Els Agents de Medi Ambient eliminen vies d’escalada a s’Estret de Valldemossa

La destrucció de cinc vies d’escalada a S’Estret de Valldemossa per part de funcionaris adscrits al Servei d’Agent de Medi ambient, per suposades raons de conservació, ha estat fortament criticada i contestada per l’ample col·lectiu de seguidors d’aquesta disciplina esportiva. L’eliminació d’aquestes instal·lacions esportives s’hauria desenvolupat en les darreres setmanes.

La zona en què s’ha desenvolupat l’acció dels servidors públics està al voltant del kilòmetre 14,5 de la carretera Ma-1110 de Palma a Valldemossa i a pocs metres de la mateixa. Aquest punt separa les muntanyes de Na Fàtima i Sa Bombarda i és la confluència entre les finques de Son Brondo, Son Morro i Son Puig.

Els escaladors entenen que s’haurien dedicat recursos i materials públics per fer feines en finques privades a instàncies dels seus propietaris. Sospiten que la iniciativa s’hauria adoptat per acontentar els titulars de les finques. La conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural rebutja aquestes afirmacions. Una vegada consultats estableixen que “el desequipament de vies d’escalada a espais naturals protegits per part dels AMA es fa a petició de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal per protegir i conservar aquests espais d’alt valor mediambiental. Cal recalcar que el 93% d’aquest espai (Paratge Natural de la serra de Tramuntana) pertany a propietat privada, per tant, gran part de les actuacions de conservació es fan a propietats privades. Els AMA no només es poden limitar a vigilar les finques públiques. Les activitats i usos permesos o prohibits no tenen relació amb la titularitat del terreny. La major part de les zones d’exclusió es troben a finques de titularitat privada”.

Un expert que dona suport jurídic al malestar del col·lectiu dels escaladors manifesta el seu desacord amb el que afirma la conselleria. “No té cap justificació mediambiental, ni és una zona d’alt valor ambiental. Aquest sector d’escalada està al costat de la carretera de Palma a Valldemossa”.

Recorda que és una infraestructura amb un intens trànsit rodat que inclou autobusos i camions. Afirma que en aquest sector d’escalada n’hi ha altres que tenen més de vint anys o més i, en les seves paraules, “mai la Conselleria ha establert cap classe de regulació per a flora o fauna”. Insistint en l’arbitrarietat i incongruència de les decisions i actuacions de l’administració pública, recorda que en la secció afectada existeixen no menys de trenta vies i just n’han eliminat cinc. En la seva opinió, “…abans de desequipar vies d’escalada, s’haurien d’establir regulacions temporals com es fa als Parcs Nacionals, sempre que sigui per un motiu justificat”.

Els desacords i friccions entre les administracions públiques responsables, sota diferents noms i gestors polítics, de la preservació de la natura i els esportistes són una constant els darrers anys.

Alguns veterans practicants d’aquesta disciplina lamenten que “…la mala praxi d’uns pocs funcionaris embruta la gran tasca que fa la major part del personal adscrit a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural”. Afirmen, al mateix temps, que els muntanyencs en general i els escaladors de forma particular són un col·lectiu especialment sensibilitzat i compromès en la preservació i defensa de la natura.

La Pedriza, una solució al Parc Nacional de Guadarrama

L’immens massís granític situat al vessant sud de la Serra de Guadarrama a la comunitat autònoma de Madrid és un pol d’atracció per escaladors nacionals i estrangers. Disposa d’una regulació estricta i respectuosa amb l’entorn. En tots els accessos es troben cartells informatius que informen de quan i en quines condicions es pot practicar l’escalada. No és necessari demanar cap mena d’autorització per a escalar. Parlem d’un Parc Nacional que és el nivell més alt de protecció per a un territori.

Hi ha regulacions establertes per nidificació que afecten zones molt concretes i a vies molt determinades. Sempre justificades per criteris objectius de caràcter ambiental consensuats amb la Federació Madrilenya de Muntanya que està plenament implicada en la posada en practica de la regulació.

A tall d’exemple, afecten, únicament, el període de nidificació del 15 de gener al 31 de juliol. De les més de 5.500 vies existents, només 700 estan sotmeses a algun tipus de limitació temporal, deixant més de 4.800 per la pràctica esportiva.