Sant Llorenç crea un museu dedicat als anys daurats de l’artesania del brodat
L’artesania -o indústria- del brodat va tenir una gran importància durant la meitat del segle XX a Sant Llorenç des Cardassar i va representar un complement econòmic destacat per a les famílies del municipi. L’Ajuntament vol consolidar la protecció d’aquesta etapa mitjançant la creació d’un museu, el Museu del Brodat i el Teixit (MUBROT) que tira tira s’està bastint a partir de donacions de totes aquelles persones que estaren lligades al sector. Aquest mateix 2025 el museu ha d’obrir les portes.
La manufactura dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar va començar a inicis del segle XX de la mà d’un grup d’empresaris catalans que aportaren la matèria primera. Amb el temps, la febre pel brodat va créixer i es va estendre i les llorencines (les dones representaven el 97% de la mà obrera) foren les propietàries d’una trentena de tallers dedicats als brodats i a la confecció de roba femenina i infantil. Avui, tan sols roman obert un taller de confecció a Son Carrió, que recorda una etapa ja pretèrita.
Una de les millors coneixedores d’aquesta etapa és Lourdes Melis, autora del llibre “Tallers, brodadores i Brodats a Sant Llorenç des Cardassar (1924-1974)” i responsable del MUBROT.
Melis explica que s’està treballant encara en la fase constitutiva del museu que consisteix en la recopilació de material: maquinària, peces de roba, catàlegs, fotografies, testimonis, documentació… Molt extensa és la col·lecció de peces que van arribant des de diferents àmbits, per omplir la planta superior de l’arxiu municipal, on el MUBROT hi tendrà la seva seu.
Dues etapes
L’artesania del brodat va arribar a Sant Llorenç l’any 1924 i es pot considerar que va tenir bona salut fins l’any 1974. Són cinquanta anys d’una activitat econòmica, social, artística i feminista. De fet, el passat mes d’octubre va tenir lloc l’exposició “Cent anys de brodats a Sant Llorenç”, que va servir per donar l’impuls definitiu al futur museu.
Lourdes Melis ha explicat que l’existència de la línia de tren va ser fonamental perquè un grup d’empresaris catalans es fixassin en Sant Llorenç com un poble on instaurar aquesta activitat. Melis té molt clar que es tracta d’artesania: “És cert que el brodat es feia amb màquines, però qui controla la màquina és el treballador, i l’artesania deixa de ser artesania quan el treballador deixa de controlar la màquina”. A més, sosté que “devia ser molt més difícil brodar amb la màquina que no fer-ho a mà”.
A partir de 1924 les brodadores es dedicaren a estampar els seus motius ornamentals sobretot en peces de roba de la casa: llençols, roba de caixada, tovalles… Després de la Guerra Civil, que va suposar una baixada molt important de l’activitat, hi va haver una transformació important del sector i comencen a arribar comandes molt més relacionades amb el turisme i els souvenirs: bruses, faldetes, vestits… I també els motius florals i geomètrics es combinen amb altres en els que hi figuraven, fins i tot, bous o sevillanes, motius usuals en els records de l’època que s’emportaven els turistes cap als seus països.
Les brodadores exporten els seus productes. Fins i tot arriben comandes de grans empreses com Galerías Preciados i, explica Melis, que l’activitat brodadora esdevé importantíssima a nivell econòmic, fins al punt que molta de la inversió que es realitza a la costa durant aquesta etapa prové dels guanys aconseguits mitjançant el brodat. També destaca la independència que guanyen les dones gràcies a aquesta activitat.
La torrentada
La torrentada de 2018 va fer obrir els ulls a molts llorencins de la importància de crear un museu. Moltes cases que havien estat tallers aprofitaven la neteja per llançar-ho tot, “i això no es podia perdre”, diu Lourdes Melis. La idea de crear un museu es consolida i es fa efectiva, i ja es pot dir que en aquest moment ja està actiu, malgrat no haver obert les portes.
Ho fa de la forma més democràtica i participativa possible, amb consultes a la població, comissions de participació ciutadana i sense idees preconcebudes. El MUBROT es va bastint des de la base i tenint molt en compte les llorencines que encara recorden el seu lligam amb l’activitat brodadora que els va donar feina, llibertat, independència i futur.
Fotos: Fotografies Antigues de Sant Llorenç des Cardassar