Eivissa millora un 2 % la recollida selectiva i avança cap als objectius europeus de reciclatge
El Consell d’Eivissa ha presentat avui les dades de gestió de residus corresponents a 2024 durant la quarta Comissió Tècnica de Seguiment del Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de Residus no Perillosos (PDSPIGRE) i del Pla de Vigilància Ambiental de Ca na Putxa. Les xifres confirmen una millora del 2 % en la recollida selectiva respecte de l’any anterior, fins a arribar al 42,76 %, gairebé nou punts més que el 2022.
L’increment més destacat es registra en la fracció orgànica, que ha crescut un 10,8 % en un any. Aquesta tendència situa l’illa més a prop de l’objectiu europeu de reciclar el 50 % dels residus abans del 2035. Tots els municipis mostren avenços, amb especial rellevància el de Sant Joan, on el nou contracte municipal de recollida ha impulsat els resultats.
El conseller de Gestió Ambiental, Ignacio Andrés, ha valorat positivament aquestes dades i ha subratllat que “la col·laboració entre Consell i ajuntaments està donant resultats tangibles”. Tot i això, ha reconegut que encara hi ha reptes pendents: la generació de residus per càpita ha augmentat un 3 % i prop d’un 64 % dels residus continuen destinant-se a abocador, lluny del 10 % fixat com a objectiu europeu per a 2030. Andrés ha apel·lat a la responsabilitat ciutadana per millorar la separació en origen i reduir la generació de residus.
En la mateixa jornada s’ha anunciat l’inici de la redacció del nou Pla Director de Residus 2026-2032, que s’adjudicarà el novembre i substituirà l’actual quan expiri el juny de 2026. El document incorporarà estudis previs sobre gestió de restes forestals, trasllat de residus i un procés participatiu amb agents locals, amb la finalitat d’adaptar el sistema insular als nous reptes ambientals.
A més, s’ha presentat l’informe de qualitat de l’aire de l’àrea de Ca na Putxa, elaborat per la Universitat Rovira i Virgili, que descarta una relació directa entre els gasos detectats i les poblacions properes. Els compostos identificats són propis del trànsit i es mantenen dins dels nivells habituals d’altres zones urbanes.