Ara llegint
ASAJA explica per què els preus dels ous estan disparats

ASAJA explica per què els preus dels ous estan disparats

L'escorxador d'Inca obrirà cada dilluns, fins al 16 de desembre, per raons de producció i benestar animal

El preu de l’ou continua disparat tant a l’arxipèlag com a la resta del país i ASAJA-Balears assenyala diversos factors que expliquen aquesta tendència alcista, en un context marcat per la preocupació social sobre la grip aviària i el cost dels aliments bàsics.

L’organització agrària apunta avui en un comunicat que la disminució del nombre de gallines ponedores, l’increment de la demanda de producte ecològic i camper, i l’augment generalitzat dels costos de producció han coincidit en un mateix moment i estan afectant tot l’Estat. A les Illes, però, aquests elements tenen un pes més gran a causa del sobrecost insular: produir un ou és aproximadament un 30% més car que a la Península.

Això, sumat a la dependència estructural del mercat exterior, fa que qualsevol alteració en l’oferta peninsular es traslladi de forma immediata a les prestatgeries del supermercat balear.

Preus disparats en comparació a Europa

Les dades del sector indiquen que en els darrers quatre anys el preu de l’ou a Espanya s’ha incrementat entre un 45 i un 50%. Només en el darrer any, la pujada ha estat del 17%, set punts per damunt de la mitjana europea.

Ara mateix, una dotzena d’ous tradicionals ronda els 3,30 euros, mentre que els camperols o ecològics se situen entre els 4,50 i els 5 euros. Segons ASAJA, aquesta diferència —al voltant del 35%— respon al major cost de producció que tenen les explotacions que aposten per sistemes més exigents i sostenibles.

Menys gallines i canvis de consum

El cens de gallines ponedores de les Illes ha baixat un 11% en un any: ha passat de 332.649 exemplars el 2023 a 296.354 el 2024. Aquesta pèrdua de capacitat productiva coincideix amb un augment del consum estatal del 4%, així com amb un interès creixent per productes ecològics i de proximitat.

L’any 2023 es varen produir 7,7 milions de dotzenes d’ous a l’arxipèlag, una xifra significativa però encara insuficient per compensar la reducció del cens i la forta dependència de la producció peninsular.

La grip aviària, un element de pressió

Tot i que fins ara l’impacte de la grip aviària ha estat limitat a les Balears, la detecció de diversos focus a l’Estat ha obligat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural a reforçar les mesures de bioseguretat.

Aquestes restriccions —que afecten la cria a l’aire lliure en alguns municipis, intensifiquen els controls sobre l’alimentació i l’aigua i limiten temporalment la participació en mercats— poden generar dificultats logístiques o alentir la producció. Les explotacions familiars i d’autoconsum són les que ho poden notar més, ja que sovint disposen de menys marge per adaptar-se a les noves exigències.

ASAJA remarca que, si la situació epidemiològica empitjoràs, els efectes sobre la producció serien immediats i tindrien un impacte directe en els preus. Per això insisteix en la importància de mantenir els controls sanitaris i la vigilància sobre el terreny.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt