Els ecosistemes costaners vegetats: un mur de contenció natural contra el microplàstic

Un estudi pioner dut a terme per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) revela la funció vital de les praderies marines, els manglars i les maresmes com a filtres naturals de microplàstic en els ecosistemes costaners. L’anàlisi, liderada per les científiques Gema Hernán i Fiona Tomas, amb la col·laboració d’Esther Rodríguez, detalla el rol d’aquests ecosistemes vegetats en l’acumulació i filtració de partícules plàstiques, una funció que és clau per mitigar els efectes de la contaminació marina.

Els resultats de l’estudi subratllen que les àrees costaneres amb vegetació acumulen un 40% més de microplàstic que les zones sense coberta vegetal, amb una incidència especialment alta en regions pròximes a ciutats i zones pesqueres. En aquests entorns, el microplàstic es troba en major proporció en ecosistemes degradats, que actuen com a contenidors involuntaris de partícules contaminants per la seva vulnerabilitat. Els materials més habituals detectats són fibres i fragments de polímers de baixa densitat, com el polietilè, el poliestirè i el polipropilè.

Tot i l’abundant informació recollida en els darrers anys, les investigadores remarquen la dispersió geogràfica dels estudis disponibles i la necessitat d’unificar les metodologies d’investigació. La diversitat d’unitats de mesura, profunditats de mostreig i tècniques d’extracció, expliquen, fa difícil obtenir una imatge completa de l’abast del problema. També es considera essencial aprofundir en aspectes com la densitat de la vegetació i la diversitat d’espècies per determinar amb més precisió com influeixen en l’acumulació de microplàstic.

Aquest treball, que ha rebut el suport de la Fundació BBVA, representa un avanç rellevant en l’estudi de la contaminació per microplàstic en comunitats vegetades del litoral espanyol i obre noves vies per investigar els efectes d’aquesta contaminació a llarg termini.