El Firó no és una festa més, és la gran Festa!

Mentre el món sigui món es llegirà dins la història, que els sollerics aquell dia, aconseguiren honor i glòria.

Visca Sóller, Visca Sa Fira i Visca Es Firó!

Ho recordo encara perfectament, i crec que no podré oblidar mai aquest memorable dia, de fa ja 56 anys, que mon pare, Jaume Oliver i Sastre, E.P.R., entre moltes altres curolles, organitzador de totes les Festes de Sóller (indiscutiblement el Firó també) durant 26 anys, es presentà a ca nostra, després de la seva dura i llarga jornada laboral, amb dos vestits fironers, lliurant-me a jo el de Capità de les tropes de suport de Santa Maria, i al germà Llorenç un de soldat: “al·lotets, enguany m’heu de donar un cop de mà, no he pogut trobar personal, ni per representar als personatges històrics, i no podem deixar perdre Es Firó de cap de ses maneres!

Eren temps difícils, molt durs… Record haver sortit alguns anys només amb una dotzena i mitja de pagesos… quasi fèiem riure!

Vaig portar el càrrec tan bé com vaig saber, durant 49 anys, no vaig voler arribar als 50, curolles meves…, passant-me després a la tropa de pagesos set anys més, de moment.!

Demà, Sa Fira de Sóller.

Demà, segon diumenge de maig, és el dia de Sa Fira a Sóller.

Passat demà, dilluns, és l’esperat i desitjat dia del Firó, del Firó de Sóller.

I El Firó no és una festa més, és la gran Festa!

És un dia especial, molt esperat per a tots els residents a la Vall dels Tarongers i pobles confrontants, que commemora la batalla de l’11 de maig de 1561, diada de Sant Ponç, quan les tropes sarraïnes (els putes moros, com els anomenem els combatents sollerics fironers) desembarcaren a Ses Puntes (no dins el Port de Sóller, com es commemora actualment), on després es construí l’admirada i històrica Torre Picada, element patrimonial declarat bé d’interès cultural, propietat del Consell de Mallorca, actualment TANCADA (mancaria més), des del 2022, que la seva presidenta Catalina Cladera signà la compravenda.

Cada any, el segon diumenge de maig, la Ciutat de Sóller s’engalana per celebrar la seva Fira, i l’endemà, dilluns, el Firó, la festa més popular i més participativa de tot l’any.

El pregó, la investidura de les Valentes Dones, l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Victòria, a l’atri de la Parròquia de Sant Bartomeu, la penjada de la bandera pagesa al Banc de Sóller, la revetlla d’armes, amb la tradicional cremada de rom dels bandolers, de demà vespre, al costat del mercat, la caragolada, els xeremiers, l’ofrena de corones al Monument als Herois de l’11 de maig, la tradicional missa de Can Tamany, el toc de campanes que avisa de l’arribada de les naus enemigues, la concentració, l’arenga del Capità Angelats (a la lluita sollerics…), i el triomf final dels pagesos, és l’orgull de ser solleric: “Mentre el món sigui món es llegirà dins la història que els sollerics aquell dia aconseguiren honor i glòria…”.

Imatge no datada i d’autor desconegut on podem veure la poca participació esmentada abans.

Diada de Sant Ponç.

Centenars i centenars, segur que milenars, de persones, vestits a l’antiga, participaran dilluns al tradicional simulacre entre moros i pagesos, que acaba, així com mana la tradició històrica, amb definitiva victòria local.

El Firó de Sóller, més que una festa, s’ha anat convertint, any darrere any, en un gran sentiment de poble, un sentiment de debò que és molt difícil d’explicar, s’ha de viure, i només es pot viure quan la festa és autèntica, és viva, i quan el poble la viu i la sent per damunt d’ideologies polítiques i d’individualitats.

Al final dels combats, tots els participants, vencedors i vençuts dempeus, sense colors ni diferències, molts amb els ulls esglaiats i la pell de gallina, entonen plegats “La Balanguera”, poema original de Joan Alcover i Maspons (1854-1926) que, es va inspirar en una cançó popular mallorquina on apareix un personatge femení anomenat “Balanguera” (“La Balanguera fila, fila, / la Balanguera filarà; / poseu foc a sa caldera: / sa caldera bullirà”); que fou musicat l’any 1926, pel compositor Amadeu Vives (1871-1932), que és actualment l’himne oficial de Mallorca.

Mil set-cents corsaris.

El Firó no és només una festa profundament arrelada dins la Vall dels Tarongers, que commemora la victòria dels sollerics sobre els sarraïns, guiats abans del desembarcament, un vespre sense lluna, abans d’alba, dins els escabrosos paratges de Ses Puntes, per un renegat, un antic esclau que havia escapat de Sóller i desgraciadament coneixia molt bé totes les tresques i caminois.

Els sollerics, el dia de Sant Ponç, foren atacats per 1.700, o prop de 1.800, corsaris turcs i algerians, amb 23 vaixells, comandats per Oxialí, sent derrotats per bastants menys de 700 valerosos pagesos, dirigits pel Capità Angelats, recolzat pel veterà Sergent Soler, el Virrei de Rocafull, el Capità de Santa Maria, el Capità de Bunyola, i el Capità d’Alaró.

El Firó és més que una festa, és la unitat de tota una ciutat per preservar les seves llibertats enfront d’un atac extern, vingui d’on vingui, i a l’època que sigui.

L’olor de pólvora (enguany menys, a causa de la prohibició -volen acabar amb noltros i amb les nostres tradicions- de les escopetes i dels escopeters, però encara no dels trabucs i dels trabucaires), els sons ancestrals de les xeremies, els tamborins i els flabiols de fons, seran, un any més, el marc incomparable del Firó de Sóller.