Com afecta l’estiu al cervell? Sis hàbits amb impacte en la salut mental
L’estiu comporta un canvi d’hàbits que té repercussions directes en el funcionament del cervell. Segons la neurocientífica Emilia Redolar, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), durant aquesta estació es poden activar xarxes cerebrals que normalment queden inhibides per l’estrès del dia a dia. Factors com les relacions socials, el descans o l’exposició a la llum natural poden afavorir la plasticitat neuronal, millorar l’estat d’ànim i estimular àrees com l’hipocamp o el nucli accumbens, relacionades amb la memòria i la motivació.
El 22 de juliol, Dia Mundial del Cervell, es presenta com una oportunitat per revisar alguns dels hàbits típics d’aquest període i el seu impacte en la salut cerebral.
1. Més vida social i llum, però amb mesura
L’estiu acostuma a afavorir les relacions socials, que tenen un efecte positiu en la reducció del cortisol, l’hormona de l’estrès. Aquesta interacció també potencia neurotransmissors com l’oxitocina i la dopamina, relacionats amb els vincles afectius i l’aprenentatge.
Tanmateix, l’augment d’hores de llum pot alterar el ritme circadiari i dificultar el descans. Les altes temperatures nocturnes, combinades amb l’exposició prolongada a la llum, poden fragmentar el son i afectar el volum cerebral i les funcions cognitives.
2. L’escalfament global i el cervell
L’augment de les temperatures, agreujat pel canvi climàtic, afecta la qualitat del son i, per tant, el bon funcionament del cervell. Estudis recents apunten que un increment de 10 °C pot reduir el son profund i incrementar el risc de trastorns mentals com l’ansietat o la depressió. Aquest tipus de son és clau per a la restauració cerebral i la consolidació de la memòria.
3. Pantalles i multitasca digital
Durant l’estiu, l’ús de dispositius digitals sovint s’incrementa. Aquesta exposició excessiva pot perjudicar funcions com l’atenció sostinguda o el control cognitiu. Segons estudis del Cognitive Neuroscience Lab de la UOC, les pantalles afecten el lòbul frontal, implicat en la presa de decisions i el control d’impulsos.
4. El consum d’alcohol i els seus efectes
L’alcohol és un altre factor a tenir en compte. Redolar alerta que, fins i tot en consums moderats, pot deteriorar l’escorça prefrontal, responsable del judici i la planificació. A més llarg termini, s’associa a un augment del risc de trastorns mentals i deteriorament cognitiu progressiu.
5. Alimentació estiuenca i cervell
La temporada afavoreix el consum de fruites, verdures i aliments frescos, un hàbit positiu per al cervell. Les dietes basades en plantes, com la Planetary Health Diet o l’Alternative Healthy Eating Index, s’han relacionat amb una millor funció cognitiva i menor risc de malalties neurodegeneratives. Redolar subratlla la importància de seguir una alimentació rica en fruita, verdures, cereals integrals i fruita seca.
6. L’exercici físic com a estimulant cerebral
L’exercici aeròbic regular no només beneficia la salut cardiovascular, sinó que estimula la formació de noves neurones a l’hipocamp. Diversos estudis demostren que incrementa la producció de BDNF, una proteïna clau per a la plasticitat neuronal i la consolidació de la memòria.
L’estiu, en definitiva, pot ser un bon moment per iniciar rutines beneficioses per a la salut mental. Activitats com caminar per la natura, llegir o banyar-se a la mar poden disminuir el cortisol i reforçar la motivació. I els efectes positius no triguen a notar-se: segons Redolar, n’hi ha prou amb un dia o un cap de setmana de pràctiques saludables per percebre’n els beneficis.