El Dijous Bo: la fira que fa bategar el cor de Mallorca
Inca torna a convertir-se aquesta setmana en la capital viva de Mallorca. Els seus carrers, places i cellers es transformen en un immens formiguer humà per acollir el gran mercat del Dijous Bo, una celebració que és molt més que una fira: és un mirall de la història, la identitat i l’evolució d’una ciutat que ha crescut al ritme dels seus mercats.
Tot i que el terme “Dijous Bo” és relativament modern, la tradició que l’envolta té segles d’història. L’historiador Pere-Joan Llabrés recorda que els mercats d’Inca ja existien al segle XIII, poc després de la conquesta de Jaume I. Segons documentació de l’any 1258, l’“alqueria del mercat” ja apareix esmentada com a centre d’activitat comercial a la vila. Llabrés suggereix fins i tot que l’origen podria remuntar-se a l’època islàmica, quan ja hi havia mercats als peus del puig d’Almadrava.
Aquesta tradició de mercat setmanal dels dijous i de fires als mesos d’octubre i novembre va anar prenent força fins a convertir-se en un punt de trobada essencial per a la pagesia i l’artesania del Raiguer, del Pla i de la Tramuntana.
El naixement del nom “Dijous Bo”
El terme “Dijous Bo” no apareix fins al segle XIX. L’historiador Miquel Pieras situa la primera referència documental a 1807, en la biografia de sor Clara Andreu, on l’historiador Josep Barberi descriu “un mercat molt concorregut” que tanca el cicle de fires i en el qual “es tanquen molts contractes”.
Pieras interpreta que l’adjectiu bo no s’ha d’entendre com a “convenient” o “agradable”, sinó en el sentit de “notable per la seva magnitud”. Així, el Dijous Bo seria simplement “el dijous gran”, el mercat més important de tots.
Durant el segle XIX, la fira arribà a celebrar-se dues vegades l’any —al maig i al novembre—, tot i que la de tardor acabà consolidant-se com la principal. Les cròniques d’aquell temps ja la descriuen com “la fira més important de Mallorca”, capaç d’atreure comerciants i visitants de tota l’illa.
De mercat de bestiar a festa multitudinària
Amb el pas del temps, el Dijous Bo va deixar de ser només un mercat de compra i venda per convertir-se en un gran esdeveniment insular. Les antigues fires de diumenge s’han estès a tot el cap de setmana, i fins i tot al divendres, multiplicant les activitats i donant impuls al comerç local.
Encara avui, el caràcter agrícola i ramader continua present amb concursos de bestiar —com el de porc negre— i exposicions agrícoles. Però al costat d’aquesta tradició, la fira s’ha diversificat: mostres d’artesania, fires comercials, concerts, activitats infantils i exposicions omplen cada racó d’Inca.
El Dimecres Bo, la revetla que precedeix la gran jornada, s’ha convertit en una de les nits més esperades de l’any, amb música en directe, ambient festiu i milers de joves que omplen els carrers.
Els cellers, l’ànima gastronòmica d’Inca
Cap visita al Dijous Bo no és completa sense fer parada en algun dels tradicionals cellers d’Inca. Aquests antics espais vinícoles reconvertits en restaurants ofereixen els sabors més autèntics de la cuina mallorquina: porcella rostida, frit, pa amb sobrassada o sopes.
El Dijous Bo és avui una cita insubstituïble per als illencs. Cada any, més de 150.000 persones visiten Inca per viure aquesta jornada, que molts consideren la “festa major” de Mallorca.
L’arribada del ferrocarril a finals del segle XIX va contribuir decisivament a aquesta popularitat. Una crònica de 1892 descriu un tren tan ple que es va haver de col·locar una segona locomotora per poder-lo arrencar. Des d’aleshores, la connexió entre Inca i la resta de l’illa ha fet possible que el Dijous Bo sigui un punt de trobada intergeneracional, on conflueixen pagesos, artesans, comerciants i curiosos.
Una tradició viva
Segles després, el Dijous Bo manté intacta la seva essència: la d’un mercat que reuneix l’ànima rural de Mallorca amb la seva capacitat de festa i d’innovació.
Entre el record dels antics mercats medievals i la vitalitat dels carrers plens de música, Inca continua fent honor al seu nom: el Dijous Bo, el dijous gran, el que cada tardor recorda d’on venim i celebra, amb orgull, el que som.