Bernat Morey: “Cada civilització, cada cultura, ha construït a la seva manera”

Bernat Morey s’ha recorregut Mallorca quilòmetre a quilòmetre. Duu 20 anys investigant i va fer la seva tesi sobre els jaciments fòssils que trobam a l’illa. Mentre estudiava els fòssils, també va documentar com era el terreny i les construccions que trobava. Part d’aquesta informació la recull a “Pedra a pedra. La construcció a Mallorca” (Documenta Balear). En aquest llibre explica quins materials empraven els nostres avantpassats per a construir i d’on procedien. Una informació essencial per, per exemple, poder fer restauracions respectuoses i també protegir el nostre patrimoni. Bernat Morey (Santa Eugènia 1967) és mestre al col·legi Pare Bartomeu Pou d’Algaida, llicenciat en Biologia, diploma en Geologia i Doctor en Geografia i Història. Ha guanyat fins a sis premis d’investigació, entre ells el Ciutat de Palma (2009). 

Pregunta.- Què expliques al llibre “Pedra a Pedra. La construcció a Mallorca”?

Resposta.- Explic principalment els materials amb els que s’ha construït a Mallorca des de que està poblada pels humans. Des de la prehistoria, des de que trobam construccions humanes fins avui en dia. 

P.- Hi ha diferents tipus de pedra per construir segons la zona de Mallorca?

R.- Si, Mallorca és molt diversa, pots comptar que hi ha més de 50 materials diferents. Es molt diferent la muntanya, amb pedra juràssica, bastant antiga, de la marina que és una pedra com a maresenca. De fet, la llàstima és quan feim restauracions i empram pedra de muntanya per la marina. Cada zona té el seu terreny i el seu material.

“Mallorca és molt diversa, pots comptar que hi ha més de 50 materials diferents”

P.- El material d’interior i costa també és diferent?

R.- No tant, perquè molts de maresos arriben a l’interior, de quan Mallorca estava ocupada per la mar en bona part del Pla i per tant, molt d’interior és com la marina. Però si, hi ha certes diferencies perquè la població del litoral no construeix igual que la d’interior. Per circumstàncies geopolítiques, pel motius que sigui, tampoc són les mateixes construccions ni s’empra igual el material. 

P.- Tampoc es construïa igual un casal o una possessió o una casa de pagès? 

R.- La tècnica constructora és la mateixa i els picapedrers eren els mateixos. La diferència és la qualitat del material i l’extensió. Els material d’una casa bona són millors, hi posen materials luxosos que de vegades duen de fora, intenten impressionar al visitant, mentre que a una casa humil de pagès intentaven fer-la el més còmode i humil possible, i sobretot no cridar l’atenció.

P.- A partir del material de construcció podem obtenir molta informació.

R.- A mi m’ha sorprès, quan mir totes les construccions, te n’adones que cada civilització, cada cultura, ha construït a la seva manera. Els mallorquins que vivien aquí fa 2000 anys el temps dels romans, o fa 1000 anys el temps dels àrabs, o fa 600 anys quan feren la Seu, eren de cultures distintes, i construïen de maneres distintes amb materials distints. Això és el curiós, que a mateix lloc s’empren materials distints segons l’època. No crec que ningú ho hagués documentat abans.

“En quan a qualitat, les dues pedres millors són la pedra de Santanyí i la pedra de Binissalem.”

P.- Hi ha materials més importants o més populars per a la construcció a Mallorca?

R.- Si ho consideram en quant a quantitat, la pedra de muntanya és la més abundant a la muntanya, i el marès el més abundant al litoral. Però en quan a qualitat, les dues pedres millors són la pedra de Santanyí i la pedra de Binissalem. Són les més ornamentals, les que els senyors aprofiten més i s’hi construeixen la Seu i altres monuments. Hi ha dos materials importants bons, que són aquests dos, i llavors les cases normals no totes estan construïdes amb aquests materials, ho fan amb materials més planers que troben devora la finca. 

“Hi ha molta gent que es pensa que tota la Seu és de pedra de Santanyí, però tota la banda del davant, els campanars i el frontis, és de marès més litoral.”

P.- De quin material està feta la Seu. Ho sabem?

R.- Ho sabem, però la gent ho ha oblidat. L’any 93, un investigador de Santa Eugènia, Jaume Sastre, damunt del llibre d’obres de la Seu ja va documentar d’on duien el material i com es va construir. El que passa és que va documentar l’any 1300 i pico, i de llavors ençà s’ha anat reformant i restaurant. La Seu té fins a 11 o 12 materials diferents, i molts d’ells no estaven documentats perquè es varen emprar després. Hi ha molta gent que es pensa que tota la Seu és de pedra de Santanyí, però tota la banda del davant, els campanars i el frontis, el que sempre cau, és de marès més litoral. Com és una zona més inestable i cada 150 anys s’ha de restaurar, l’han feta amb material no tan bo curiosament. Llavors hi ha material ornamental que tampoc s’havia documentat i que alhora de fer una restauració s’ha de saber. Això passa a Bellver en aquest moment, estan restaurant amb maresos que no toquen a qualque lloc. 

P.- Per això és important saber. Però potser algunes d’aquestes pedres ja no es troben.

R.- Totes es troben. Altra cosa és com vulguis explotar o impactar damunt el territori. Si per exemple, tens un accident a la Seu tipus Notre Dame, que ho has de restaurar si o si perquè és importantíssim per a Mallorca, trobaràs el material allà on voldràs i el traurem. Un altra cosa és que vulguis emprar aquest material per construir ca teva i te diguin que no pots obrir certes pedreres. Es diferent. 

P.-Hi ha pedres de la construcció tradicional que s’han deixat d’emprar?

R.- Si, n’hi ha moltes que s’han deixades d’emprar. Tot el que són les pedres que s’empraven al barroc, tipus una calcària vermella molt dura, aquestes pedres multicolors… això avui en dia no està de moda. Avui en dia la que més s’empra és pedra de Binissalem, de Santanyí i material modern. 

P.- Per fer un llibre així, has hagut de córrer molts de quilòmetres?

R.- Per la tesi me vaig fer Mallorca quilòmetre a quilòmetre. La vaig dividir en quadrícules i a cada quadrícula hi feia 5 ó 6 passades, ja fos en cotxe, en bicicleta o a peu. I llavors me n’anava als racons que faltaven. I no te pots imaginar, cada dia en 2-3 quilòmetres, la quantitat de racons, possessions, torrents… és impressionant. A Mallorca gires un cantó i trobes una cosa distinta. Fer-ho per jo va ser una experiència molt bona, tant de materials com de paisatges, de tot.

P.- Vares llegir la tesi l’any 2020. Quin era el tema de la teva tesi?

R.- La tesi cataloga i valora el patrimoni paleontològic de Mallorca, els jaciments fòssils que hi ha a l’illa. Però la intenció real també era col·locar-los per ordre d’importància perquè alhora de plantejar una protecció hi hagués un registre, un ordre, i un gestor pogués decidir el que s’ha de protegir i per què. Aquesta informació, que es podria aplicar a qualsevol patrimoni, a les cases de poble, a les esglésies, és molt important. Tothom té clar que la Seu és un patrimoni espectacular que s’ha de protegir, però quan començam a anar cap a bens patrimonials més baixos, de cada vegada és més difícil per un gestor o per un ajuntament decidir si una casa ha d’estar o no protegida. En el fons la meva tesi va orientada a això: a saber quin patrimoni tenim, la importància que té i com el podem protegir. 

P.- Queda encara molt per conèixer de la geologia de Mallorca? 

R.- Del que tenc a la tesi, per publicar me falta la meitat. Quan vaig començar la tesi hi havia professors de la universitat que no volien signar perquè me deien que tot ja estava fet, que no trobaria res nou, i d’altres me deien que no es podia fer perquè no es podia saber. I cap dels dos tenien raó. Aquesta informació s’ha de saber, els mallorquins tenim dret a saber com som i el que tenim. I evidentment, amb la quantitat de coses noves que he trobat, faltava moltíssim per investigar, i també he hagut d’arreglar moltes coses que estaven mal fetes. Mai acabes una investigació.