Sa Pobla i els motors d’explosió
La ‘VI Fira de l’arròs Pobler’ desa Pobla 2021, que es va celebrar aquest passat cap de setmana va retre un reconeixement de recordança als motors d’explosió emprats per accionar les bombes d’extracció de l’aigua pel rec de les marjals pobleres, amb l’exposició d’uns quants exemplars d’aquells motors que formaren part de la mecanització de les terres de conreu, que fins a la seva arribada havien rebut l’aigua de les seves entranyes, extretes amb els molins de vent, que substituirien a les sínies i aquelles al rec amb l’aigua treta amb lates i abans amb els abeuradors.
Fent un breu resum històric dels motors d’explosió per l’extracció d’aigua, direm que el primer que va arribar aterres pobleres ho va fer l’any 1914, i es va instal·lar a la finca de Son Tut, propietat de Rafel Torres. Es tractava d’un motor de benzina de la marca Vellino, marca que va assolir gran popularitat pel seu bon rendiment. Un altre motor el va instal·lar a la seva finca Miquel Planes, i un any després, el 1915, s’instal·laran tres motors més a diferents finques del terme municipal.
El 1916, diu la crònica de la revista Sa Marjal: ”S’assetjaren els motors a carbur, quin consum resultava més econòmic que la benzina”. Aquell mateix any va començar la instal·lació dels motors elèctrics, que accionaven les bombes centrífugues, amb resultats favorables.
L’any 1917, Joan Planes instal·laria a la seva finca de Son Bonafúsun motor d’explosió de gas pobre de 35 cavalls de potència, amb capacitat per treure 1.900 litres d’aigua per minut, o sia, més de 160.000 metres cúbics d’aigua per hora, deia la crònica de Sa Marjal, que publicava un informe que donava aquestes dades: “Entre les 2.000 sínies, els 340 molins i els 55 motors d’explosió i elèctrics, s’extreuen, cada dia, uns 460 mil metres cúbics d’aigua que fertilitzen les terres de conreu de sa Pobla.”
Segons la feina de recerca feta per Jacint Soberats Payeras a través dels llibres de comptabilitat que es conserven del taller del seu padrí ‘Can Cinto’, els motors que més s’instal·laran els primers anys, foren el Vellino, el Rex i el Ruston. A més d’aquests anteriors, altres motors que també s’instal·laran en les dècades posteriors eren de les marques Otto, Josman, Diter, Guarch, Soyro, Fita, Crosley, Bernard Euro, Tissa, Bruneau, Moexsa, Darmstadt, entre moltes altres de fabricació nacional i estrangera.
Els motors que es mostraren a l’exposició, han estat restaurats pels ‘Amics dels motors’, una iniciativa de Pep Isern i Jordi Soler (foto portada), que es dediquen a tan profitosa tasca de rescatar dels racons de l’oblit unes màquines que tants beneficis aportaren al sector agrícola, alhora que foren una passa important en la constant mecanització del camp.
Motors fabricats a sa Pobla
L’èxit dels motors d’explosió dins el sector agrícola, va animar a distints mecànics de diferents tallers de sa Pobla a fabricar i comercialitzar els seus propis motors. Dels motors fabricats a sa Pobla, destacaren els ‘Grif’ o ‘Unión’, amb quin procés de fabricació hi participaren els tallers de Can Cinto de Jacint Soberats Sans i els seus fills Jacint i Toni. Can Xim d’Antoni i Bartomeu Ferrà Celià. Can Puça de Miquel i Jaume Pons Fornari. I Can Catany de Miquel i Jaume Gomila Buades. Entre tots ells constituïren “La Unión Industrial”, una associació empresarial que, entre els anys 1947 i 1959, fabricaren i instal.laren un total de vuitanta-cinc motors, distribuïts entre sa Pobla (59 unitats), Muro (10), Ariany (1), Maria de la salut (3), Sant Jordi (1), Pollença (5), Petra (2) i Manacor (1).
Així mateix, en altres tallers com Can Eixut de la família Grau, que ja havia fabricat un motor marí, fabricaren, també, els seus propis motors d’explosió propis, com també a Can Pel de Mel de Joan Payeras Amer i els seus fills; Pere, Martí, Joan i Emilio, o també en el taller de Can Gelabert.
Amb l’electrificació massiva de les finques de conreu, a poc a poc, foren arraconats els motors d’explosió, per donar pas als motors elèctrics que impulsaven les distintes bombes d’extracció d’aigua, com les centrífugues, fins a arribar a les bombes submergides dotades de les més avençades tecnologies aplicables al rec per aspersió.