La digitalització del camp posa en qüestió el coneixement tradicional dels agricultors
Durant generacions, els pagesos han après a llegir el cel, a ensumar la terra i a reconèixer el moment òptim de la collita amb els seus sentits. Ara, aquest saber acumulat topa amb la rigidesa dels nous sistemes digitals imposats per l’administració. Segons una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la implantació del Quadern Digital d’Explotació Agrícola (CUE) està provocant un canvi profund en la manera de treballar i d’entendre el coneixement dins del món agrari.
L’estudi, elaborat per Paloma Yáñez Serrano i Lucía Argüelles Ramos, investigadores del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab), analitza com aquesta eina obligatòria —en què els agricultors han de registrar totes les seves activitats— obliga a adaptar el treball al llenguatge de les dades i als criteris administratius.
“El CUE es basa en una lògica d’estandardització i càlcul pròpia d’una visió tecnocràtica que considera que el que no es pot mesurar, no existeix”, expliquen les autores. “Però molts agricultors treballen amb un coneixement que passa pel cos i pels sentits, i aquest saber no té cabuda dins del sistema”, comenten.
La tensió entre la tecnologia i l’experiència
Les investigadores varen entrevistar 25 agricultors, tècnics i responsables públics i van observar com s’aplica el CUE a les finques. Varen comprovar que la digitalització genera desconfiança i desplaça coneixements pràctics que no encaixen amb el model burocràtic.
Un agricultor andalús entrevistat ho expressava així: “Em guio per l’olor. No pots visualitzar l’olor. Les dades no serveixen per a tot”. Aquesta frase resumeix, segons les investigadores, el conflicte entre la lògica sensorial de la pagesia i la racionalitat tecnocràtica del sistema digital.
Molts agricultors troben el CUE poc pràctic i massa rígid. Requereix temps, competències informàtiques i una adaptació que no tothom està disposat a fer. Per això, sovint es delega la tasca en tècnics o assessors, creant noves dependències dins del sector.
Tot i això, la recerca rebutja la idea que la pagesia sigui contrària a la tecnologia. De fet, molts agricultors utilitzen recursos digitals propis, com fulls d’Excel o registres fotogràfics, que s’ajusten millor a la seva manera de treballar. El problema, apunten Yáñez i Argüelles, és que el CUE “no respecta la diversitat de pràctiques, cultius i contextos”.
Canvis laborals i socials
El treball de la UOC apunta que el Quadern Digital modifica el rol dels agricultors, que passen a ser també gestors de dades i administradors, i pot afavorir la concentració agrària en mans de qui té més capacitat tècnica o recursos per assumir la burocràcia.
A més, transforma la mateixa idea de sostenibilitat. “Abans es vinculava a pràctiques concretes, com la rotació de cultius o l’agricultura ecològica. Ara, el sistema tendeix a reduir-la a indicadors numèrics i balanços de materials”, afirmen les investigadores.
Cap a una digitalització més justa
Per revertir aquesta situació, Yáñez i Argüelles proposen implicar els agricultors en el disseny de les eines digitals i reconèixer-los com a coproductors de coneixement. Consideren necessari crear plataformes flexibles i accessibles, que incorporin formes de registre visuals, narratives o locals, i que siguin útils també per a la presa de decisions al camp, no només per a finalitats administratives.
“No es tracta de dir sí o no a la tecnologia, sinó de preguntar-nos quin tipus de digitalització volem, per a qui i amb quines finalitats”, conclouen les investigadores.
NOTA: L’estudi complet, titulat “In agriculture 1+1 does not equal 2: Re-configurations and frictions around the implementation of the Digital Farm Book”, està disponible en accés obert i forma part de la línia de recerques del centre UOC-TRÀNSIC sobre transformacions tecnològiques i sostenibilitat.