Origen i tradició de les neules calades de Nadal
L’encertada i justa decisió del Consell de Mallorca de declarar l’elaboració manual de les neules calades com a bé d’interès cultural Immaterial (BIC), convida a fer un tast de curiositat per tal d’esbrinar sobre l’origen i tradició de tan emblemàtica figura artesanal que des de sempre hem vist penjar dels sòtils de les esglésies quan s’acostaven les festes de Nada, sense saber ben bé quin era el seu significat.
La diversa documentació consultada coincideix a definir les neules calades com «decoracions de paper retallat que pengen als sostres de les esglésies i, antigament, també de les cases per Nadal, a Mallorca i a moltes parts dels Països Catalans.» Són talls artístics en paper blanc que formen figures geomètriques, vegetals o escenes religioses. A Mallorca, és un element absolutament característic de l’ambient nadalenc.
Amb referència al seu origen, trobam que les neules calades tenen un origen medieval, possiblement entre els segles XIII i XV, quan el paper decorat i retallat es va començar a utilitzar en celebracions litúrgiques a tot Europa. Estaven relacionades amb les antigues formes d’ornamentació de temples per festes solemnes.
L’art del retall de paper el practicaven sovint comunitats religioses, especialment convents de monges com a forma d’articular devoció i embellir espais sagrats a un cost reduït.
A Mallorca, aquest costum medieval es va consolidar i particularitzar, desenvolupant motllos i patrons propis, formes circulars o estelades que recorden rosasses gòtiques, un ús molt associat a les Matines i al Cant de la Sibil·la. Les primeres referències escrites a Mallorca apareixen a partir dels segles XVII–XVIII, però la tradició és probable que sigui anterior.
Simbologia i interpretació
Pel que fa a la seva simbologia, les neules representen la llum, la puresa i la celebració de la nit de Nadal. El seu moviment suau a l’aire crea un ambient càlid i quasi celestial dins les esglésies.
Les neules combinen diversos significats: Llum i puresa, pel color blanc. Fragilitat de la vida, per la seva naturalesa efímera. Cosmos i divinitat, per les formes geomètriques que evoquen rosasses, estrelles i mandales. Protecció, en alguns pobles s’atribuïa a la seva presència una funció de guardià durant les festes. Celebració del Misteri de Nadal, com a blancor celestial damunt els fidels.
Són una part visual central durant Les Matines missa de la nit del 24 de desembre en el Cant de la Sibil·la, Patrimoni Immaterial de la Humanitat (UNESCO). El sostre de l’església s’omple de neules que acompanyen la solemnitat d’aquest antic cant profètic.
Tradició domèstica
Antigament, moltes famílies mallorquines també en feien de neules a casa i les penjaven al sostre o a les bigues del menjador per Nadal. Aquesta pràctica domèstica gairebé va desaparèixer al segle XX, però s’ha recuperat darrerament com a tradició artesanal.
Les neules calades s’elaboren manualment amb paper doblegat diverses vegades, un petit ganivet, tisores o trinxets, retallant formes simètriques que apareixen quan es desplega el paper. A més de la forma artesanal abans esmentada, actualment l’elaboració de neules ja s’ha industrialitzat, ja que hi ha tallers tradicionals que mantenen aquest ofici, i algunes parròquies renoven cada any el conjunt de neules fabricades.
Durant aquest període, gairebé totes les parròquies mallorquines elaboraven grans quantitats de neules. Se’n podien fer centenars per penjar a tota la nau. Les formes es feien cada any noves; algunes parròquies les cremaven amb el canvi d’any, reforçant-ne el caràcter efímer. Eren especialment elaborades en llocs grans com la Seu de Mallorca, Pollença, Artà, Sóller o Inca. Cada parròquia generava estils propis, alguns molt geomètrics, altres més figuratius.
Declivi i gairebé desaparició (mitjan segle XX)
A partir dels anys 50–70, amb entrada del Nadal comercial, la migració del camp a la ciutat, la pèrdua d’antics oficis femenins, l’ús de decoracions industrials, van fer que moltes esglésies abandonessin la tradició o la reduïssin. Es podria dir que les neules domèstiques pràcticament desapareixen i només sobreviuen en ruralies o en pobles especialment fidels a les tradicions.
Renaixement i reconeixement
La recuperació del Cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat (2010), provoca un renovat interès pels elements visuals que en formen part.
Avui moltes parròquies han recuperat la confecció de neules calades, així mateix s’organitzen tallers a escoles, centres culturals i associacions de veïns, de persones majors, artesans i artistes contemporanis han reinterpretat el retall de paper.
Amb la nova iniciativa del Consell de Mallorca, de declarar les neules com a bé d’interès cultural Immaterial, l’organisme insular impulsarà una nova campanya institucional per tal de difondre la cultura de les neules per tot el territori, repartint més de cent mil unitats d’aquest element decoratiu.