L’estratègia europea per protegir les abelles està fracassant
Un equip internacional de científics, amb participació de la Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC) i de l’Institut d’Agricultura Sostenible (IAS-CSIC), ha publicat a la revista Science un treball que posa en dubte l’eficàcia de l’estratègia europea per protegir abelles, borinots i papallones. Segons les seves conclusions, el compromís de la Unió Europea d’assegurar que almenys un 10% de la superfície agrària es destini a elements naturals abans de 2030 no basta per garantir la supervivència dels pol·linitzadors.
L’anàlisi, basat en 59 estudis de 19 països, determina que les abelles solitàries requereixen un mínim del 16% d’hàbitat natural dins les zones agrícoles, els borinots un 18% i les papallones fins a un 37%. Els resultats també confirmen que la presència de plantes amb flors augmenta la diversitat d’insectes, però la qualitat dels hàbitats no pot suplir la manca d’espai.
“Encara que la qualitat sigui alta, sense un mínim de superfície natural és impossible mantenir poblacions sanes de pol·linitzadors”, explica Ignasi Bartomeus, investigador del CSIC a l’EBD. La investigadora Gabriella Bishop, de la Universitat de Wageningen i primera signant de l’article, afegeix que el primer pas ha de ser ampliar la superfície d’hàbitats naturals, abans que centrar-se en petits espais molt florits.
Els autors remarquen que les iniciatives actuals, com les franges de flors silvestres al costat dels cultius, poden afavorir temporalment els insectes, però no garanteixen una conservació a llarg termini. Per això proposen que la política agrària europea impulsi mecanismes de suport estables per als agricultors.
Segons José Luis González Andújar (IAS-CSIC), cal reconèixer econòmicament el sector primari quan destina terres a espais naturals, amb compromisos que es mantinguin almenys dues dècades. Sense aquesta estabilitat, adverteix, el sector es ressentiria i els pol·linitzadors en sortirien poc beneficiats.
La recerca s’emmarca en el projecte europeu SHOWCASE, finançat pel programa Horitzó 2020, que promou la integració de la biodiversitat dins les pràctiques agrícoles.