«Caminar junts en I ‘esperança i descobrir les crides a Ia conversió que Ia misericôrdia de Déu ens adreça a tots nosaltres, de manera personal i comunitària»

(Papa Francesc, del Missatge per a Ia Quaresma 2025)

Als preveres i diaques, als membres de vida consagrada, als laics i laiques del Poble de Déu que peregrina a Mallorca, i a tota persona de bona voluntat que ho Ilegesqui i ho vulgui compartir

Molt estimats germans i germanes en Crist,

Fa un any, començava aquesta Carta de Quaresma amb aquestes paraules, que vull tornar a repetir perquê ens ajudin a obrir el cor al Senyor: «Sempre el primer amor és el que es guarda en el cor i perdura a pesar dels obstacles que s’hi interposen o interposam, a causa de moments de refredament espiritual i anímic, o també d’infidelitat. La crida de Jesús a Ia Ilibertat interior i a Ia netedat de cor és una proposta a Ia qual, prou vegades, hi posam sordina i preferim els nostres plans personals plens d’autoreferencialitat i d’orgull i no els que Déu ens proposa il•luminant Ia nostra consciência i que, a poc a poc, anam descobrint quan exercim Ia sinodalitat -que vol dir caminarjunts- o se’ns demanen més gestos visibles de comunió.

Es tan important i atractiva Ia missió que tenim encomanada de viure i comunicar l’Evangeli, que és ridícul que ens tanquem dins els propis esquemes esquifits, servint només els propis interessos i no els del Senyor i els de Ia comunitat eclesial a quê estam units pel baptisme, Ia fê, l’esperança i Ia caritat, o els interessos del poble, el bé comú del qual hem de servir, com Ia sal que es fon i com Ia Ilum que il’lumina, amb les quals ens compara Jesüs.» Deixem que la pregäria, els recessos, els exercicis espirituals que farem durant aquesta quaresma ens hi ajudin i afavoresquin la conversiö.

Units, en comuniö amb tota I ‘Església, en la pregåria pel papa Francesc

Des del primer moment en qué va ser ingressat a l’hospital, ara fa més de quinze dies, no ens hem aturat de pregar -i ho seguim i seguirem fent- pel nostre estimat sant Pare, el papa Francesc, perqué el Senyor l’acompanyi i Ii doni forga en aquest moment doloros de la seva malaltia i senti l’escalf de la nostra estimaci6 i companyia, mitjanqant el desig de recuperaci6 que li feim arribar des de molts indrets i en nom de tots els qui en la pregåria personal i comunitäria el tenim ben present. Ens ha impressionat com fa pocs dies. abans de la darrera recaiguda, ens deia: «aquesls dies m ‘han arribat molls missalges d’qfecte i m ‘han impressionat especialment les cartes i els dibuixos dels infants. Gråcies per aquesta proximilal i per les pregåries d ‘ånim que he rebut de tot el mön! Els encoman a tots a la intercessiÖ de Maria i els deman que preguin per mi».

Totes les parröquies i comunitats l’hem tingut molt present, i d’una forma ben especial a la celebraci6 dominical d’aquest darrer diumenge a la Seu dedicada als malalts i retransmesa per IB3TV. He volgut que ressonassin unes paraules encoratjadores del mateix papa Francesc que ens demana que «ajudem els malalts a comprendre que també la malaltia, encara que sigui dolorosa i dt/icil d’entendre, és una oportunitat de trobada amb el Senyor, on senlim la proximital i la compassi(5 de Déu, que en Jeszis ha compartit els nostres sofriments». Ens unim de nou en pregåria, facem-ho en familia, en grups d’oraci6 i formacié, en comuni6 amb el sant rosari de Roma i d’entre nosaltres a les parröquies, en qualsevol moment i Iloc. El papa Francesc ens demana que preguem per ell. Facem-ho amb l’ estimaciö que es mereix.

Pot ésser un bon exercici de practica quaresmal la visita als malalts

Volem que la Quaresma sigui un temps pregiria, de reflexi6 sobre la pröpia persona i sobre l’entorn humå i eclesial que ens rodeja, sobretot per a ferhi presents accions que ens transformin i també transformin segons l’Evangeli. Una actuaci6 ben concreta a organitzar a cada comunitat parroquial i que el Pla dioceså de Pastoral ha posat entre d’altres com a prioritåria, és la visita i l’acompanyament dels malalts, de les persones impedides o que estan totes soles i caminar entre ells i amb ells fent-nos pelegrins d ‘esperanga. Es tracta de ser per als malalts companys de viatge, ajudant-los a viure els limits del present i projectant-nos al més enllä que, en apropar-se. ens retorna valentia i confianqa. Hi hem insistit darrerament dient que els Ilocs on se sofreix son Ilocs d’intercanvi i enriquiment mutu.

Fixem-nos-hi: com a prop del Ilit del malalt s’aprén a esperar: com a prop del qui sofreix s’ apren a creure; com inclinant-nos davant el necessitat es descobreix l’amor, i aprenem d’estimar. Esperança, Fe i Caritat. les tres grans virtuts. La visita als malalts es pot definir com a continuació i realització de Ia missió que Crist ha encomanat a Ia seva Església, oferint als qui pateixen una paraula de consol i esperança. Per aixà Ia visita als malalts és el preludi sacramental de Ia celebració dels sagraments i un compromís per a un compliment més sincer i autêntic de Ia missió de l’Església amb els malalts. Podem ser -diu el papa Francesc- «àngels d’esperança» els uns per als altres: malalts, metges, infermers, familiars, amics, preveres i diaques, religiosos i religioses; i allà on estam: família, dispensaris, residêncies d ‘ancians, hospitals i clíniques.» Persones i espais d’esperança que hem de fer present avui i aquí el Regne de Déu.

Preguntes quaresmals que esperen Ia nostra resposta, un canvi del cor

En el seu missatge de Ia Quaresma d’enguany, el papa Francesc fa una crida a Ia conversió i assenyala Ia necessitat de caminar junts en l’esperança, temes claus del Sínode i de l’ Any jubilar. Vet aquí les preguntes:

Com em deix interpel•lar per Ia condició de pelegrí? Estic realment en camí o una mica paralitzat, estàtic, amb por ifalta d ‘esperança; o satisfet en Ia meva zona de confort? Cerc camins d’alliberament de les situacions de pecat i falta de dignitat? Seria un bon exercici quaresmal confrontar-se amb Ia realitat concreta d’algun migrant o pelegrí, i deixar que ens interpel•li, per a descobrir el que Déu ens demana. per a ser millors caminants cap a Ia casa del Pare. Aquest és un bon «examen» per al vianant,

En aquesta Quaresma. Déu ens demana que comprovem si en Ia nostra vida, en les nostres famílies, en els Ilocs on treballam, en les comunitats parroquials o religioses, som capaços de caminar amb els altres- d’ escoltar, de vêncer Ia temptació de tancarnos en Ia nostra autoreferencialitat. Preguntem-nos si som capaços de treballarjunts com a bisbes, preveres, consagrats i laics, al servei del Regne de Déu; si tenim una actitud d ‘acollida, amb gestos concrets, cap a les persones que s ‘apropen a nosaltres i a tots els qui són Iluny. Es Ia conversió a Ia sinodalitat. a l’ Evangeli.

Preguntem-nos encara: Tenc Ia convicció que Déu perdona els meus pecats, o em comport com si pogués salvar-me tot sol? Anhel Ia salvació i invoc I ‘ajuda de Déu per acollir-la? Visc concretament I ‘esperança que m ‘ajuda a Ilegir els esdeveniments de Ia histôria i m ‘impulsa al compromís per Ia justícia, Ia fraternitat i Ia cura de Ia casa comuna, actuant de manera que no quedi enrere ningú?

«Per a qui somjo, Senyor!» Cap a una cultura vocacional

De vegades parlam de crisi vocacional, peró no és una crisi de crida -Déu segueix cridant-, sinó una crisi de resposta. A principis de febrer, un grup de Ia nostra Església de Mallorca hem participat amb mes de tres mil assistents en el congrés de Vocacions celebrat a Madrid. La veritat és que hem tornat entusiasmats i amb ganes de reproduir entre nosaltres els temes, preguntes, inquietuds i propostes que hem viscut. Ha estat l’ambient d’una Església viva, no gens pessimista, sinó tot el contrari, que ha tocat Ia porta del nostre cor perquê ens plantegem seriosament Ia vocació cristiana, tal com cadascú Ia viu i que és el fonament de Ia pluralitat de vocacions que hi ha dins l’ Església, per al seu bé i el de Ia societat. Tindrem ocasió de reproduir entre nosaltres aquest Congrés i verificar com ho vivim a Ia nostra Diàcesi.

En aquest sentit, celebrarem el diumenge dia 16 de març el Dia del Seminari, en el qual ens referim a Ia vocació sacerdotal. Facem que, entre tots, sigui un dia de pensar i pregar pel nostre Seminari, pels dotze seminaristes i els seus formadors. i siguem en qualsevol àmbit -família, parrôquia, col•legis, esplais, el mateix cercle d’amics i altres indrets educatius- promotors vocacionals, essent els preveres, diaques, vida consagrada i agents de pastoral els primers en convidar a descobrir el camí al quan Déu ens crida a cadascú. Sempre record I ‘encartada intervenció d’un jove en un dels col•loquis amb ells, quan cada jove deia quê volia ser en Ia vida, ell va girar Ia conversa i va dir: «no es fracta del que jo vull ser, sinó d’allà que Déu vol que jo sigui». Amb aquesta visió de fe va donar un gir a Ia conversa que tothom va entendre molt bé.

Amb els seminaristes i els qui hi vam assistir el dia 30 de gener, encara recordam amb emoció les dues hores de conversa amb el papa Francesc, les seves respostes, el seu ànim, Ia calma i profunditat que va demostrar en tot moment i una atenció singular en quê projectava I ‘ autenticitat del que ha de ser Ia vida d’un seminarista ara i Ia de futur prevere. Ho vam recollir amb amor i. com Maria, ho conservam dins el nostre cor per a fer-ho realitat cada dia en Ia nostra vida.

Convidats a vencer aquest déufals que és el propi «o»

Una vegada més, el procés de conversió a quê som convidats en Ia Quaresma, hem d’evitar Ia idolatria. Facem-ho vencent les actituds personals enverinades per Ia desconfiança, Ia manera de parlar amb agressivitat i d’expressar-se amb acritud, Ia forma de reaccionar creant un clima de crispació amb mala cara i paraules feridores, Ia persistência a no voler canviar de cap manera cap al bé, mantenint postures rígides i mai favorables al diàleg o a Ia revisió…, mostren Ia intolerància que impedeix una visió amable i constructiva de Ia relació humana. El propi «jo» és el primer déu que hem de ftr fora junt amb les mentides que l’acompanyen. Començant per un mateix, pel «jo» que ens fa tantes males passades, hem d’ escoltar amb humil conversió aquestes paraules que Déu mateix ens dirigeix: «No tenguis altres déus fora de mi» (Ex 20,3). De Ia idolatria és Ia major ruptura amb Déu, el pitjor pecat perquà és Ia causa de tots els altres. Facem que Ia conversió quaresmal ens dugui a erradicar tots aquests mals.

A l’encíclica Fratelli tutti, el papa Francesc es refereix al «gust de reconêixer I’altre» i diu que «rere el rebuig de delerminades .fôrmes visibles de violência, sol amagar-se una altra violência més dissimulada: Ia dels qui menyspreen el diferent, sobretot quan els seus reclams perjudiquen d’alguna manera els propis interessos» (FT

I a l’exhortació apostólica Evangelii gaudium ens diu que «l’ideal cristià sempre invitarà a superar Ia sospita, Ia desconfiança permanent, el temor a ser envaits, les actituds defensives que ens imposa el món actual. Molts intenten escapar dels altres cap a Ia privacitat càmoda o cap al reduit cercle dels més íntims, i renuncien al realisme de Ia dimensió social de l’Evangeli. Perquê, així com alguns voldrien un Crist purament espiritual, sense carn i sense creu, també es pretenen relacions interpersonals només per mitjà d’aparells sofisticats, per pantalles i sistemes que es puguin encendre i apagar a voluntat. Mentrestant, l’Evangeli ens invita sempre a córrer el risc del trobament amb el rostre de l’altre, amb Ia seva presencia fisica que interpel•la, amb el seu dolor i els seus reclams. amb Ia seva alegria que contagia en un constant cos a cos. La veritable fe en el Fill de Déu fet carn és inseparable del do de si, de Ia pertinença a Ia comunitat, del servei, de Ia reconciliació amb Ia cam dels altres. EI Fill de Déu, en Ia seva encarnació, ens va invitar a Ia revolució de Ia tendresa» (EG 88).

La nostra humil contribució a Ia pau amb petits detalls de cada dia

Davant el moment delicat que vivim a nivell mundial i el desconcert que determinades actituds d ‘ alguns governants provoquen en el poble senzill. sempre ens hem de demanar de quina manera podem contribuir, des de Ia nostra realitat humil, amb Ia nostra bona gent, en els pobles, a Ia ciutat„ en el cor de cada família i dins les institucions en quê participam, perquà el treball per Ia pau i aconseguir un orde social just sigui possible. El papa Francesc, enmig del moment delicat que viu. no oblida cada matí que pot de parlar amb el rector de Gaza i preocupar-se de Ia situació mundial, en aquest moment ben preocupant. Fins i tot, en un comunicat ha demanat recentment pregar per Ia pau en aquells Iloc del món que encara es troben en guerra, i deia: «es compleix el tercer aniversari de Ia guerra a gran escala contra Ucralna: un esdeveniment dolorós i vergonyanl per a lota Ia humanitat! Mentre renov Ia meva proximitat al martiritzat poble ucrainês. us convid a recordar les victimes de tots els conflictes armats i pregar pel do de Ia pau a Palestina, a Israel i en tot I ‘Orient Mitjà, a Myanmar, a Kivu i al Sudan». Sempre, perà especialment durant aquest temps de Quaresma, som convidats a viure Ia reconciliació i pel perdó i aprofitar l’ avinentesa de l’Any Jubilar per a fer-ne un gest col•lectiu que sigui sempre portador d’esperança. Pensem quê podem fer cada dia per a ser signes de pau i reconciliació a través del tracte amb les persones.

Posatja en marxa el Pla diocesà de Pastoral, naveguemjunts amb esperança

Els dos anys que ens han precedit han estat marcats per un esforç de comunió, tant Ia participació en Ia fase diocesana i continental del Sínode, com tota Ia preparació de Ilargs mesos del Pla diocesà pastoral, i ens han posat en moviment de renovació comptant l’extensa consulta a tot el Poble de Déu que peregrina a Ia nostra terra. Molts han cregut en aquesta renovació -que sempre és necessària i convenient- i s ‘hi han dedicat a fons, mostrant Ia seva gratitud per l’oportunitat de les aportacions que han pogut fer i pel clima amb el qual s’ha treballat. Havent recollit tot el que s’ha manifestat tant en un esdeveniment com en I ‘ altre, ara estamja en el momenf de posar-ho en pràctica, que és quan, des de Ia publicació del Pla diocesà de Pastoral que vam fer el passat 1 1 de gener a l’Assemblea eclesial celebrada al Seminari Nou, ens hem proposat els set grans objectius que marquen Ia línia pastoral que entre tots hem dissenyat. Us vull animar, ara que en breu tindreu també Ia Carta Pastoral Naveguem junts amb esperança, a fer un gest de conversió cap aquest esforç sinodal que l’Església ens demana a tots, cadascú des del seu Iloc de responsabilitat.

Amb Ia finalitat de portar una paraula d’ànim i de comunicar l’Evangeli a Ia realitat que ens envolta, sobretot amb el nostre testimoni de vida cristiana, portem, idó, aquest esperit de renovació i conversió, a totes les manifestacions de fe cristiana i de religiositat popular dins les nostres esglésies i enmig del carrer a través de processons i representacions de Ia passió, mort i sepultura de Jesús, com també el dia de Pasqua les processons de l’ encontre del Ressuscitat amb sa mare, Maria. La validesa de totes aquestes expressions d’una cultura popular animada per Ia fe han de situar-se en alló que és el seu centre i raó de ser: el misteri de Ia vida, passió, mort i resurrecció del Senyor i que I ‘Església celebra en Ia seva litúrgia, especialment en l’Eucaristia, font i cimal de Ia vida cristiana, com Ia defineix el Concili Vaticà II. Tot n’ha de néixer i hi ha de confluir, perquà Ia vida de cada cristià en rebi el seu aliment i Ia sevaforça, i pugui ser un testimoni viu enmig de Ia gent i de les estructures de Ia societats que tanta necessitat tenen d ‘un canvi radical a favor de Ia dignitat humana i del bé comú.

Amb el desig de viure una santa Quaresma, la meva abraçada fraternal i benedicció,

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca