La prohibició de l’arrossegament al Canal de Menorca millora la biodiversitat més del previst
La protecció dels fons marins del Canal de Menorca està generant canvis ecològics que van més enllà de la recuperació de l’hàbitat. Un equip del Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) ha constatat que la retirada de la pesca d’arrossegament altera les relacions tròfiques de diverses espècies demersals i influeix directament en la qualitat i el tipus d’aliment del qual s’aprofiten.
La recerca, publicada a la revista ICES Journal of Marine Science, se centra en els efectes de la prohibició de l’arrossegament al Lloc d’Interès Comunitari (LIC) del Canal de Menorca, part del qual va ser declarat Zona de Protecció Pesquera (ZPP) el 2016.
“La complexitat estructural del fons marí augmenta i això facilita que les espècies que hi viuen trobin preses amb un contingut energètic més elevat”, explica María Valls, investigadora del centre i autora principal del treball.
L’estudi es va dur a terme durant les campanyes oceanogràfiques de la primavera de 2022 i 2023, a bord dels vaixells Ángeles Alvariño i Ramón Margalef. L’equip va combinar l’anàlisi del contingut estomacal i dels isòtops estables de carboni i nitrogen amb la mesura del valor energètic de les preses de cinc espècies comercials: el roquer (Mullus surmuletus), la cabrilla (Serranus cabrilla), el rubiol (Chelidonichthys lastoviza), el cap-roig (Scorpaena notata) i el pop comú (Octopus vulgaris).
Tres àrees d’estudi
Els mostrejos es van realitzar en tres zones amb diferents nivells de pressió pesquera: l’àrea protegida de la ZPP, una zona del LIC encara oberta a l’activitat pesquera i una àrea adjacent situada a la costa de llevant de Mallorca.
Els resultats indiquen que en l’espai protegit el roquer i la cabrilla s’alimenten de preses més energètiques —peixos, poliquets i gambes—, fet que implica una dieta de major qualitat. En canvi, espècies amb un comportament més oportunista, com el pop o el rubiol, presenten respostes menys definides, possiblement perquè depenen de recursos menys afectats per l’arrossegament.
“La millora del bentos i de la disponibilitat d’aliment té efectes directes en la fisiologia i la productivitat de les espècies comercials”, apunta Francesc Ordines, coautor de la recerca.
El treball forma part del projecte MARFISH, impulsat amb finançament de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern balear, i incorpora dades de les campanyes del projecte SosMed, finançat amb fons Next Generation a través d’un acord entre el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i l’IEO-CSIC.
Foto: Alejandro Martín, IEO-CSIC