Pere J. García: “A la mar, si fas les coses bé no t’ha de fer por que te controlin”

La passió per la mar té un referent a la nostra illa. Pere J. Garcia Munar (Pollença, 1983) és historiador i editor fins fa poc de la revista “Pesca d’Illes” especialitzada en l’art de tot tipus de pesca i única a les Illes Balears. Pere Garcia agafà el relleu de la revista que s’havia deixat de publicar feia algun temps i es sent com peix dins l’aigua, i mai tan ben dit. És un apassionat d’allò que fa i d’allò que cada dia aprèn.

Pregunta.-  Com a coneixedor de la pesca i dels pescadors a les nostres illes, ens pot fer un balanç de com es troba avui en dia la mar, si parlem de riquesa pesquera?

Resposta.- La mar està cada dia més massificada, pobra, bruta i calenta. Aquest podria ser un bon resum del seu estat. I cada un d’aquests adjectius afecta d’una manera o altra a la riquesa pesquera. La massificació de les costes, la construcció de ports més grans, nous pantalans o mollets, afecta els corrents i perjudica la vida. L’excés de barques, banyistes i renou també perjudica la vida marina. De la contaminació crec que no cal parlar-ne molt, és obvi que en breu tendrem més plàstics que peixos a la mar.

P.- Creu vostè que els recursos pesquers estan sobreexplotats?

R.- Aquest és un tema clau. Tots els estudis científics així ho corroboren. Les poblacions de peixos estan minvant a marxes forçades degut a molts factors, entre ells la pesca industrial. Espècies com la sardina o els molls estan rebent fort, però gairebé tots els peixos amb valor comercial estan sobreexplotats. I no fa falta llegir informes científics per veure aquest fenomen. Qualsevol pescador pot notar com cada any que passa costa més pescar un bon peix, ja sigui des de costa o des de la barca.  

P.- Els pescadors recreatius són respectuosos amb la mar?

R.- M’agradaria dir un sí rotund, però no pot ser. Hi ha moltíssims pescadors que fan les coses amb seny, que respecten l’entorn i els peixos. Fins i tot hi ha molts pescadors que tornen amollar tots els peixos que pesquen i ho fan només com a esport o diversió. Però és cert que també n’hi ha molts que no miren prim, que no respecten les talles (que per cert s’haurien d’augmentar i posar a tots els peixos i no només a uns quants), que maten tot el que pesquen, que embruten l’entorn.

P.- I els professionals?

R.- Els professionals, sobretot els que fan pesca industrial i d’arrossegament, no respecten res. La pesca d’arrossegament hauria d’estar prohibida, ja que no discrimina i arrasa amb tot i, fins i tot, perjudica el sector pesquer professional i les barques petites. Per altra banda, la pesca tradicional, amb barques petites, és molt més sostenible. Tot i això, si fas una volta pels mercats, veus la quantitat de peixos petits que es venen com a morralla, però que en realitat són galls, cap-roigs, pàgueres. Un desastre, vaja. Però anar contra la pesca professional és ridícul, la gent ha de menjar peix. Però pensar que no fan mal i que poden fer el que vulguin perquè viuen d’això, també és absurd.

P.- Creu vostè que les reserves marines són bones per a la recuperació d’espècies i recursos?

R.- Les reserves marines són positives. Ara bé, no crec que les reserves així com estan plantejades avui en dia siguin la millor opció. Pensa que a la majoria de territori protegit els pescadors recreatius o no hi podem pescar o tenim unes limitacions (absurdes, com prohibir el jigging o l’spinning, i ja no diguem la pesca submarina), però els mariners hi poden feinejar tranquil·lament. Així les reserves esdevenen vedats privats pels professionals. I això no està bé. Basta veure que a Cabrera, que és Parc Nacional, els professionals hi poden pescar sense problemes i fins i tot venen grans vaixells del sud de la Península a calar palangres quilomètrics per pescar tonyines, taurons i tot el que piqui. S’haurien de fer reserves integrals a les que no hi pogués pescar ningú.

P.- Amb els seus coneixements tant de pesca com dels sectors que l’exploten (professionals i recreatius) ens pot fer una valoració a futur?

R.- El futur és negre. Abans ho hem comentat: sobreexplotació, contaminació, escalfament global… el futur de la natura al planeta està en entredit. A més, si xerram de la pesca recreativa, cada dia ho tenim més difícil: més prohibicions, més reserves, els preus dels amarraments pugen, les rampes públiques per tirar les barques estan inservibles, les rampes privades són caríssimes, les polítiques protegeixen més als rics i als estrangers que als pescadors de tota la vida, els pescadors de vorera no podem pescar a les platges durant mig any. En fi, tot un cúmul de factors que fan que cada dia ho tenguem més complicat. I això sense contar que pescar un peix, any rere any, és més difícil. Si no fos perquè som pacients i optimistes per naturalesa, no aniríem a pescar. Pots estar segur.

P.- Es parla molt de la pesca de furtius, tant dels que pesquen damunt la barca com dels que fan pesca submarina. Com valora aquestes afirmacions i què en pensa en el cas que això fos així?

R.- Els pescadors furtius han existit sempre. I són una ínfima minoria. Però convenen a l’administració per justificar mesures contra la pesca recreativa i, per tant, a favor de la pesca professional. La pesca submarina, la més selectiva que hi ha perquè pots triar si disparar o no en cada moment, ha estat objecte d’una campanya ferotge i ha acabat prohibida en molts indrets. I això no és just. Si hi ha furtius, que es persegueixin. Però no hem de pagar justos per pecadors.

P.- Pensa que la pesca de qualsevol tipus hauria d’estar més controlada per part de les autoritats?

R.- Doncs sí. És l’única manera que, com deia, no paguin justos per pecadors. Si fas les coses bé no t’ha de molestar que te controlin més. Però per a les autoritats és més fàcil prohibir damunt un paper que posar els mitjans necessaris per fer complir el que ja hi ha legislat.

P.- Creu que a les Illes hi ha espècies en perill d’extinció?

R.- Això és una resposta que l’hauria de donar un científic. Però és obvi que hi ha espècies que han minvat moltíssim els últims anys. Nosaltres fem una enquesta cada cert temps i tots els pescadors pensen que hi ha igual o menys peix que fa cinc anys. Part de veritat hi ha. I, ja que ho demanes, a les Illes Balears tenim l’au amb més perill d’extinció, el virot. I tot perquè els humans hem construït cases allà on es reprodueixen i també els pescam accidentalment amb palangres. Així de trist.

P.- És evident que pescar per menjar no fa mal als recursos pesquers. Allò que fa mal és la pesca descontrolada de gent sense escrúpols?

R.- Tota pesca fa mal. D’això n’hem de ser conscients. Un peix menys a la mar és un peix menys que no cria. Però realment, fent una pesca responsable, la pesca és sostenible. Hem de prendre consciència que hem de pescar el que ens puguem menjar, que no hem de pescar segons quines espècies que estan en perill, que hem de tornar a amollar els alevins. Amb aquestes quatre coses, la pesca tendria un futur millor. Ara és temporada de llampugues, verderols, bacoretes… entre professionals i recreatius pescam milers d’exemplars a diari. I, si ens aturam a pensar, aquests peixos són alevins que arriben als 15, 20 o 40 quilograms a l’edat adulta i els pescam de 500 grams o 1 quilo, quan no han criat ni un sol pic. Està bé pescar una llampuga o dos verderols per sopar, però no tenim per què agafar-ne vint. Si volem un futur a la pesca, passa per aquí, per prendre consciència tots i cada un.

P.- Què en pensa vostè de les barques que venen de fora a pescar aquí? Podríem parlar, per exemple, de les teranyines de grans tonatges.

R.- En general som contrari a tot aquest tipus de pesca, sense importar l’origen de la barca ni dels mariners. La pesca industrial és la que més mal fa a la mar i s’hauria d’acabar amb ella, pel bé dels peixos, dels pescadors recreatius, però també dels pescadors artesanals i de tots els que ens agrada menjar peix. La pesca industrial és pa per avui i fam per a demà.

P.- Creu vostè que en general les barques d’arrossegament són escrupoloses a l’hora de tirar els bous a la mar?

R.- Les barques de bou, per definició, són irrespectuoses. No poden seleccionar el tipus de captures i quan arrosseguen, arrasen amb tot, des de crancs, pedres, peixos, algues… tot queda a la xarxa esclafat. Baix el meu punt de vista s’haurien de prohibir.

P.- Per què van desapareixent de cada dia més barques d’arrossegament i les més petites de llagosta o llampuga, van en augment o es mantenen?

R.- La flota pesquera ha minvat moltíssim els últims trenta anys. A tots els ports. I, supòs que com tot negoci, si no és rendible, acaba tancant. Si cada dia hi ha menys peixos, les captures són menors i els beneficis són més pocs, no val la pena sortir a la mar. Has d’estimar molt la teva professió per ser mariner, ja que les penúries són moltes. I, segurament, si ets petit i vas sol, és més bo de fer anar tirant que si tens un vaixell que gasta centenars d’euros amb gasoil i té quatre o cinc persones de tripulació.

P.- La pesca i els pescadors tenen fama de ser un món una mica complicat. És així?

R.- La veritat és que a les Illes, qui no ha agafat mai una canya per pescar, és una cosa molt estranya. Viure a una illa et lliga a la mar i a la pesca en algun moment o altra de la vida. I pescar no és complicat, ho pot fer tothom. Basta agafar un tros de fil, un ham i un poc d’esca i ja es pot pescar. Fins i tot amb un gambaner es pot pescar. Ara bé, si pretenem agafar grans peixos o segons quines espècies, la cosa es complica. És més, som molts els pescadors als que ens agrada complicar-nos la vida intentant agafar peixos amb tècniques complexes vingudes d’altres bandes del món. Així que el nivell de complexitat de la pesca depèn de cada pescador i les seves ganes de complicar-se la vida.

P.- Què en pensa vostè de com es multipliquen les captures quan són dins la barca i quan arriben al moll?

R.- Hi ha una dita que diu que el peix més gran és el que ens ha fuit. I també es diu que els pescadors som uns exagerats. Pot ser bé que un peix de mig quilo quan arribem a port pesi un quilo i que al bar ja en pesi gairebé dos.

P.- Per què els pescadors, no tots, són mentiders a l’hora de donar explicacions? Em refereixo al que diuen que quan un pescador diu que ha pescat molt de peix a Llevant, pots partir cap a Ponent perquè mai diuen la veritat.

R.- Trobar una bona zona o una bona pedra no és cosa fàcil. Tenir bons llocs de pesca i saber-los gestionar és, potser, el més complicat en aquest món. Així que els pescadors solem ser molt gelosos de les nostres pesqueres. Imagina’t que quan pesques, treus un bon peix i una barca que passa prop et veu, ja la tens damunt teu intentant pescar a la mateix roca. Així que és millor anar alerta amb el que dius si no vols trobar una berbena al lloc de pesca.

P.- Algun consell o recomanació per a la gent que viu de la mar o simplement que en gaudeixen?

R.- El millor consell que m’han donat mai a mi és que no és millor pescador el que més peix treu, sinó el que més gaudeix. Així que el meu consell és que la gent surti a la mar i gaudeixi al màxim possible de cada jornada sense importar el número de peixos que hagi pescat. Si ho passam bé i tenim bona companyia, gairebé no fan falta peixos, tot i que pescar-ne algun de tant en tant ajuda.

#Foravila