Les Pitiüses tornaran a rebre tractaments aeris contra la processionària sobre 15.000 hectàrees
El Govern iniciarà la setmana que ve una nova campanya de tractaments aeris contra la processionària del pi a Eivissa i Formentera, la tercera consecutiva. L’operació preveu dues passades sobre 15.000 hectàrees de superfície forestal, amb l’objectiu de contenir l’expansió de l’insecte i reduir els danys als pinars. El cost de les actuacions de control previstes per a enguany ascendeix a 2,76 milions d’euros.
Els tractaments es duran a terme durant els mesos d’octubre i novembre amb avions i helicòpters, i abastaran 12.500 hectàrees a Eivissa i 2.500 a Formentera. Les zones amb més afectació, especialment el sud i el nord-oest d’Eivissa, concentraran bona part de les actuacions. Les dates concretes dependran de les condicions meteorològiques.
El producte que s’utilitzarà és el Bacillus thuringiensis varietat kurstaki, un preparat biològic emprat en les campanyes anteriors i autoritzat per a l’agricultura ecològica. Segons la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, el producte actua sobre les erugues de la processionària i es degrada ràpidament per l’efecte dels raigs ultraviolats. El Govern assenyala, a més, que no afecta les abelles.
Més captures a Eivissa i menys afectació a Formentera
La campanya es posa en marxa en un context diferent a cada illa. A Eivissa, la superfície de pinar potencialment afectada és d’unes 25.000 hectàrees. Tot i que els danys forestals continuen essent relativament baixos, en els darrers anys s’ha detectat un augment de la població de processionària fora del focus inicial de la plaga, declarat el 2021 al nord-est de l’illa.
A Formentera, on la superfície de pinar potencialment afectada és de prop de 2.500 hectàrees, el seguiment del Govern apunta a una reducció dels nivells d’afectació durant els dos darrers anys.
Les dades de la tercera revisió de les trampes de feromones instal·lades durant l’estiu de 2026 reflecteixen 29.838 papallones mascle capturades a Eivissa i 3.923 a Formentera. En total, enguany s’han col·locat 2.760 trampes a les dues illes: 1.271 a Eivissa i 1.489 a Formentera.
Les actuacions també inclouen la retirada de les bosses de processionària durant els mesos d’hivern. Entre gener i març de 2026 se’n varen eliminar 18.744: 8.893 a Eivissa i 9.851 a Formentera. L’any anterior, durant el mateix període, se n’havien retirat 21.871, amb 15.539 a Eivissa i 6.332 a Formentera. Per tant, el balanç global registra un descens de les bosses retirades, tot i que a Formentera se n’han eliminat més que l’any passat.
Tractaments terrestres i control biològic
Els tractaments aeris es complementaran amb aplicacions terrestres en zones concretes, mitjançant canons atomitzadors que utilitzen la mateixa matèria activa. Aquestes intervencions es desenvolupen habitualment entre mitjan octubre i final de novembre, amb dues passades en dies no consecutius, segons la meteorologia.
Paral·lelament, el Govern manté mesures per afavorir els depredadors naturals de la processionària. A Eivissa hi ha instal·lades 105 caixes refugi per a ratapinyades i 187 caixes niu per a aus insectívores, mentre que a Formentera n’hi ha 89 per a ratapinyades. També es duen a terme actuacions amb parasitoides dels ous de l’insecte, una línia de feina iniciada amb estudis i alliberaments de la Universitat de les Illes Balears i que actualment es desenvolupa a través de TRAGSA.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha defensat la continuïtat de les mesures de vigilància i control pels efectes que la processionària pot tenir sobre les masses forestals i per les molèsties que ocasiona a persones i animals.
Les erugues tenen pèls urticants que poden provocar reaccions al·lèrgiques i afeccions respiratòries, especialment en animals de companyia. Per aquest motiu, la Conselleria recomana evitar-ne el contacte i la manipulació.
La campanya combina així els tractaments aeris amb la intervenció terrestre, la captura de papallones, la retirada de bosses i el control biològic. El Govern manté el mateix protocol de control de qualitat a Eivissa i Formentera, mentre continua el seguiment de l’evolució de la plaga a les dues illes.