Miquela Grimalt

El Director General d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha participat aquest dissabte en representació del Govern de les Illes Balears en la segona de leș cinc sessions que conformen l'Assemblea Ciutadana del Clima de Mallorca i ha informat que “les primeres dades del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic de les Balears i que està impulsant el Govern, fixen un objectiu de renovables de 1600 MW per a 2030, per assolir una penetració de renovables del 37 %” “Per això – ha insistit Malagrava – és necessari créixer a un ritme de 200 MW a l’any en energies renovables. És una fita que cada vegada està més a prop, i ho veiem amb la gran resposta que està tenint la ciutadania en matèria d’autoconsum, però sabem que no basta. Per això, estam explorant totes les vies per fer un mix renovable que ens permeti arribar a aquest creixement de 200 MW/any en matèria renovable» El Director General ha valorat de forma molt positiva “el compromís de la ciutadania per tenir un model d'illes climàticament sostenible”. “L'assemblea ciutadana pel clima és fonamental per arrelar les polítiques públiques climàtiques ja que són fruit d'un procés de presa de decisió col•lectiu. La ciutadania ha de ser protagonista i aquestes accions ho permeten”, ha afegit. Durant la jornada, que ha tingut com a temàtica central la producció d'energia, Malagrava també ha explicat les accions que des de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, adherida a la Vicepresidència i conselleria de Transició Energètica, s’estan posant en marxa per fer front al canvi climàtic, ja sigui en matèria d’adaptació, com en matèria de mitigació. “Des del Govern per primer cop es destinaran recursos propis del pressupost autonòmic a ajudar els municipis de Balears a fer projectes d’adaptació; concretament 1,4 milions d’euros. Parlam de protegir-nos dels seus efectes, que ja són aquí i aniran a més, tot i que puguem mitigar-los. Es tracta d’un tema de salut». El director general també ha explicat que aquest procés de Transició Energètica “no és només una responsabilitat de les administracions. Hem de ser capaços d'involucrar al conjunt de la ciutadania i als sectors econòmics en el camí. I aquest procés d'escolta, de debat, i de fer partícip a la gent comuna, ens ajuda també a respondre a una pregunta molt important però complexa com és “com afrontar l'emergència climàtica de forma efectiva i socialment justa”. “Balears, com tota la Mediterrània occidental, serà dels llocs on més impacte tindran els efectes del canvi climàtic. És per això que la planificació en matèria d’adaptació és cabdal en aquesta dècada. Val dir que Balears ja va presentar els resultats del projecte PIMA Adapta Costas, un estudi de com afectaria la pujada del nivell de la mar a les costes arenoses de Balears en diversos escenaris en els anys 2050 i 2100. Per això, ha advertit el director general, “és de vital importància seguir destinant recursos als territoris insulars, que seran els primers afectats. Les nostres costes ja ho estan patint, i si no acceleram en projectes d’adaptació, les conseqüències economicosocials es faran evidents els propers anys”.
Assemblea Ciutadana del Clima: “Caldran tres planetes com la Terra l’any 2050 si continuam amb l’actual manera de viure”