Possessions de sa Pobla (IX): s’Obac i Son Mascord
El ‘Catàleg del Patrimoni Històric de sa Pobla’ descriu la possessió de s’Obac dient que «el 1924 ja abastava d’aigua Son Ferragut, a través de les terres de Son Cladera. El seu pou apareix com miraculós en els romanços de Victòria Ramis d’Ayreflor. El 1578 en la relació d’Estims de les cases i terres de la vila de sa Pobla pertany a Llorenç Serra, i és la sisena possessió en importància del terme municipal, perquè també inclou Son Ventura, Son Mascort, i Son Toni. Després es va anar segregant fins a arribar a la urbanització de petites parcel·les unifamiliars realitzada en la segona meitat del segle XX. Avui en dia, només queden restes dels murs de tancament i algunes edificacions annexes. Les cases han patit importants reformes.»
Actualment, a les terres de s’Obac i Son Toni s’hi aixequen dos nuclis poblacionals, urbanitzacions o zones residencials que disposen dels corresponents serveis d’aigua potable, electricitat, clavegueram, recollida de fems i correus.
A diversos articles de la revista Sa Marjal el Vicari Parera va posar en relleu la importància arqueològica de les terres de s’Obac i de Crestatx, dues possessions situades al nord de sa Pobla, al costat del camí de Pollença. Va relatar les troballes de ceràmiques, ossos, monedes o paviments que s’hi registraren destacant el descobriment de dos lingots de plom amb inscripcions llatines, quatre o cinc pipes de ceràmica “devers com el puny de grosses, molt precioses, que tenien cares de moro amb un turbant i unes inscripcions àrabs” o els vint cossos desenterrats entorn de l’Oratori de Santa Margalida de Crestatx.
A mitjans de segle XX es va procedir a la parcel·lació i urbanització de bona part de les dues possessions de s’Obac i de Crestatx. Segons un estudi geològic, «la construcció de nombrosos habitatges unifamiliars sense cap casta de control arqueològic segurament degué destruir jaciments que mai s’hauran arribat a conèixer. Precisament la construcció d’un nou habitatge propicià la descoberta a finals de l’any 2017 d’una ‘maqbara’ o cementeri islàmic amb seixanta-tres inhumacions que ha corroborat l’existència a la zona d’una important comunitat andalusí.
Donat el grau de construcció que presenta la urbanització serà difícil trobar noves tombes o l’assentament associat a la ‘maqbara’ encara que els llocs que presenten més probabilitats són els entorns de les cases velles de Crestatx i de s’Obac, aquestes darreres situades tan sols a 200 metres a ponent de la necròpoli. El mateix oratori de Crestatx, documentat des del 1285, podria haver estat construït sobre una mesquita.»
El nom de s’Obac es documenta des del segle XV sota les formes Subac, Subach o Subachs. Cosme Aguiló va comentar que el nom era probablement un cognom català amb l’article salat aglutinat (Obac, Obach, Ubach). Altres pensen que simplement es tracta d’un nom descriptiu. Un obac (o una obaga) no és més que un lloc ombrívol i aquests abunden als comellars boscosos situats al nord de la possessió.
Son Mascord
Descrita com a «possessió de muntanya, situada al Nord-est del municipi de sa Pobla, va dependre fins al segle XVII de s’Obac. La possessió té unes 100 quarterades amb alzinars, pinars, zones de garriga, olivars, garrovers, ametlerars i fruiters. Pel que fa a les cases, destaca una petita capella amb arc apuntat i una espadanya. Altres edificis són cas Garriguer i cas Carboners.»