L’ombra de l’abandó: Més enllà de la compra de finques per als parcs naturals
La recent adquisició per part del Govern de les finques de Son Jaumell, és un pas encomiable cap a la conservació del nostre patrimoni natural. Aquestes compres garanteixen la preservació de la biodiversitat i obren la porta a l’ús públic ordenat d’espais d’alt valor ecològic. Aquesta iniciativa és, sens dubte, fonamental per protegir el nostre entorn de les pressions urbanístiques i garantir un futur més sostenible per a les Balears.
No obstant això, la lloable intenció de comprar finques no pot ser un fi en si mateix. Cal mirar més enllà de la simple transacció econòmica i aprendre de les ombres que ja s’allarguen sobre territoris emblemàtics, com la Serra de Tramuntana. Proclamat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, la Serra hauria de ser un exemple de gestió i conservació, però massa sovint es troba en un estat de desatenció i perill, fruit de la burocràcia, la manca de recursos i, sobretot, la “brutor i desencís” dels propietaris de les petites parcel·les que la conformen.
El problema rau en el fet que un títol honorífic o la compra de grans extensions de terra no garanteix per si mateix el benestar d’un paisatge. El paisatge de la Serra, com el de tants altres espais naturals, és un mosaic viu on la mà humana ha jugat un paper fonamental al llarg dels segles. Els murs de pedra en sec, les marjades, els camins antics, els olivars i els conreus formen part intrínseca d’aquest valor patrimonial. Però la propietat fragmentada i les restriccions sobre les activitats tradicionals, sovint sense acompanyament ni alternatives viables, han portat a l’abandó.
Els petits propietaris, que durant generacions han estat els guardians del territori, es veuen ara impotents davant un entramat legal que els impedeix o els dificulta la gestió de les seves terres. Sense el suport necessari, sense incentius econòmics reals i amb la sensació de ser més una càrrega que un actiu, molts opten per la inacció. El resultat és un paisatge que es degrada, on els incendis troben camp adobat i la biodiversitat pateix les conseqüències de la manca de gestió.
La compra de finques pel govern és una eina poderosa, però només funcionarà si va acompanyada d’una política integral de gestió del territori. Això implica:
- Implicar activament els propietaris: No n’hi ha prou amb “pagar-ho a tal dia farà un any”. Cal establir mecanismes de col·laboració, suport tècnic i ajudes econòmiques perquè els propietaris, siguin grans o petits, puguin dur a terme una gestió sostenible de les seves terres. La custòdia del territori i els convenis de gestió són models a explorar i potenciar.
- Simplificar la burocràcia: Les restriccions i els permisos han de ser clars, àgils i raonables, adaptats a la realitat del món rural. La complexitat administrativa és un dels principals factors de desincentiu.
- Fomentar les activitats tradicionals sostenibles: L’agricultura, la ramaderia extensiva i la silvicultura, ben gestionades, no només no són un problema, sinó que són essencials per al manteniment del paisatge i la prevenció d’incendis.
- Destinar recursos suficients a la gestió: La compra de terrenys és el primer pas, però cal invertir en la seva conservació, restauració i vigilància a llarg termini.
En definitiva, la voluntat de protegir els nostres espais naturals a través de la compra pública de finques és un camí prometedor. Però per evitar que la història de la Serra de Tramuntana es repeteixi, hem d’assegurar que aquesta protecció no es quedi només en el paper o en l’adquisició de metres quadrats. El paisatge s’ha de cuidar, i cuidar-lo vol dir entendre la seva complexitat, respectar la seva història i, sobretot, treballar de la mà amb aquells que el viuen i el conformen cada dia. Només així els nostres parcs naturals seran veritables pulmons verds i no meres reserves abandonades.