Garrova i ametlla, les apostes del Govern en el camp de la fruita seca
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha reunit representants del sector en la XII sessió de la Mesa de Fruita Seca, celebrada a Palma. La trobada ha servit per fer balanç de l’execució del Pla de Reestructuració de Fruita Seca i per fixar les prioritats de feina dels pròxims dos anys, amb la garrova i l’ametla com a eixos centrals.
En el cas de la garrova, el Govern ha destacat que la superfície cultivada a les Illes Balears ha passat de 1.639 a més de 2.000 hectàrees inscrites al Registre Insular Agrari gràcies a dues convocatòries d’ajudes. En total, s’han invertit 4,2 milions d’euros en noves plantacions, replantacions i empelts, una xifra superior als 3,6 milions previstos inicialment.
També s’han impulsat línies de recerca i conservació, amb la caracterització de 40 varietats de garrover i el manteniment del banc de germoplasma, dotat amb més de 120.000 euros. Paral·lelament, s’han tractat 279 hectàrees contra plagues, s’han empeltat uns 1.900 peus i s’ha començat a treballar en la transparència de la cadena de valor amb l’entrada d’explotacions a la Xarxa Comptable Agrària Nacional i amb noves mesures d’informació sobre les transaccions.
Dependència internacional
Tot i els avanços, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha remarcat que el sector continua sense dades fiables de rendiments i varietats i pateix una elevada dependència dels preus internacionals. “És un cultiu poc mecanitzat i, amb preus baixos, resulta complicat assegurar la recollida de tota la producció”, ha assenyalat.
De cara al període 2026-2027, el Govern planteja noves ajudes específiques per a empelts, regadiu i modernització, a més de l’elaboració d’una fitxa tècnica de recomanacions agronòmiques. També s’estudiarà la viabilitat d’una targeta digital per a declaracions obligatòries d’entrades, la creació d’una llotja de referència a Mallorca i la constitució d’una Organització Interprofessional de la Garrova a les Illes Balears.
Ametla: impacte de la Xylella i paper de la IGP
Pel que fa a l’ametla, el balanç és més difícil. La Xylella fastidiosa ha afectat profundament la producció i ha accelerat l’abandonament del cultiu tradicional. Segons Fernández, aquest context ha reduït la confiança del pagès en l’ametler. Malgrat tot, algunes cooperatives i agricultors mantenen l’aposta pel cultiu i la IGP Ametla de Mallorca mostra signes clars de creixement i consolidació al mercat.
Durant el període del pla, s’han sumat 106 hectàrees noves d’ametler amb una execució d’1,7 milions d’euros, però el Govern reconeix que l’impacte és limitat i planteja redefinir aquesta línia d’ajudes. Paral·lelament, s’han destinat més de 700.000 euros a recerca i control de la Xylella —incloent-hi la instal·lació d’una màquina de termoteràpia el 2023— i 238.000 euros a actuacions de conservació varietal.
La IGP Ametla de Mallorca ha incrementat les explotacions adherides i la producció certificada, i s’han tramitat 26 expedients de modernització a través de l’INEA. El debat amb el sector va posar sobre la taula la conveniència de noves ajudes, la possibilitat d’una línia per arrencar parcel·les afectades i la necessitat de reforçar la recerca en producció ecològica. També es planteja aprofundir en la integració entre organitzacions de productors per concentrar més l’oferta.
Fernández ha subratllat que “el sector de l’ametla necessita una reflexió profunda i valenta sobre com garantir el seu futur en un context marcat per la Xylella i la competència internacional” i va remarcar la importància de la IGP com a eina de diferenciació al mercat.