Avui anem al Cocó de Ses Nimfes
La canícula agostenca fa que caminar esdevingui més feixuc, sovint acompanyats pel cant estrident i repetitiu de les cigales. Com diu la dita: «Cada cosa al seu temps i, a l’agost, cigales!». Per això, la nostra proposta torna a acostar-nos a la costa, on la brisa marina i la possibilitat de capbussar-nos en aigües transparents fan més suportable la calor estiuenca. I si el cel s’hi presta, podrem gaudir d’una posta de sol espectacular.
Visitarem indrets on el bany gairebé esdevé obligatori i on, una vegada més, el diàleg entre la mar i la roca sedimentària ens oferirà noves lliçons sobre la geologia de l’illa, en aquest cas centrades en el sector de migjorn de la badia de Palma. Ens aproparem a un racó modest però ple d’encant i ressonàncies històriques. Si ho fem a les darreres hores de la tarda, amb sort gaudirem d’un capvespre inoblidable.
El punt de partida és a la cruïlla entre la carretera de Cap Enderrocat i el carrer de les Dames, a la urbanització de Cala Blava, al terme de Llucmajor. Hi ha espai per deixar-hi alguns vehicles. Al carrer Mare de Déu de Begonya hi para la línia 504 del TIB (Palma – Tolleric). Si decidiu venir amb transport públic, caldrà caminar uns vint minuts en cada sentit, per una carretera sense voreres. Si veniu en grup, és recomanable organitzar cotxades per compartir despeses i gaudir de la companyia.
L’itinerari no està senyalitzat com a ruta oficial, però la navegació no presenta dificultats si seguiu les indicacions i manteniu les referències clares. Hi ha una xarxa de tiranys i corriols que, en definitiva, menen als mateixos punts. És una bona ocasió per practicar l’orientació a partir de referències naturals i per aprendre a llegir el relleu. El tram més pròxim a la costa transcorre per senders estrets, amb desnivells destacables i algun sector amb poca adherència. En total, descendirem uns 150 metres que haurem de recuperar, amb un desnivell acumulat d’uns 300 metres. L’escala de baixada cap a Sa Tanca de Sa Caseta i les antigues pedreres pot resultar exigent. Es tracta d’un itinerari circular, amb coincidència només en el tram inicial i final.
A risc de repetir-me més que l’all, insistiré en la importància de dur un mapa a la motxilla: en cas de fallar la tecnologia o la intuïció, pot ser un recurs molt útil. No hi ha cap punt d’avituallament ni fonts d’aigua al llarg del recorregut. Consulteu la previsió meteorològica abans de sortir i, com sempre en rutes costaneres, si la mar és massa remoguda o les temperatures són extremes, millor posposar l’excursió. Aquesta proposta requereix una condició física normal i una bona predisposició. Si ho feis al capvespre, és imprescindible disposar de llanterna o sistema similar.
Cap Enderrocat i Es Camp Alt de Cugullutx
Botarem una paret per un esbaldrec situat a l’esquerra i continuarem per un tirany que s’endinsa entre la garriga planera. Aviat arribarem a una bifurcació on prendrem cap a la dreta. Ens acostarem novament a la paret per agafar un nou sender que arrenca cap a l’esquerra. El continuarem durant un centenar de metres abans de desviar-nos cap a la mar per un tirany clarament definit.
Després de superar una obertura en una paret, girarem a la dreta per seguir el traçat d’una paret fortament protegida, que separava les antigues bateries de Cap Enderrocat de les terres de Son Granada. En aquest tram tindrem ocasió d’identificar una curiosa estructura en forma de tanc, feta de formigó, que recorda una màquina de guerra. Tot indica que els soldats destinats a aquest lloc hi practicaven maniobres militars.
Una mica més endavant, entre la vegetació, s’endevinen les edificacions de la bateria de costa Alfons XIII, annexa a les fortificacions de Cap Enderrocat i coneguda popularment com Sa Bateria. Avui dia, tota aquesta zona ha estat reconvertida en espai d’ús exclusiu per als poderosos i rics que poden pagar-ne els preus desorbitats del seu hotel. Paradoxes de la història: on un dia malvivien soldats de lleva, avui hi fan estada milionaris i privilegiats.
Seguirem els tiranys que discorren paral·lels a la impenetrable combinació de paret i tanca metàl·lica fins a arribar a un punt on aquesta gira en angle recte cap a la mar, a l’ombra d’un grup de pins joves. Continuarem fins que la paret s’acaba, just on comença la cinglera marina.
Es Pontarró i Ses Coves
Des d’aquest punt gaudirem d’una vista gairebé completa de la Badia de Palma, amb el cap de Cala Figuera tancant-la a l’altra banda, a uns disset quilòmetres de distància. La Serra de na Burguesa, juntament amb els cims de la Mola de s’Esclop i el Galatzó, s’alcen com una muralla natural.
Baixarem uns pocs metres fins que, a la dreta, trobarem un tirany ben marcat que ens conduirà fins a una plataforma de formigó de forma quadrada. És l’inici d’un túnel excavat dins la roca arenisca, avui tancat per seguretat. Des d’aquesta balconada impressionant, arrenca un nou tirany que s’esmuny sota els cingles i inicia el descens cap a una ampla depressió arran de mar, dominada per un bloc de roca de dimensions ciclòpies. Alguns, amb to irònic, l’han batejat com Es Grumet de Sal.
Ens estem apropant a les Coves des Pontarró. Per arribar-hi, haurem de superar un descens per una canal estreta oberta dins un tram de pedra de marès. Amb seny i precaució, gestionarem aquest pas. Un cop a baix, passant pel darrere del gegantí bloc, continuarem per la costa fins a assolir una petita península, buidada interiorment pels antics trencadors de marès. A pocs metres, al peu d’un petit cingle, trobarem un gorg obert enmig de la roca.
Es Cocó de Ses Nimfes
Som davant d’un gran forat connectat amb la mar, d’uns cinc metres de llarg per gairebé tres d’ample. La llum que penetra per l’interior hi confereix un aspecte centellejant, i atorga a les seves aigües tranquil·les una qualitat vítria i sedosa.
S’hi pot accedir a través d’una estreta i punxeguda canal situada al costat més proper al mar. Si l’aigua és neta i no hi ha brutor ni fastigosos grumers, el bany esdevé gairebé una benedicció. És recomanable dur protecció als peus per evitar rascades amb les roques.
Fenòmens associats als processos càrstics —l’erosió química causada per l’aigua— expliquen la formació d’aquest petit i tranquil indret. El topònim utilitza el mot “cocó”, habitualment emprat per descriure una estructura de pedra destinada a recollir i emmagatzemar aigua de pluja. En un sentit extensiu, és freqüent trobar aquest terme en diversos llocs del nostre litoral.
Cal recordar també que les nimfes eren genis femenins de la mitologia grega i romana, estretament vinculades a l’aigua. Sovint benèvoles envers els humans, podien esdevenir temibles si se sentien ofeses o maltractades. Rebien altres noms, com ara nereides, oceànides o dríades, segons la seva naturalesa o lloc d’origen.
Un cop deslliurats de l’encant d’aquest racó, ens tocarà desfer el camí i remuntar tot el que hem baixat fins a retrobar el punt on vam iniciar el descens.
Racó des Secret i Punta Negra
Ara seguirem un sender polsegós que transita vora els abruptes precipicis, acostant-s’hi i allunyant-se’n alternativament. Al cap de pocs minuts, superarem un portell obert en una paret que ve de llevant i mor als cingles. Som a la Pleta Gran.
Uns cinc minuts més tard, haurem d’estar atents al costat dret per localitzar un indret on uns esglaons tallats a la roca ens indiquen l’inici d’un descens. I quin descens! Hi trobarem diversos trams d’escales, alguns esculpits directament a la pedra, i d’altres construïts amb gran precisió pels antics trencadors de marès. Ens anirem apropant a la costa, deixant enrere algun corriol que es dirigeix cap a les barraques dels antics obrers —o potser contrabandistes— que treballaven en aquesta zona.
A mà dreta deixarem una petita badia coneguda com el Racó des Secret, un topònim que ja ens suggereix la presència passada del contraban. El sender esglaonat es transforma en un tirany que continua paral·lel a la costa fins a arribar damunt d’una punta plana, cap a la qual haurem de baixar camp a través, però sense grans dificultats. Som a la Punta Negra. Un cop a baix, veurem com la costa s’allarga cap a l’esquerra fins a arribar a Cala Vella.
Aquest és un bon lloc per descendir, amb precaució i seny, fins a la línia de mar i, des de les roques erosionades per les onades, gaudir d’un bany refrescant i reparador.
Si projectéssim una línia recta perpendicular a la costa, a l’altra banda de la Badia de Palma trobaríem el far de Cala Figuera, situat sobre el cap del mateix nom. Si la visibilitat ho permet, la part sud de la Serra de Tramuntana es desplegarà davant nostre en tota la seva amplitud. I si teniu l’oportunitat d’arribar-hi a l’hora de la posta de sol, difícilment n’oblidareu l’experiència.
Retornarem pel mateix camí deixant de banda la baixada al Cocó de Ses Nimfes.
Fitxa tècnica resumida
Distància: 6,5 km
Desnivell acumulat damunt uns 300 metres
Temps estimat: Al voltant de 2 hores i mitja sense comptar aturades.
Dificultat: Fàcil als segments de camí, moderat per la part que transita per la costa
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Mallorca Editorial ALPINA
La toponímia de la costa de Llucmajor – Cosme Aguiló