Fruita, verdura i plats cuinats, els aliments que més aviat acaben al fems
Les llars de l’Estat tiren al fems una mitjana de 25 quilos d’aliments cada any, segons l’Informe sobre l’índex de desaprofitament alimentari 2024 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. L’estudi posa en relleu que les fruites, els plats cuinats i les verdures fresques concentren més del 75% dels aliments desaprofitats.
La recerca ha estat impulsada per l’ONG Enraíza Derechos i la consultora Andaira, en el marc del projecte europeu Forward (Food Waste Reduction), amb finançament de la Unió Europea. Hi participen més de 200 llars i 40 centres educatius de Madrid i Euskadi, amb l’objectiu de conèixer què es tira, per què i com es poden establir mesures per reduir aquest malbaratament.
Els resultats indiquen que cada casa tira de mitjana tres quilos d’aliments a la setmana. El 52% corresponen a fruites i productes frescos molt peribles; el 15,1% a plats elaborats, i l’11,1% a verdures i hortalisses.
Tot i que la major part del desaprofitament (68,6%) prové de restes no comestibles —com pell, ossos o espines—, un 20,4% correspon a parts que sí es podrien menjar. A més, un 10% combina fraccions comestibles i no comestibles, com passa en algunes peces de carn o peix.
Causes principals
El motiu més habitual és que no s’aprofiten certes parts en el cuinat (81,3%). També hi pesen les sobres al plat (46,2%) i l’oblit d’aliments a la nevera o rebost (11,6%). Altres factors com la mala conservació (6,6%) o el venciment de la data de caducitat (3,1%) tenen menys incidència, però evidencien problemes d’organització i planificació a la cuina.
Segons l’anàlisi, els habitatges amb fills i filles, sobretot adolescents, són els que més desaprofiten. En canvi, els joves que viuen sols o en pisos petits tiren menys menjar, encara que tenen la percepció contrària.
Dades als centres educatius
La primera fase del projecte en menjadors escolars mostra que es van desaprofitar prop de 20 quilos d’aliments per centre i dia. Les sobres més habituals van ser de llegums, amanides i guisats de patata. Per revertir-ho, s’han impulsat accions de sensibilització amb alumnat, famílies i personal de cuina, amb la meta de reduir un 10% el malbaratament a final de curs.
El projecte es desenvolupa en dues fases: primer es quantifica el desaprofitament i després es posa en marxa una campanya per introduir hàbits més sostenibles. Segons Mari Cruz Martín, responsable d’Enraíza Derechos, el simple fet de registrar què es tira ja genera un impacte en la consciència de les famílies.
Una vegada aplicada la campanya, es tornarà a mesurar el volum de residus per comprovar si s’ha reduït. Martín apunta que la fita és clara: “Entre 400 i 500 grams per persona a la setmana. Ens plantegem si serem capaços de passar dels 400 als 200 grams d’aquí al 2030. És un repte assumible que motiva i no culpabilitza”.
Foto: Imatge d’Stockgiu a Freepik