La Reserva Marina del Nord de Menorca combina èxits ambientals amb reptes d’equitat en la gestió
La Reserva Marina del Nord de Menorca (RMNM), un dels espais protegits més emblemàtics de les Illes Balears, manté un ampli suport social i acumula beneficis ambientals, culturals i identitaris reconeguts. Tot i això, afronta reptes importants en la governança, la participació i la distribució dels beneficis generats. Així ho indiquen els resultats preliminars de l’Índex d’Equitat Oceànica (OEI), una eina desenvolupada en el marc del projecte europeu EqualSea, finançat pel Consell Europeu de Recerca i liderat per l’EqualSea Lab (CRETUS – Universidade de Santiago de Compostela), amb la col·laboració de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB).
L’estudi de Menorca forma part d’una anàlisi internacional que examina l’equitat en àrees marines protegides d’arreu del món. Els investigadors de l’IMEDEA Andrés Ospina-Alvarez i Silvia de Juan hi participen des de les primeres fases, quan l’eina es va aplicar de manera pilot en una reserva marina de Sud-amèrica.
Des de llavors, l’anàlisi s’ha estès a més de vint reserves de Nova Zelanda, Xile, Colòmbia, Itàlia i Espanya. Durant l’estiu de 2025, el treball de camp a Menorca va incloure 28 entrevistes a pescadors, tècnics, operadors turístics, científics, vigilants, ONG i representants comunitaris. Les conclusions preliminars es van presentar el 10 de novembre al THALASSA–Centre del Patrimoni Marítim de Menorca, en un acte que incorporà un taller per explorar l’aplicació pràctica de l’OEI en processos de cogestió.
Una reserva ben valorada per la societat
Després de més de dues dècades de trajectòria, la RMNM gaudeix d’un suport social notable. Més del 80% de les persones entrevistades la consideren eficaç per conservar el medi marí i la perceben com un espai on convergeixen protecció ecològica, identitat territorial i continuïtat cultural. S’hi destaquen els vincles intergeneracionals i la capacitat d’articular la pesca artesanal, el turisme de natura i la recerca científica.
El sector pesquer apunta millores en la coordinació amb l’administració i en l’accés a zones amb menys pressió, especialment pel que fa a la pesca de la llagosta vermella (Palinurus elephas).
Límits en la presa de decisions
L’OEI detecta un contrast entre la participació pràctica i la formal. D’una banda, és habitual la implicació en activitats de seguiment, suport a la investigació i restauració ambiental. De l’altra, la participació en la presa de decisions es descriu com més reduïda. Diversos sectors apunten que les reunions de seguiment són poc freqüents i que no sempre se senten representats. També es remarca que la comunicació entre administració i usuaris podria millorar i que la falta de recursos humans i econòmics afecta la continuïtat dels processos participatius, la cogestió i la vigilància.
Tot i una base social favorable, el lideratge comunitari es considera encara fràgil i dependent d’un major suport institucional.
Beneficis ambientals compartits, beneficis econòmics desiguals
Els beneficis ambientals i culturals de la reserva —millora de l’estat del mar, augment de biodiversitat i reforç de la identitat local— es perceben com àmpliament distribuïts. En canvi, els beneficis econòmics presenten una distribució més asimètrica. Algunes activitats concentren els principals guanys, mentre que la pesca artesanal i part del sector turístic consideren que assumeixen més restriccions.
L’estudi recull també percepcions de vulnerabilitat, en especial entre dones vinculades al sector marítim, així com inquietuds relacionades amb l’augment del cost de vida i la pressió turística sobre el territori. Pel que fa a les mesures de compensació, diversos usuaris les consideren insuficients o poc visibles.
Riscos i oportunitats per al futur de la RMNM
El document identifica riscos potencials per a la gestió futura, com la dependència de finançament extern, la intensificació turística o els efectes del canvi climàtic. També alerta del risc de desmotivació social si els processos participatius no avancen.
Alhora, destaca oportunitats per reforçar l’equitat en la gestió: establir reunions periòdiques i transparents, reforçar les capacitats locals amb formació i suport tècnic, millorar els mecanismes de compensació i integrar la reserva en estratègies de turisme sostenible i economia blava.
Segons Andrés Ospina-Alvarez (IMEDEA, CSIC-UIB), la RMNM evidencia que la conservació marina pot generar beneficis ambientals i socials quan existeix una col·laboració estreta entre administració, pesca artesanal, comunitat científica i actors locals. Per Sebastián Villasante, investigador de GAIN i líder d’EqualSea, l’equitat en les àrees marines protegides requereix un procés continu de diàleg, corresponsabilitat i adaptació.
Amb aquestes bases, la Reserva Marina del Nord de Menorca es projecta com un espai amb un notable potencial per continuar enfortint el vincle entre la salut del mar i el benestar de la comunitat.