L’Alzinar: Les primeres passes, i els cursets d’aprenentatge de l’ús de la passetja

L’estiu, i les primaveres, són les estacions per excel·lència, per gaudir de reunions socials, reunions d’amics, reunions d’esportistes, a l’aire lliure, practicant ancestrals i mil·lenaris esports, tan nostres, tan tradicionals a les Balears i Pitiüses, com és el Tir de Passetja, Bassetja, Fona o Mandró, reconegut oficialment com a esport tradicional, d’acord amb la Llei de l’Esport de les Illes Balears, del 17 d’octubre de 2006.

A la foto de portada, el gran Biel Frontera, autèntic pare espiritual del Tir amb Bassetja, amb un impecable estil, fent una exhibició, als actes de la celebració del XXV Aniversari de la Federació Balear de Tir de Fona, organitzats conjuntament per la Federació i el C.C.D.S., dins la Vall dels Tarongers, concretament al Camp Infant Lois, del Port de Sóller, el 16 de novembre, a partir de les 16-30’  hores.

Biel Frontera i el Talaiot dels Racons.

Tot recomençà de nou, en el Talaiot dels Racons, de Llubí, on el popular, i bon amic llubiner, Biel Frontera i Gelabert (E.P.R.) es topà, segons ens contà personalment, als actes del XXV aniversari d’aquest esport, i conversa llargament, amb un foner hivernat per aquelles contrades, que amb molta intensitat i poder li va comunicar:

“Pareix mentida, a noltros que som els protagonistes més importants de la història de les Balears, ens teniu abandonats.

Abans, els al·lots jugaven amb les fones, però actualment, tothom juga al futbol o al bàsquet, i els joves, ni tan sols saben el que és una fona.

Per aquest motiu, has de fer qualque cosa per noltros, perquè això és un desgavell”.

Aquest fou l’històric moment del renaixement del tir de passetja a les nostres Illes.

Després de la renyada inicial, a causa del fet que el tir de bassetja ja havia desaparegut, quasi completament, a les nostres Illes (només quedava una petita, molt petita, constància als llibres d’història), Biel Frontera i els seus “brusquers” companys de curolles, portadors en la sang de la imatge altiva i orgullosa dels nostres avantpassats, tenint clares les seves arrels, volgueren reviscolar la imatge del foner, símbol de la llibertat i independència illenca.

Tot començà en un calorós matí, d’aquell ja tan llunyà diumenge dia 31 de juliol de 1977, dins el camp de futbol de Llubí, on un grup d’entusiastes, capitanejat per Gabriel Frontera, organitzà la primera tirada de bassetja de forma regulada i pràcticament oficialitzada. El llubiner Miquel Company fou el primer guanyador d’aquesta tirada oficial, a la que entre altres, també hi participà el recentment desaparegut foner solleric, Nicolàs García.

Resumint:

I que quedi ben clar: L’amic Biel Frontera i Gelabert, fou qui, a través d’una gran determinació, constància i amor cap a la Passetja, i als Foners Balears, va fer retrobar les Illes Balears i Pitiüses, amb una arrel històrica i cultural que ja semblava definitivament perduda.

Mateu Cañellas, i la seva gran directiva.

A partir d’aquí començà el llarg pelegrinatge per les Institucions: de Madrid a la Delegació de Govern… però fins que no hi va haver el traspàs de competències, després de recobrada l’Autonomia, no es pogué tirar endavant, no es pogué posar en marxa la Federació Balear de Tir de Fona, de moment, única del Món dins aquesta modalitat.

El primer reglament oficial fou presentat al Monestir de la Real dia 27 d’agost del 1980, escrivint el pròleg l’historiador, i també bon amic, Josep Mascaró i Passarius (E.P.R.).

L’actual Federació començà a donar les seves primeres passes dia 30 de setembre de 1984, després de ser aprovats els seus Estatuts per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, sent elegit el seu primer president i el seu primer Vice-President, càrrec ostentats, des d’aquell mateix moment, fins al 2011, per Mateu Cañellas i el solleric Pep Sanchis, respectivament, acompanyats a la Directiva pels històrics Miquel Sans (E.P.R.), Vicenç Palou, Joana-Maria Pou, Miquel Bestard, i l’etern, insubstituïble i incombustible, secretari Juan Cuesta, augmentant l’activitat i les llicències d’any en any…

Ells són els autèntics artífexs del retorn del Tir de Passetja, convertit definitivament en un esport competitiu reglamentat.

Cursos d’aprenentatge de tir.

Dissabte passat, a Sóller, amb l’Associació França a la Vall de Sóller.

I a Menorca, setmanalment, al Càmping de Son Bou.

El C.C.D.S. segueix treballant intensament, any darrere any, amb la promoció del tir de passetja, a través de bastants de cursos impartits dins Sóller, i altres localitats illenques, a més d’alguns escolars, al Camp Municipal d’Esports Jaume Oliver Sastre; i setmanalment a la germana illa de Menorca, al Càmping de Son Bou, que per la seva privilegiada situació, a tres quilòmetres de la platja de Son Bou, a un dels enclavaments més bells de l’illa, és el punt de partida ideal per conèixer Menorca: cales amagades d’aigües tranquil·les i transparents, boscos, barrancs i senders a l’interior, la seva gastronomia i cultura, que compta sovint amb inscripció de foners mallorquins.

Els cursets menorquins, setmanals, controlats i dirigits per monitors i foners de vàlua, de l’entitat sollerica, compten sempre amb molta acceptació. Aquest mateix dilluns, (el curs número disset organitzat a Menorca), foren 41 els aprenents de foner inscrits.

Associació de França a la Vall de Sóller.

I a Sóller, a les històriques instal·lacions del Camp Municipal d’Esport Jaume Oliver i Sastre, tocà, dissabte passat el capvespre, a partir de les 18 hores, l’anunciada primera ronda amb l’Associació de França a la Vall de Sóller (vuitè curs organitzat pel C.C.D.S., dins el 2025, dins Mallorca), amb una primera part històrica (a càrrec de Joan Oliver), i una de pràctica de llançaments (a càrrec de Cosme Sastre), amb una integració total de la dotzena d’aprenents francesos, amb el nostre ancestral esport, únic d’autèntica arrel Balear, pesi a qui pesi.

La segona ronda, amb data encara per determinar, es dedicarà a la confecció de fones, amb materials d’origen natural, com el lli, el cànem, la pita, atzavara, pell, llana (una de les millors que tinc, dins la meva col·lecció privada, és de pèl de llama, camèlid originari dels Andes -Sud-amèrica- del Perú; la de l’artesà campaneter Diego Camuñas, d’escorça de mata; o la de l’actual Campió Mundial, l’alemany Silvio Jaegoor).

Els reptes més terribles t’ensenyen a ser feliç.

No esperis a passar per experiències negatives per aprendre la lliçó.

Fes el que t’agradi fer, sense pensar en el que diran,

i si és necessari, fes neteja de tot allò que resta.

Selecciona amb qui compartir rialles i llàgrimes.

La teva vida és teva.

Gaudeix-la al màxim!

(Joana Llabrés – Fonera).