Les reserves marines, millor quan estan connectades
El projecte COREMAR, liderat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i finançat pel Govern de les Illes Balears, ha aportat noves dades sobre el paper de les reserves marines de l’arxipèlag en la conservació i la connectivitat de les poblacions de peixos. L’estudi, desenvolupat durant dos anys, ha seguit espècies emblemàtiques com el mero, el dentó, la serviola o la pastinaca mitjançant telemetria acústica.
Aquesta tècnica consisteix a implantar petits dispositius electrònics als peixos, que emeten senyals detectades per receptors submarins. Gràcies a aquest sistema, s’han marcat 126 exemplars que han estat registrats més de dos milions de vegades pels 38 receptors de la Balearic Tracking Network (BTN), una xarxa pionera de seguiment marí que ja s’integra dins la European Tracking Network. Paral·lelament, els sensors han recopilat quatre milions de dades de temperatura del fons marí, informació valuosa per entendre la resposta de les espècies als canvis ambientals i al context de crisi climàtica.
Els resultats mostren que les reserves no només protegeixen els peixos dins els seus límits, sinó que també faciliten els seus desplaçaments entre diferents zones, reforçant la idea que funcionen millor quan estan connectades. En aquest sentit, s’han pogut delimitar àrees de distribució per espècies i identificar punts prioritaris per a la gestió pesquera i ambiental.
El projecte també ha permès iniciar estudis de telemetria a Menorca, amb la instal·lació de receptors a la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire. En aquest espai, designat el 2019, s’ha seguit el comportament dels primers juvenils de mero establerts, aportant informació sobre la seva residència i dispersió.
Sorpreses
Alguns resultats han sorprès l’equip investigador, com la detecció d’exemplars que han recorregut llargues distàncies: un mero juvenil marcat a l’Illa de l’Aire va ser capturat posteriorment a la costa catalana, i un abadejo marcat a Menorca va aparèixer mesos després a Porto Cristo. Segons el responsable del projecte, Eneko Aspillaga, aquests casos suggereixen que les reserves balears tenen un paper ecològic que s’estén més enllà de les illes i afecta tot el Mediterrani noroccidental.
Amb COREMAR, les Balears consoliden una infraestructura de seguiment marí permanent i es posicionen com un referent internacional en recerca aplicada i gestió dels recursos marins.
FOTO: IMEDEA.