L’Alzinar: És temps d’aturar-nos!

Quan et miris al mirall,
enamora’t de la persona que ha superat tants obstacles,
i encara així hi és somrient-te.
En ple hivern, i sense hivernacle, conviuen perfectament cols kale, o rissades, i tomatigueres, com es veu perfectament a la foto de portada.
És temps d’aturar-nos, és temps de viure.
“Mai trobaràs temps per fer res, l’has de crear tu mateix”, com ja deia sàviament, al seu moment, el cerveser anglès (cerveseria Old Truman Brewery Truman, Hanbury, Buxton, & Co a Brick Lane, Spitalfields), filantrop britànic, escriptor i membre del Parlament Britànic, pel partit lliberal (1857 – 1871), Charles Buxton (Cobham, Surrey, 18-11-1823 – 10-08-1871).
O com també remarcava Sidney J. Harris (Londres, 14-09-1917 – Chicago, 8-12-1986), periodista i assagista nord-americà, “el moment per relaxar-te és quan no tens temps per fer-ho”.
O la Companyia Minimíssima, al seu Àlbum Poemari per a acordió:
“Potser fora temps d’aturar-nos,
de veure on som i pensar
si és on voldríem ser.
Temps de mirar avall i
ser prou valents
per afrontar el vertigen
i si calgués, baixar un graó
i un altre
i un altre
i un altre.
Potser fora temps d’aturar-nos”.
Entre molts d’altres, amb la sana il·lusió del temps retrobat, per gaudir, per aprendre a desfer la finitud, com als nostres temps d’infants, a través de l’amistat, el joc, l’amor, l’esport (des de sempre l’exercici aeròbic ha estat reconegut com el millor per, entre d’altres, a la conservació de les habilitats intel·lectuals), el pensament, l’art, la meditació (mà de sant contra els nirvis, l’ansietat i la depressió)…
Necessitem més moments per a desconnectar d’aquest inacceptable i mortal ritme frenètic del dia a dia, dels horaris, per tornar a connectar-nos amb el que realment ens omple, per a tornar a redescobrir la màgia de les petites, i importants, coses que sovint ens passen per alt…

És possible tremolar, i al mateix temps perdre pes?
Encara que sembli no creïble, SÍ!
Com menciona sempre el bon amic, i millor ciclista i atleta muntanyenc solleric, Pere Casasnovas Rullán: “Has de sortir de la teva zona de confort”.
En l’hivern, com durant tot l’any, és també aconsellable, per a tots, fer exercici físic a l’aire lliure, a pesar de la peresa que ens pot fer, a causa del fred, pluja i altres herbes…
Lògicament, en fer fred el teu cos ha de fer més feina per mantenir la seva temperatura ideal i, indiscutiblement, més treball és igual a més calories cremades!
A més, com tots sabem, el pes addicional que ens podem afegir al guardapits, a les botes, o dins una petita motxilla, per exemple, ben estudiat i seguint els consells mèdics i dels bons entrenadors, ens ajudarà a cremar encara més calories, augmentar la força, la resistència i la densitat òssia.
I perquè no, el senderisme amb bastons, com recomanen sempre els millors metges esportius Dr. Bartomeu Marí i Dr. Teo Cabanes, uns dels primers promotors, i organitzadors de proves, a la nostra illa, del Nòrdic Walking, o marxa nòrdica.
Els bastons ens permeten repartir el pes correctament, ajudant a millorar l’equilibri, a més de tenir més grups musculars en moviment.
Caminar amb bastons fa que activem i utilitzem més grups musculars, repartint d’aquesta manera l’esforç físic, ajudant a descarregar les articulacions de les cames, i a mantenir un ritme més regular.

És mentidera la Lluna?
Indiscutiblement, la imatge de la Lluna és mentidera, molt mentidera!
A l’hemisferi nord, dins el que ens trobem, quan la part lluminosa de la lluna es veu en forma de D (decreixent) és quart creixent, i quan la part lluminosa de la lluna es veu en forma de C (creixent) és quart minvant.
A pesar que, actualment hi ha molts “d’entesos” que volen desprestigiar la saviesa dels nostres avantpassats (sembla que no hi ha confirmacions científiques, NI LES NECESSITEM!), està ben demostrat que la vitalitat de les plantes augmenta, i tenen més vitalitat per lluitar contra els seus enemics, paràsits i malalties, durant tot el quart creixent; i que en passar al quart minvant la vitalitat de les plantes, i altres herbes, tenen menys vitalitat, però augmenten les olors i el gust, així com les seves propietats medicinals.
Exsecallar.
I, recordem, com ja ho havíem anunciat fa bastants setmanes, que teòricament, a pesar que cada any avança més la floració, fins a finals de gener encara és bon temps per exsecallar ametllers, pruneres, melicotoners, pomeres codonyers i pereres, poda bastant interessant per donar força als arbres.
Dins el febrer, ja podem començar amb les vinyes i garrovers.
Posteriorment, dins el març, albercoquers, cirerers, oliveres, figueres i cítrics.
Una setmana d’aquestes intentarem oferir-vos un complet calendari de poda anual, per anar programant els treballs amb temps, parlant posteriorment d’empelts.
I per acabar, us volem recordar, també, que finals de gener és un bon més per començar a empeltar ametllers i atzeroleres, que pràcticament, les darreres, brillen ja per la seva absència.
El que més odies dels altres
és el que més negues dins tu mateix.
El que més estimes
és el que més desitges dins tu.
Fes servir el mirall de les relacions
per guiar la teva evolució.
(Deepak Chopra).