El sector agrícola, el que té el nivell més alt de sinistralitat de treballadors estrangers

L’agricultura és el sector que presenta l’índex més elevat d’accidents greus en comparació amb la resta de sectors, ja que les taxes de sinistres mortals són d’un 60%, molt per damunt la resta. És una de les conclusions principals d’una recerca que han duit a terme investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que han comparat la gravetat de la sinistralitat en el sector agrari entre ciutadans estrangers i espanyols.

El treball, publicat fa poc en la revista científica “Spanish Journal of Agricultural Research” (SJAR), proposa, a partir de les dades recollides, accions i plans per millorar el sector amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat. “La finalitat és aconseguir una equitat efectiva entre immigrants i espanyols, perquè no hi hauria d’haver cap diferència entre els dos col·lectius”, detallen Natàlia Cugueró i Xavier Baraza, investigadors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i autors d’aquest estudi.

Després d’analitzar prop de 160.000 accidents que es varen produir entre els anys 2013 i 2018, els autors destaquen que el sector agrícola té el nivell més alt de sinistralitat de treballadors estrangers, i encara més quan una part important dels accidents ni tan sols es notifiquen.

S’estima que el sector agrícola registra la sinistralitat més greu i és el tercer en nombre d’accidents. En concret, el sector agrícola té uns nivells d’immigració elevats, condicions laborals precàries i alts riscos potencials que venen de la mateixa naturalesa de la feina. A més, l’agricultura és un sector en què la proporció de treballadors immigrants respecte al total i la seva precarietat són més altes, perquè és un col·lectiu que acostuma a estar menys informat i format.

“En el sector agrícola s’estima que es reporten menys accidents que en la resta de sectors, fet que empitjora el coneixement de la sinistralitat real. Això porta a un cercle viciós, ja que es reforça doblement el fet de reportar menys i, per tant, tenir en compte menys accions per millorar”, adverteix Baraza, del grup DigiBiz (Digital Business Research Group), de la UOC.

Aquesta alta sinistralitat i la gravetat dels accidents es deuen, principalment, a factors com l’ús de tota mena de maquinària, tant pesant com lleugera, l’ús de materials perillosos i la baixa formació d’una part molt important dels empleats. “Amb tot, l’excés de confiança en les pròpies habilitats i la subestimació dels riscos també són l’origen de molts accidents”, assenyala Cugueró, del grup de recerca SUMAT (Sustainability, Management and Transport Research Group), de la UOC. En aquest sentit, és important destacar que les condicions laborals no acostumen a ser iguals per als treballadors nacionals i per als estrangers, adverteixen els experts.

Segons les dades analitzades, la majoria d’accidents laborals en el sector primari es produeixen a Andalusia, València, Extremadura i Múrcia, regions en què el sector agrícola té més importància. Tanmateix, en la immensa majoria de comunitats autònomes els immigrants estan menys dies de baixa, tot i ser el col·lectiu majoritari. “Això demostra que els immigrants tendeixen a reportar menys en cas d’accident”, destaca Cugueró.

Per exemple, durant el període d’estudi, a Extremadura es van registrar 14.000 accidents, dels quals únicament 640 eren d’immigrants, i a Andalusia, dels prop de 55.000 incidents, només 9.000 eren de persones estrangeres.

Solucions a l’alta sinistralitat

Així doncs, els experts defensen l’establiment de polítiques de govern i mesures per a les empreses que aconsegueixin equiparar les condicions laborals entre immigrants i espanyols. “En general proposem més sensibilització i especialment adreçada a aquest col·lectiu de treballadors immigrants, ja que, en aquest sentit, parlem d’un cas de manca de justícia social”, apunta Baraza.

Entre les estratègies més efectives per reduir la sinistralitat, destaca la potenciació de la formació contínua al llarg de la vida laboral, especialment als empleats amb més experiència i edat, i explicar els drets laborals a tots els treballadors. Amb això, es garanteix un accés equitatiu de tots dos col·lectius a la salut laboral. “Dur a terme aquestes estratègies és una qüestió de justícia social imperiosa que mereixen tots els treballadors i treballadores del sector primari”, detallen els experts de la UOC.

Encara més, actualment s’estan fent altres estudis en profunditat d’altres variables, com l’edat i l’experiència, així com de valoració de riscos associats a la feina i del fet de saber valorar les pròpies habilitats en el lloc de treball. En el cas del col·lectiu, aquests treballs se centren a estudiar les seves condicions laborals perquè no es produeixi el doble factor de precarietat laboral.

Tanmateix, hem de tenir en compte que cal fer estudis més concrets d’accidents específics, millorar el report de dades i conscienciar les persones que constitueixen aquest sector de la seva alta precarietat, tant en les grans empreses com en les petites. “S’han d’implementar plans específics per millorar la situació d’aquests treballadors a fi d’aconseguir millorar el sector i incrementar la inspecció de treball, aspectes fonamentals per reduir els accidents”, conclouen els experts.