El desafiament climàtic de la pagesia a Mallorca

La lluita contra el canvi climàtic ha deixat de ser una qüestió exclusiva de grans indústries o de la mobilitat. A les Illes Balears, un informe presentat avui mateix posa el focus sobre un sector tradicional i vital per a la identitat insular: l’agricultura i la ramaderia. El document, titulat “Diagnòstic de la Huella de Carbono de las Explotaciones Agrarias de Mallorca”, elaborat per TRUEWORLD i finançat per iniciatives com LEADER Mallorca Rural i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha estat publicat com una radiografia imprescindible per entendre i gestionar l’impacte ambiental del sector primari.

Aquest diagnòstic no només mesura quant contamina el camp mallorquí, sinó que també proporciona les primeres bases zootècniques per integrar el sector agrari en l’ambiciós objectiu de la descarbonització insular.

1. Per què mesurar la petjada?

L’objectiu central d’aquest estudi és clar: obtenir una avaluació precisa i rigorosa de la petjada de carboni (PC) de les explotacions agràries mallorquines. En un territori insular amb recursos limitats i una alta vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic, conèixer l’origen i la magnitud de les emissions és el primer pas per dissenyar estratègies de mitigació eficaces.

A més, el diagnòstic busca:

• Identificar els punts d’emissió més crítics dins dels diferents subsectors (ramaderia, cultius, etc.).
• Servir de base per al càlcul de balanços de nitrogen (N) i fòsfor (P), elements clau en la contaminació d’aigües i la qualitat dels sòls.
• Establir un marc metodològic adaptat a la realitat productiva de l’illa, diferenciant-se dels models genèrics estatals o europeus.

El context no és menor. Mentre que a escala europea i espanyola el sector agrari té un pes significatiu en les emissions globals, a les Illes Balears el panorama és matisat. El document assenyala que, tot i que les emissions territorials estan dominades per l’energia i el transport (la interpretació contextual de les emissions per sectors és fonamental), la intensitat i la capacitat de mitigació del sector agrari el converteixen en un actor clau. L’agricultura, a diferència d’altres sectors, no només emet, sinó que té la capacitat única d’actuar com a embornal de carboni mitjançant la gestió del sòl i la biomassa.

2. La metodologia: una anàlisi píxel a píxel

L’estudi ha adoptat una metodologia estricta i harmonitzada amb les directrius del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), l’IPCC (Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic) i les normatives europees (Reglament 2018/842).

El càlcul de la petjada s’ha basat en la suma de tres àmbits d’emissió (o “scops”, segons la terminologia internacional):

• Àmbit 1 (Emissions Directes): Les que es produeixen dins dels límits de l’explotació. Inclou la fermentació entèrica del bestiar, la gestió de fems (purins i femers), l’ús de fertilitzants inorgànics al sòl, l’ús de combustibles fòssils en maquinària i l’ús de refrigerants.
• Àmbit 2 (Emissions Indirectes per Electricitat): Les que provenen de la generació d’electricitat consumida a l’explotació.
• Àmbit 3 (Altres Emissions Indirectes): Les que s’originen en la cadena de subministrament. La més crítica aquí és la producció de l’alimentació animal (pinsos).

Per obtenir dades realistes, l’equip d’autors (entre els quals figuren Mendoza, M.A., Jaén, A., Amicarelli, A., Mir, J.A., i Ferrer, L.) ha treballat directament amb les explotacions, obtenint dades primàries de consums i gestió.

3. On es genera la petjada?

Sense disposar de les xifres exactes de l’informe, la interpretació dels factors d’emissió i la metodologia apunten a conclusions previsibles però crucials per a la planificació:

A. El pes dominant de la ramaderia

Històricament, la ramaderia és el subsector amb més emissions per unitat de producte a causa de dos factors biològics ineludibles:

1. Fermentació Entèrica: Especialment en remugants (vaques, ovelles, cabres), la digestió genera metà (CH4), un gas amb un potencial d’escalfament global 28 vegades superior al CO2. Atès que l’estudi inclou les bases zootècniques per a oví i porcí, s’espera que aquests siguin els focus principals a Mallorca.
2. Gestió de Fems i Purins: El magatzematge i tractament dels fems genera principalment metà i òxid nitrós (N2O), un gas 265 vegades més potent que el CO2. La metodologia del document, que es recolza en guies específiques (com les del MAPA per a l’inventari d’emissions), subratlla la importància del sistema de gestió (sòlid, líquid, etc.).

B. La dependència externa: L’àmbit 3

Un punt feble, i alhora una palanca de canvi, és l’Àmbit 3. El document destaca que gran part de la petjada indirecta prové de la producció i transport dels pinsos concentrats. Atès que Mallorca és un territori deficitari en matèria primera per a l’alimentació animal, la compra de pinsos de fora de l’illa, sovint fets amb soja o cereals d’altres regions, carrega la petjada de l’explotació amb emissions generades a milers de quilòmetres.

El camí cap a l’autosuficiència alimentària i el foment de pinsos locals i més sostenibles és una de les principals línies d’actuació que es deriva de l’anàlisi.

C. L’impacte dels fertilitzants químics

En els cultius, la principal font d’emissió és la fertilització nitrogenada. La descomposició del nitrogen aplicat al sòl dona lloc a emissions de NO2. Això planteja una necessitat urgent d’optimitzar l’ús de fertilitzants, promovent:

• L’ús de fertilitzants orgànics (fems tractats de la pròpia illa).
• La fertilització de precisió, adaptant les dosis a les necessitats reals del cultiu i del sòl.
• L’aplicació de tècniques d’agricultura de conservació i la gestió de cobertes vegetals.

4. Les bases zootècniques: de la teoria a la pràctica

Un dels valors afegits d’aquest diagnòstic és la inclusió de les bases zootècniques adaptades per al càlcul del balanç de nitrogen i fòsfor, basant-se en les guies del Govern d’Espanya.

Aquestes bases són essencials perquè permeten:

1. Ajustar els factors d’emissió: La productivitat, la raça, l’edat i la dieta del bestiar a Mallorca poden ser diferents de les dades mitjanes estatals. Les bases zootècniques locals permeten aplicar factors d’emissió més precisos.
2. Optimitzar la dieta: El balanç de nitrogen és fonamental. Un excés de proteïna en la dieta d’un animal (sobretot porcí) implica un excés de nitrogen excretat, que es tradueix en majors emissions d’amoníac i N2O als purins. L’ajustament fi de la dieta (l’anomenada alimentació de precisió) és una de les estratègies de mitigació més efectives.
3. Millorar la gestió de fems: El document es fa ressò de la necessitat de tractar els fems per reduir les pèrdues de nitrogen. Tècniques com el compostatge controlat o la digestió anaeròbia (biogàs), en l’escala adequada, poden transformar una font d’emissió en un recurs energètic i un fertilitzant orgànic estabilitzat.

5. El rol de l’agricultura en la descarbonització insular

La comparativa sectorial dins del “Context 4” del document, on es confronten les emissions de l’agricultura amb les emissions globals de les Balears (emissions territorials), és la clau per entendre el paper futur del sector.

L’agricultura no és el sector que més CO2 equivalent emet en termes absoluts, però és l’únic que pot segrestar-lo de manera activa i massiva.

Això es deu a la gestió de les “Emissions i absorció per l’ús de la terra, canvis en l’ús de la terra i silvicultura” (LULUCF). L’estudi posa en relleu que:

• Sòls com a embornals: Les pràctiques com l’agricultura ecològica, la mínima llaurada (no-labranza) i la reintroducció de cobertes vegetals augmenten el contingut de matèria orgànica del sòl. La matèria orgànica és carboni retingut, actuant com a embornal i millorant la resiliència del sòl davant la sequera.
• Gestió forestal: Tot i que l’estudi se centra en explotacions, la línia divisòria entre el sector agrari i el forestal és fina. La gestió sostenible de boscos i la biomassa vegetal són embornals essencials per compensar les emissions directes.

6. El full de ruta: estratègies de mitigació

El diagnòstic és, en essència, un full de ruta per a l’acció. Les principals línies d’actuació que es deriven de les dades són:

Estratègia Clau	Sector Principal	Descripció de l’Acció
1. Alimentació de Precisió	Ramaderia (Oví, Porcí)	Ajustar el contingut proteic de la dieta del bestiar per minimitzar l’excreció de nitrogen i, per tant, les emissions de N2O i amoníac.
2. Millora en la Gestió de Fems	Ramaderia	Cobrir les basses de purins (per reduir el CH4 i fomentar el tractament dels fems (compostatge o digestió anaeròbia) per obtenir fertilitzants estables.
3. Eficiència Energètica i Transició	Tots els sectors	Substitució de combustibles fòssils per biodièsel (si és local), instal·lació de fotovoltaica a les cobertes de les granges (reduint l’Àmbit 2) i renovació de la maquinària antiga.
4. Agricultura de Conservació	Cultius	Reduir o eliminar la llaurada (mínim laboreo) i augmentar les cobertes vegetals per millorar la salut del sòl i augmentar el segrest de carboni.
5. Certificació i Registre	Tots els sectors	Fomentar la inscripció de les explotacions al Registre de Petjada de Carboni, Compensació i Projectes d’Absorció de CO2 del MITECO (esmentat a la bibliografia), per reconèixer els esforços de mitigació.

Conclusió: un sector primari amb futurs múltiples

El “Diagnòstic de la Huella de Carbono de les Explotacions Agràries de Mallorca” és, per tant, una fita necessària. Suposa una crida a la responsabilitat, però també un reconeixement al potencial del sector agrari. Aquest diagnòstic demostra que el pagès i el ramader mallorquí no són només productors d’aliments, sinó també custodis del territori i actors clau en l’equilibri ecològic insular.

La transició cap a un model agrari de baixes emissions, segons defensa el document, no és només una obligació climàtica, sinó una oportunitat per guanyar en sobirania alimentària, reduir la dependència de fertilitzants i pinsos externs i, en última instància, millorar la resiliència de l’economia rural de Mallorca. L’estudi ha posat les bases tècniques; ara, la responsabilitat recau sobre l’administració i els propis professionals del camp per implementar les mesures i convertir l’illa en un referent de l’agricultura neutra en carboni.