Sa Mola des Fangar

A la frontera entre les comarques de Llevant i Migjorn o, cosa que és el mateix, entre Manacor i Felanitx, hi trobem Es Fangar. La nostra caminada d’avui trescarà pels límits de la que va ser la possessió més gran de Mallorca per arribar a Sa Mola, el punt més alt de la seva extensió de 1.068 hectàrees (una mica més de 1.500 quarterades). Aquesta elevació de les Serres de Llevant ens proporcionarà una visió de la costa excepcional, el que justificarà tot l’esforç invertit. El paisatge combinarà vinya, bosc mediterrani, garriga i alguns sementers de conreus de secà. La població de Son Macià serà la protagonista del paisatge en la part final de la trescada.

L’itinerari és circular, amb inici i final a l’entrada de la finca Es Fangar, situada al final del Camí de Son Proenç (Son Prohens en altres grafies) que neix a la primera redona de Felanitx venint de Manacor. El recorregut seguirà camins clars i amples, excepte en el tram entre Sa Mola des Fangar i Puig de Sa Bandera en el que hi ha, en el millor dels casos, tirany i alguna fita. Sense grans dificultats tècniques exigeix bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell arriba al dos-cents cinquanta metres, però es fa sempre amb desnivells còmodes. En el tram en què transitem la garriga hem d’anar amb compte. Hi ha un vertader laberint de caminois. Haurem d’extremar la precaució per seguir el bon camí. Convé parar esment a la navegació, el bosc pot arribar a ser perdedor. Recomanem vivament fer ús d’un mapa per evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua.

No ens cansarem de repetir que aneu amb atenció, alerteu amb la gent menuda i gran, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. La primavera i els mesos a on les vinyes excel·leixen són recomanables.

Una advertència. Gairebé no hi ha espai per deixar els vehicles. Reduir el nombre de vehicles, fent cotxades. El medi ambient i les vostres butxaques us ho agrairan.

Vinya vella des Fangar

Uns metres abans de les barreres que donen pas al camí cap a les cases veurem un portell obert que ens permet endinsar-nos en el camí. El ben marcat camí puja cap a la collada que deixa a la dreta el Puig d’en Ballester i a l’altre costat el Puig de Cas Conill. A l’esquerra ens seguiran unes barreres de fusta que ens acompanyaran en gran part del recorregut. La baixada la farem en el límit entre la garriga i ondulats camps de garrovers i ametllers darrere els quals marca perfil el Puig de Sant Salvador.

El pinar i la garriga donen pas a una enorme vinya en què les plantes estan arrenglerades fins a desaparèixer en l’horitzó. La Mola des Fangar i els seus companys el Puig de Ses Moles i el Puig de Ses Banderes apareixen tancant els camps cap a Llevant. Gairebé 320.000 metres quadrats (44 quarterades) dedicades al cultiu de la vinya destinada a la producció de vi. Curiosament, la bodega que processa el raïm se situa al municipi de Felanitx.

També trobarem la primera dels curiosos senyals de prohibició fetes en fusta que, en combinació amb altres amb forma de fletxa groga, trobarem en gran part del recorregut.

Ara ens queden una mica menys d’un quilòmetre caminant per un ample camí. La paret de la dreta és la partió entre Felanitx i Manacor. Les cases de Son Ventura donen l’esquena a la vinya, encarant la muntanya de Sant Salvador, omnipresent a partir d’ara. Un petit pont de fusta ens facilitarà passar d’una rota a la següent, per continuar amb l’inacabable paisatge de les vinyes alineades. L’única diferencia és que aquí les fileres van d’est a oest i a l’anterior de nord a sud. Ai, els misteris dela viticultura!

Pla d’Almallia

Una fila d’ullastres i alzines ens dóna pas a un extens camp de secà amb garrovers i ametllers vells una mica descuidats. De nou ens acompanyen les altes barreres de fusta, ja que, pel que sembla, aquests camps s’han dedicat a pastures extensives per a cavalls. Si tenim bona vista distingirem les teulades de Son Brau, amb el Camí des Puig de S’Alanar que ens separà de les vinyes de Son Brau.

De mica en mica n’atraquem al final del Pla d’Almallia que està conformat per una garriga mesclada amb pins i garrovers. El camí torna estret i transita amb bosc a l’esquerra i camps obert a la dreta. En una cruïlla de camins hem d’agafar el que surt cap a l’esquerra i continuar cap al nord-est ignorant els desviaments tot dret fins a desembocar en el Camí des Puig de S’Alanar.

Camí des Puig de S’Alanar

Ara coneixement, seny de bístia vella i mapa a la mà. Girem a la dreta i continuem per uns 750 metres fins a arribar a una altra cruïlla en què aquesta vegada hem de voltar a l’esquerra. Semblaria que el sentit del camí, directament cap a l’est, ens estaria allunyant del nostre objectiu. A poc menys de 150 metres un camí amb una vella barrera surt a l’esquerra. Aquest és el que hem d’agafar per internar-nos en el boscam del Puig des Cards. El tirany gira suaument apuntant cap al nord. En una nova intersecció, tombem a l’esquerra fins a arribar a una cruïlla en la qual les restes d’un forn de calç en certificaran que som en la bona direcció. Girem a la dreta en aquesta ocasió i continuem.

Mola des Fangar

Les parets meridionals de la Mola apareixen als nostres ulls. Plenes de forats i petites coves. La senda gira suaument cap al nord-oest fins a desembocar a uns 500 metres en una nova cruïlla. De nou agafem a la dreta per anar atracant-nos als espadats de la Mola, cada vegada més propers i impressionants. A l’esquerra els comellars amaguen el Torrent de Ses Piques que reculls les aigües d’aquestes elevacions per nodrir el Torrent des Fangar. Algunes restes de paret es poden entreveure enmig d’una vegetació gairebé impenetrable. En un punt es produeix un gir cap a la dreta i continuem el camí fins que aquest desapareix a pocs metres de les parets verticals. Una fita indica el punt de continuació.

Es Coll des Vent

Ens dirigim al peu de les parets verticals i seguin una mica de tirany cap a l’esquerra. No serà fàcil i hem d’anar amb precaució. Arbres i males herbes ens sortiran al pas per donar-nos guerra. Si tenim paciència localitzarem una petita fesa amb mates de càrritx que facilitaran assolir la part superior. Alguns ullastres malèfics ens sortiran al pas, però hem d’anar cap a la dreta, tot seguint restes de tirany i alguna fita.

Arribats a la part plana haurem de seguir en direcció sud-est tot resseguint els penya-segats a una certa distància. En pocs minuts un vèrtex geodèsic esdevindrà la nostra fita. Arribats a la mateixa podrem gaudir, sempre que la meteorologia ens ho permeti, d’una vista privilegiada de la costa i l’interior d’aquest Llevant de Mallorca.

Pels que les restes arqueològiques els interessin poden caminar cap a la punta i observar el que semblen restes d’una construcció navetiforme d’etapa i funció indeterminada. És un gran lloc per una aturada panoràmica i reparadora.

Puig de Sa Mola

Desfem passes fins al Coll des Vent. En agafar-ho hem de sortir per la dreta seguint un tirany que circula arran de les parets. És còmode i fàcil de transitar, en sentit descendent. Quan tenim el contrafort septentrional de la Mola des Fangar a la nostra dreta, hem d’abandonar el camí en descens per, sense perdre massa cota, anar a cercar per la dreta la paret de partió entre la Mola des Fangar i el Puig de Sa Mola. Hi ha algun tirany, però segurament es tracta del tram més “fora camí” que trobarem. Una vegada localitzada la paret hem de passar a l’altre costat i hem de continuar deixant-la uns metres a l’esquerra fins a descobrir una altra paret amb filferro i un portell que hem d’obrir i tancar.

A la nostra dreta està el promontori de Es Picot. El nostre objectiu és el cap cucurull del Puig de Sa Mola que descobrirem al cap d’un centenar de metres en sentit nord. Una petita barraca, feta servir esporàdicament per gent a la cerca d’un retir espiritual, esta aferrada al munt de pedres que conformen el seu cim. Al costat, una balconada esplèndida sobre tot el sud de Manacor.

Puig de Sa Bandera i Sa Mola Nova

Un tirany, gairebé imperceptible, surt en direcció cap a Ponent, seguint els cingles. Al cap d’uns minuts arribarem a una barrereta metàl·lica que podem superar. Unes fletxes de fusta encaixades en la reixeta de l’esquerra van a desembocar en una paret que hem de seguir per les restes de camí que queden. Anem pujant imperceptiblement fins a arribar a una esplanada ampla amb alguns caramulls de pedres. Som al Puig de Sa Bandera encara no ho sembli.

Hem d’ignorar la pista que neix a un costat i que baixa. De nou la paret serà la nostra referència per l’esquerra. Arribats a un pany de pedra que la creua, veurem una portelleta de reixeta que hem de deixar tal com ho hem trobat. Un pocs metres més enllà la paret fa un gir en angle recte cap a l’esquerra. Som a Sa Mola Nova. Una balconada en què podem admirar la bella estampa de l’esplèndida vall que presideix el llogaret de Son Macià, distingible davant la serra desLlodrà.

Es Sestadors

Ara tot es costa per avall. Mantenint la paret a l’esquerra seguim les petjades dels nostres predecessors fins a arribar a una barrera de fusta. El camí continua és suau descens enmig de la garriga esponerosa de Es Fangar. Un portell obert en la paret a l’esquerra ens permet passar a l’altre costat, girant tot d’una a la dreta i seguint el clar camí entre pins i alzines. Fa uns amplis girs a un costat i a l’altre, però sempre el sentit és cap al sud-oest. Desembocarem a una barrera que hem de superar per finalitzar a una ampla pista. A l’esquerra l’extens camp de Es Sestadors. Seguirem el ramal de l’esquerra que desembocarà al Camí del Puig de S’Alenar. Al davant uns portells de fusta en franquejaran el pas seguir un inacabable camí dret que desemboca al punt a on, a l’anada, hem passat de la Vinya Vella de Es Fangar a Es Pla d’Almallia.

Ara tocar desfer camí fins al punt d’inici. Sempre amb el Puig de Cas Conill al davant, ens queden les darreres costes abans d’arribar-hi. Passa pausada i ritme. I ja ho tenim fet!

Temps aproximat damunt quatre hores sense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Pla i Llevant Mallorca editorial Alpina

Reflexes de les dinàmiques capitalistes globals a l’illa de Mallorca. Canvis en ocupació i usos del sòl: el cas des Fangar (Xavier Cabrer Rosselló, UIB)

www.toponimiamallorca.net

Es Fangar, una gran possessió amb molta història

Situada al sud-est de Son Macià, fa partió amb el llogaret de Son Proenç (Felanitx). En l’actualitat la finca té una extensió total de 1.064 ha, encara que en el passat la superfície fou de 4.000 ha, situant-se, en aquell instant, en el cim per extensió entre les finques de Mallorca. Encara avui en dia és una de les finques més grans de Mallorca i, per descomptat, de la comarca de Llevant.

A l’any 1242 ja surt documentada la finca. Des del 1323 fins al 1896 va estar vinculada a la família Truyols, que reberen la denominació de senyors des Fangar i varen ser ennoblits amb el títol de marquesos de la Torre. Gaspar Bonnín, enriquit a les terres americanes, l’adquirí a finals del segle XIX. Tant els Truyols com el Bonnin trossejaren parts significatives de terres. Els seus descendents vengueren a un industrial alemany establit a Suïssa el que quedava al 2002. Tota la finca és àrea natural d’especial interès (ANEI), que resulta ser la més gran del municipi de Manacor.

De les successives parcel·lacions es crearen finques i possessions com sa Mola, Son Crespí, Son Suau, sa Granada, Son Fortesa i Son Mas.

Peter Eisenmann, el propietari, va retornar la lluentor a la mansió i al conjunt de la finca després d’anys de deixadesa. L’empresari alemany va iniciar una intensa rehabilitació per a dedicar la finca a l’agricultura ecològica, elaboració de vi, cria de cavalls, celebració d’esdeveniments hípics i altres activitats que permetessin treure rendibilitat a la finca, com a noces i rodatges cinematogràfics. Les obres es dugueren a terme entre fortes discussions sobre la seva legalitat. També, i per causa del tancament de camins públics, es va engegar una campanya que volia recuperar els drets de pas dels que, històricament i de forma continuada, havien gaudit els habitants de la zona. Finalment després de vuit anys de lluita, es va arribar a un acord que va obrir, parcialment, alguns camins al gaudi públic.

El 2019 Peter Eisenmann va fer fallida i, avui en dia, la propietat es troba a la venda per un preu estratosfèric. Si tots els mallorquins hi poséssim 10 euros de la seva butxaca, encara no arribaríem al preu que, segons la premsa, es demana.