Puig dels Albellons pel Comellar de Can Pipa

Una part important de la Comuna de Caimari queda encaixada entre les serres de Davant i de Darrere, a ponent, i les del Vidre i de s’Esquena, a llevant. La proposta d’avui ens endinsa en aquest espai, fins al punt més alt del Puig dels Albellons, seguint l’antic camí de carboners que el connectava amb la vila de Caimari. Anomenat com a Comellar de Can Pipa per la finca en qui neix, transita de sud cap en nord oferint paisatges interessants i natura exuberant.

El punt d’inici se situa a l’aturada del TIB a l’entrada del Camí de Ses Deveres. Disposeu d’alternatives per combinar tren i autobús fent servir les línies 312 (Muro – Lluc) i 313 (Inca – Caimari). Si voleu fer servir transport privat al darrere del CEIP i al costat del Poliesportiu de Ses Deveres hi podreu trobar lloc a on deixar els vostres vehicles.

Els camins són bons de localitzar i quan desapareixen l’orientació no és complicada. Podreu fer servir les fites deixades per altres caminants que generosament han marcat la bona traçada. Durant gran part del recorregut seguirem camins de traça clara. Tot i tractar-se d’un terreny de mitja muntanya, enfrontareu puntualment zones pedregoses amb trams de roca estratificada. El desnivell és considerable en relació amb la distància, però amb un ritme constant i aturades oportunes es pot afrontar amb garanties. L’itinerari és circular. Com sempre la prudència a la muntanya és una virtut capital.

Preparau l’equip amb seny: és important dur un calçat còmode i adequat al terreny i, si hi estau acostumats, els bastons poden ser una bona ajuda. Malgrat que l’itinerari no presenta complicacions tècniques, després d’episodis de pluja és freqüent trobar-hi zones amb fang, tolls i trams que poden relliscar. El mapa continua essent una referència valuosa per situar-vos i verificar el recorregut en cas d’incertesa. No hi trobareu punts d’aigua durant la ruta, de manera que convé dur-ne suficient des de bon començament. El primer tram transcorre dins el bosc, però a mesura que guanyam altura el recorregut queda més exposat; per això, és aconsellable protegir-se del sol amb un bon capell.

 Abans d’emprendre la sortida, consultau la previsió meteorològica. Si les condicions no són favorables, és preferible deixar-ho per a un altre dia: la muntanya no es mourà. Evitau sortir amb temperatures extremes o amb meteorologia adversa, com ara vent fort, pluja o neu. Es tracta d’un recorregut sense complicacions per orientar-se, sense passos tècnics ni exposicions destacables, indicat per a persones acostumades a superar amb comoditat un desnivell positiu d’uns 500 metres. L’esforç es veu compensat per un paisatge d’una bellesa ben particular.

Caimari

Començarem pel camí de ses Deveres en direcció sud-oest fins a situar-nos a prop del CEIP de Caimari. Girarem a l’esquerra cap al poliesportiu i, en arribar al portal, veurem novament a mà esquerra un caminal que connecta el nucli del poble amb les instal·lacions esportives —i, no ens enganyem, amb la temptadora piscina municipal. En pocs minuts arribarem a un cantó on es troba l’escoleta de Cals Mestres, amb l’imponent absis de l’església Nova, dedicada a la Immaculada Concepció, alçant-se amb tota la seva contundència per damunt del conjunt.

Continuarem fins a la plaça Major per enllaçar tot seguit amb el carrer Major. Més endavant, al carrer Unió, girarem a l’esquerra i poc després a la dreta per agafar el carrer Nord, que seguirem fins que les darreres cases quedin enrere. El paisatge canvia ràpidament: apareixen extensos marges d’oliveres, ben cuidats, a banda i banda del camí. Ens trobam ja al camí de Can Pipa, la finca que presideix la capçalera de l’itinerari d’avui.

A partir d’aquí, la cosa es posa seriosa: el pendent s’accentua i l’asfalt desapareix just davant unes portes metàl·liques. A la dreta, un botador mig esbucat ens convida —o més aviat ens obliga— a superar-lo amb certa elegància i molta precaució. Tot seguit, afrontarem un tram exigent, encaixonats entre una paret de pedra a la dreta i una reixeta metàl·lica a l’esquerra, amb rampes que poden arribar al 30% i que posaran a prova les cames (i la dignitat, segons el dia).

Quan la reixeta gira cap a l’esquerra, la seguirem, ara ja per un tram més planer que ens donarà una treva ben merescuda, fins a arribar a una zona on, sota l’ombra del bosc, apareix un camí ample que s’endinsa cap al nord.

Comellar de Can Pipa

Sou davant una antiga ruta de carboners, testimoni d’una de les activitats d’explotació més característiques de la Comuna de Caimari des de la seva creació, al segle XIV. El camí s’enfila decididament cap a tramuntana, enllaçant diversos elements propis d’aquest ofici. Aviat arribareu a un pas estret, amb les Penyetes de Can Pipa a la dreta. Una sitja i una paret de bones dimensions marquen el punt on deixeu definitivament les terres de Can Pipa i entreu dins la propietat comunal.

El recorregut remunta la coma, enllaçant sitges disperses. Si en algun moment us girau, podreu contemplar la vista sobre Inca i, més enfora, el Puig de Randa. Els efectes dels temporals dels darrers anys es fan evidents en la presència d’arbres caiguts o arrabassats, que obliguen a fer petites desviacions, ara cap a la dreta, ara cap a l’esquerra. La coma s’eixampla progressivament i s’obre en forma de ventall, deixant enrere les darreres traces de l’activitat carbonera. Algunes fites us conduiran cap a la dreta, en direcció a una cresta rocosa i inclinada. Un poc més a l’esquerra, mig amagada entre pins joves i càrritx, apareix l’estructura del vèrtex geodèsic que assenyala el cim. Unes poques passes més i ja hi serem!

Puig dels Albellons

Des d’aquesta modesta elevació —tot just 585 metres—, les vistes solen regalar una recompensa generosa, tot estimulant els sentits. Si mirau cap al sud, s’hi desplega un ampli ventall de relleus: des de les Serres de Llevant fins a Sant Salvador, Randa, el Puig de Santa Magdalena i el Puig de Son Seguí, per acabar al Puig de sa Creu. I encara hi descobrireu altres elevacions, a més d’una bona part dels nuclis urbans del Raiguer i el Pla. Si, en canvi, girau la mirada cap a mestral, al nord-oest, les siluetes del Puig de n’Ali, ses Bassetes, el Massanella i el Galileu us recordaran que sou, gairebé, a tocar de les cotes més altes de la Tramuntana.

Prosseguireu la marxa en direcció nord, davallant cap a una ampla collada, seguint un rastre de fites que us guiaran entre mates, carritxeres i argelagues. La clotada s’obre cap a llevant i pren forma en el comellar de s’Òliba, que s’endinsa dins la serra dels Colls fins a desembocar al torrent de Comafreda. En direcció a una reixeta metàl·lica, enllaçareu amb una petita elevació des d’on es fa visible un camí que hi discorre en paral·lel. A l’altra banda, les parets aparentment infranquejables del Puig Nespler o des Barracar s’alcen sobre un coll que es tanca novament cap a llevant per una paret ben construïda. Aquesta separa el vessant est del comellar dels Albellons, on, a tocar del torrent, s’aixequen les cases del mateix nom.

Comellar dels Albellons

Iniciarem el descens seguint el tirany que s’adreça cap a ponent. Les primeres passes requeriran precaució a causa del pendent i de la presència d’arbres caiguts, que ens obligaran a avançar amb cura. Ben aviat, però, el sender esdevindrà un camí clar que traça revolts suaus mentre la coma s’eixampla progressivament.

 A un costat, s’obre la boca d’un antic forn de calç, mentre el pinacle del Puig de n’Escuder s’alça solitari a l’horitzó. Continuant la marxa, i després d’un gir a la dreta, veurem una gran balma que s’obre en la roca vermellosa, senyal inequívoc de la proximitat de la carretera, a la qual arribarem en pocs minuts.  Fent ús del botador disposat a aquest efecte i parant atenció al trànsit, creuarem per anar a cercar el Camí Vell de Lluc. Caminarem en direcció a Caimari amb el Torrent de sa Cometa Negra a la nostra esquerra. Les marjades de la rota de n’Esteva s’endevinen enfilant-se pels costers del Puig de n’Escuder.

Aquesta via tradicional de comunicació amb el monestir de Lluc perd alçada de manera progressiva, enllaçant algunes de les millors mostres de construcció popular de la Tramuntana. Ben aviat, el vessant de llevant de n’Escuder ens mostra les seves parets vertiginoses, mentre que el Puig de sa Creu i el pas de s’Herba Tendra s’insinuen entre l’exuberant bosc.

Poc després, veurem a l’esquerra un gran penyal conegut com el Cavall Bernat, nom que li han donat els escaladors que n’han fet escenari de les seves proeses. Cal parar atenció: haurem d’abandonar el camí per un rost pronunciat que ens permetrà enllaçar amb la carretera, situada uns metres més amunt. Hi sortirem en una corba i continuarem per l’esquerra, fent servir el voral de l’asfalt en sentit ascendent. Al següent revolt, veurem un portell per on haurem de sortir, deixant enrere els perills del trànsit rodat.

Mirador de la Quarta Volta

Un tirany ben definit s’adreça cap al sud, mantenint gairebé la mateixa cota. A l’esquerra, s’insinuen les parets del Cingle Llarg, freqüentades pels amants de la verticalitat. No tardarem a trobar una cruïlla: cal prendre el ramal de l’esquerra, que comença a guanyar alçada.

La traça, evident però exigent, s’obre pas entre un univers de pins i garriga. El pendent ens obligarà, en algun punt, a aturar-nos per recuperar l’alè. Al cap de pocs minuts, però, el sender s’aplana i el paisatge s’esclarissa.

Una fràgil barana de fusta delimita un espai planer que esdevé un mirador excepcional. Les cases de Caimari s’estenen als nostres peus, disposades com en un petit betlem. La mirada s’allarga i reposa en la contemplació d’aquest paisatge generós, un indret ideal perquè els amants de la fotografia hi despleguin el seu talent. Damunt el mirador, una antiga sitja colgada és accessible i ofereix un punt de vista complementari.

Ara toca desfer camí fins a la cruïlla i prendre el tirany de l’esquerra. El sender torna estret i costerut, amb un perfil trencat de pujades i baixades, fins a una secció on perd alçada de manera clara i decidida. Arribarem així a un botador malmès que ens separa del carrer de sa Volta, ja als afores de Caimari. Des d’aquí, baixarem pels carrers del poble admirant les construccions de la vila, fins a la plaça Major, i des d’allà retornarem al punt d’inici de la manera que millor ens convingui.

Potser, ja amb un refresc a la mà, us vindrà al cap el vers de Salvador Alemany “Muntanyes, què teniu muntanyes, que dintre del meu cor viviu, tot i ser tan estranyes”.

Fitxa tècnica resumida

Distància: Aproximadament 7,25 km

Desnivell acumulat: Uns 550 metres, dels que 420 s’invertiran en ascendir al Puig dels Albellons

Dificultat: Moderada. El camí inicial te segment de fort desnivell. Quan desapareix cal gestionar la darrera pujada de manera prudent.   

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Mallorca Editorial ALPINA

Wikipedia

Web ajuntament de Selva