Sant Pere, l’església primitiva del Terme de Muntanyes

Ben a prop de les cases d’Escorca i dalt de tot del torrent de Pareis, ben al costat de la carretera que condueix a Lluc, s’hi troba una de les esglésies més antigues de Mallorca i, alhora, de les més desconegudes: l’oratori de Sant Pere d’Escorca. Aquest antiquíssim edifici, documentat el 1283, albergà la parròquia del municipi d’Escorca fins l’any 1456, en què passà a l’església de Santa Maria de Lluc.

Sant Pere d’Escorca és, a més de la primera parròquia amb què comptà Escorca, una de les primeres parròquies bastides a l’illa poc després de la Reconquesta cristiana del 1229 i fou construïda pels repobladors que s’establiren a la contrada.

Es tracta d’una de les parròquies esmentades en la Butlla d’Innocenci IV,  a més de ser una de les que conserva millor les seves característiques tipològiques: l’exterior és de maçoneria i coberta a doble vessant, mentre que la façana presenta una petita finestra i està rematada per una espadanya; mentre que la façana lateral està definida per l’absència de decoració i per un portal d’accés amb un arc de mig punt adovellat; l’interior de la nau consta de dos trams separats per un arc diafragma i una coberta a doble vessant.

Fou restaurada el 1943, sota la direcció de Gabriel Alomar, i anualment el dia de l’onomàstica del sant, o el diumenge que la segueix, és l’escenari d’una celebració religiosa que sol reunir bona part dels veïns de la contrada, així com les autoritats municipals i el clero de Lluc.

Durant dos anys l’ofici no es va poder celebrar a causa del mal estat de la coberta del petit temple, un fet que es va corregir l’any 2022 gràcies a una inversió de 50.000 euros.

El portal, situat en un lateral i lleugerament descentrat, és de mig punt i dovellat; les portes del segle XVI, procedien del santuari de Lluc. L’edifici està rematat per una espadanya amb una petita teulada de dos aiguavessos. La construcció conserva la tipologia de la primitiva estructura gòtica, amb els arcs, el cloqueret (campanar), les finestres i les dues fornícules. També hi destaquen la llàntia antiga amb adorns de plom, el retaule de Sant Josep, els Passos i la talla policromada del titular.

El Terme de Muntanyes és un dels municipis de Mallorca amb major extensió i el que té manco densitat de poblament, però abans no seria així perquè són molts jaciments arqueològics que hi trobam i perquè aquestes muntanyes donaven bon aixopluc als primers pobladors i bon rebost als caçadors.

Hi trobam bastants topònims preàrabs que ens han estat conservats. Escorca vol dir lloc de guaita i sens dubte seria des d’aquí que es vigilaria Es Bugar, els torrents de Lluc, s’Entreforc, es Gorg Blau, es Cosconar… per prevenir possibles atacs i invasions. De tota manera encara ara hi trobam uns trets estructurals ben específics: no hi ha cap nucli urbà rellevant, hi ha un gran latifundisme de muntanya, hi ha un centre de peregrinacions que agombola multituds…

Recordava Pere Fiol i Tornila que el nom àrab d’Al-Yibal que donaren els sarraïns a aquest districte, simplement vol dir la muntanya i aquí es feren forts els musulmans quan arribà el rei en Jaume, però foren reduïts l’any 1232. L’alqueria d’Escorca, que tenia dotze jovades, tocà a Arnau Abrines i en ella s’establí la parròquia dedicada a Sant Pere, que donaria assistència espiritual a totes les persones de la contrada. L’any 1246 el rector ja informava al bisbe que Almallutx, Sa Calobra, Escorca i Lluc són els llocs on hi ha més gent, i que es reuneixen els diumenges a la petita església d’Escorca. Encara ara podem contemplar aquest temple. És d’un gòtic molt senzill. Precisament la podem contemplar perquè no gaire lluny, en el bosc sagrat, lucus, topònim que els àrabs també havien conservat, s’hi començà a bastir (1239) una capella dedicada a la Mare de Déu de Lucho que atreu a molts de peregrins.

La devoció a la Mare de Déu anava creixent, com també creixia la presència dels peregrins i augmentava la feina del rector d’Escorca, que passà a viure a Lluc, deixant un vicari que celebrava i atenia els feligresos de Sant Pere. Tira tira els serveis religiosos bastava que es fessin a Lluc, on s’havien ampliat els terrenys, fruit de donacions a la Mare de Déu, i s’hi havia creat una col.legiata de capellans per atendre els pelegrins.

Dia 22 de maig de 1456, amb tota solemnitat, és traslladada la Reserva Eucarística de l’església d’Escorca a la capella de Lluc. També s’hi posa la Font Baptismal. Escorca es conservarà com era i Lluc anirà creixent i transformant-se. Es consolida la col.legiata amb diferents butlles papals i amb diferents privilegis que gaudiran els capellans els anys que resideixen aquí, i els peregrins que hi pugen. Hi ha una bella escolania, ja documentada l’any 1485, que canta músiques que semblen celestials.

Segons Pere Fiol, en el segle XVII s’hagué de bastir una nova església. Ja havia passat el perill sarraí que obligà a fer la torre de defensa l’any 1588. Per això Mestre Saura traçarà el nou temple, que obrarà mestre Jaume Blanquer, també autor del retaule, i serà acabat l’any 1724. El segle XIX serà força complicat: les lleis desamortitzadores del Govern faran aixecar el poble i el clergat que defensaran aquestes terres de Maria. La tenacitat del bisbe Pere Joan Campins i Barceló (1898-1915) queda estampada en el monument que hi ha davant la basílica. L’any 1891 començà la presència de la novella congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, fundada a Randa dia 17 d’agost de 1890, i Lluc seguirà essent, per a tots els mallorquins, la casa pairal de la nostra fe. Després de 130 anys de presència, l’any 2019 els Sagrats Cors deixaren Lluc.