Garrovers en producció: el futur d’un cultiu que resisteix
A Mallorca, el garrover viu una segona oportunitat. Després d’anys de declivi, el projecte Garrovers en Producció ha empeltat més de dos mil arbres bords, recuperat varietats locals i desplegat assessorament tècnic per revitalitzar un cultiu resistent a la sequera i amb un mercat emergent. “Necessitam assegurar planter empeltat i formar noves promocions professionals: la demanda ha crescut molt i els pagesos necessiten solucions urgents”, explica Miquel Serra, coordinador tècnic del projecte. Però aquesta esperança xoca ara amb un escenari dur: en plena campanya 2025, el preu de la garrova s’ha desplomat als nivells d’abans de fa vuit anys amb el quilo rondant els 50 cèntims. Enmig d’aquest escenari, pagesos com Xisco Llompart, amb més de 3.000 garrovers a la finca, sostenen que “la diversitat genètica és la clau: és l’única manera de resistir la sequera, les plagues i l’avinguda inesperada de preus baixos”.
empeltar per donar futur
El projecte Garrovers en Producció va néixer com a resposta a una realitat preocupant: el declivi del garrover a Mallorca i l’abandonament progressiu de finques. La combinació de la davallada del mercat de l’ametla i l’envelliment dels arbres havia deixat moltes explotacions en un punt mort. “El repte principal era evitar tenir garrovers bords que creixen sense producció i, alhora, garantir que els pagesos disposassin de varietats adequades i rendibles”, explica Miquel Serra, tècnic d’APAEMA durant l’inici del projecte.
Per revertir la situació, el projecte ha actuat en diverses direccions: la selecció de finques amb potencial de recuperació, la realització d’empelts amb varietats autòctones i més resistents, i la formació de pagesos en tècniques de maneig ecològic. L’objectiu, insisteix Serra, ha estat sempre clar: “No només empeltar arbres, sinó assegurar la continuïtat del cultiu i reforçar la seva resiliència davant el canvi climàtic”.
Les xifres parlen per si soles: entre 2020 i 2024 s’han empeltat 2.071 garrovers, s’ha intervingut en 17 finques repartides per tota l’illa i s’han reconvertit 100 hectàrees de plantacions en perill d’abandonament. Tot plegat, amb el suport d’entitats com l’Associació de Varietats Locals, Es Garrover de Mallorca i la Fundació Mallorca Preservation, que ha finançat part del material vegetal i de les activitats de formació.
El projecte
El motor de Garrovers en Producció ha estat establir un model de recuperació integral, que va més enllà de l’empeltada. El programa ha combinat tres eixos clau: assessorament tècnic continu, formació pràctica amb els pagesos i un seguiment personalitzat de cada finca per adaptar les varietats i les tècniques de maneig a les condicions concretes del terreny.
Aquesta proximitat ha estat un dels trets diferencials: els tècnics no només empelten, sinó que també ensenyen a reconèixer quines varietats tenen més futur i com millorar pràctiques com la poda o la fertilització ecològica. D’aquesta manera, el projecte no sols transforma els arbres bords en productius, sinó que crea coneixement compartit dins la comunitat pagesa.
El treball s’ha desplegat de manera estratègica per l’illa, amb zones clau de sud, nord, ponent i llevant que asseguren una distribució territorial i varietal equilibrada. Aquesta dispersió evita concentrar tot l’esforç en un sol punt i contribueix a mantenir una biodiversitat genètica que, segons els tècnics, és l’assegurança més gran davant el canvi climàtic.
La implicació de les entitats ha estat decisiva: APAEMA ha coordinat el procés, mentre que l’Associació de Varietats Locals i Es Garrover de Mallorca han aportat el coneixement varietal i l’accés a arbres mare. Tot plegat ha estat possible gràcies al suport financer de la Fundació Mallorca Preservation, que ha permès garantir tant el material vegetal com la formació.
La veu del pagès
Al costat de les dades i els objectius del projecte, la veu dels productors és la que millor il·lustra la realitat del camp. Xisco Llompart gestiona una finca amb més de 3.000 garrovers, molts d’ells empeltats gràcies al projecte, i coneix de primera mà els reptes que afronta el cultiu.
Per a ell, la clau no és apostar per una sola varietat sinó mantenir una àmplia diversitat genètica. “Quan vaig plantar, ho vaig fer amb llavor perquè cada arbre fos diferent. Sempre he cercat molta diversitat i no m’he centrat mai en un sol arbre mare. És l’única manera de resistir davant la sequera i les plagues”, explica. Aquesta estratègia li ha permès comprovar que, mentre els arbres vells han patit molt les sequeres recents i fins i tot alguns han mort, els joves han mostrat més capacitat de recuperació.
També observa amb preocupació la volatilitat del mercat. Després d’un boom de preus que va portar la garrova a superar els 2 € per quilo, ara s’ha de conformar amb els 0,50 € actuals, que considera insuficients: “És millor que els 20 cèntims de fa quinze anys, però no permet cobrir despeses. Un preu raonable hauria d’estar prop de l’euro”.
Enmig d’aquest escenari, reivindica la necessitat de mirar més enllà de la collita immediata i pensar en el futur: formar nous empeltadors i recuperar la cultura de sembrar de llavor per garantir una base sòlida al sector. “El garrover no és una producció ràpida, és una aposta a llarg termini. Necessitam gent formada i amb paciència”, resumeix.