Les espigues, un risc silenciós de la primavera per als cans

Amb l’arribada del bon temps, els passejos s’allarguen i l’activitat a l’aire lliure augmenta, especialment en entorns rurals. Aquest escenari, aparentment inofensiu, amaga un perill recurrent per a la salut dels cans: les espigues, un element vegetal habitual durant la primavera i l’estiu que cada any genera nombroses consultes veterinàries.

Aquestes estructures seques de determinades herbes i cereals adopten una forma punxeguda i rígida quan es desprenen de la planta. La seva morfologia els permet adherir-se amb facilitat al pelatge dels animals i avançar en una sola direcció, fet que incrementa el risc que acabin penetrant en el cos.

El problema no rau només en el fet que s’enganxin, sinó en la seva capacitat d’introduir-se en zones sensibles com les orelles, el nas, els ulls, la boca, la pell o entre els dits. Un cop a l’interior, poden provocar infeccions, abscessos, dolor intens i, en casos més greus, complicacions que requereixen intervencions quirúrgiques.

Els experts adverteixen que els primers símptomes sovint passen desapercebuts, cosa que pot retardar el diagnòstic. Canvis de comportament després d’un passeig, com sacsejar el cap de manera insistent, esternudar repetidament, coixejar o llepar-se amb insistència una pota, són senyals d’alerta que no s’han d’ignorar. També poden aparèixer inflamacions, enrogiments o secrecions anormals.

Davant qualsevol sospita, es recomana actuar amb rapidesa i evitar extreure l’espiga a casa si no és clarament visible, ja que es podria empènyer encara més cap a l’interior. En aquests casos, la intervenció veterinària és la via més segura.

Tot i el risc, la prevenció és possible amb mesures senzilles. Escollir itineraris lliures d’herba seca, evitar zones sense segar i revisar el ca després de cada sortida són hàbits que poden reduir notablement les incidències. També es recomana raspallar el pelatge amb regularitat i mantenir-lo curt en animals de pèl llarg per facilitar la detecció precoç d’espigues o altres anomalies.

A més, dedicar uns minuts a revisar zones com les potes, les orelles o el musell no només contribueix a prevenir problemes de salut, sinó que també reforça el vincle entre l’animal i la seva família, integrant la cura en la rutina quotidiana.