Rosa Maria Colom: «Adaptar una rondalla d’Alcover no va ser un repte, va ser un plaer»

Escriptora amb una llarga trajectòria en la narrativa infantil i juvenil, Rosa Maria Colom ha estat sempre vinculada a la difusió de la llengua i la cultura popular. Amb motiu de la reedició de L’amor de les tres taronges, una de les rondalles més emblemàtiques de l’Aplec d’Antoni Maria Alcover, adaptada per ella i il·lustrada per Nívola Uyá, Colom reflexiona sobre la vigència de les rondalles, el repte de fer-les accessibles als lectors d’avui i la necessitat de mantenir viu aquest llegat cultural.

Pregunta.- Què et va atreure especialment de L’amor de les tres taronges per fer-ne aquesta adaptació?

Resposta.- Primer de tot, cal aclarir que aquesta adaptació no és nova. No és una feina feta ara, sinó que es va fer l’any 2008; el que s’ha fet actualment és una reedició. En aquell moment, Gabriel Janer Manila era el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics i va impulsar moltes iniciatives culturals, i no només moltes, sinó molt efectives. Tenia una idea molt clara: les rondalles s’havien de conservar amb tota la seva autenticitat i encant, però al mateix temps s’havien de fer més assequibles als infants d’avui, que ja no estan acostumats a escoltar històries com abans.

Abans, els infants eren sobretot escoltadors; ara, això ha canviat molt. Ell volia versions que mantinguessin l’essència clàssica, però que poguessin arribar als petits lectors actuals, sense perdre profunditat i sent aptes per a totes les edats. Quan em va proposar participar-hi, em va deixar triar la rondalla. De petita, la meva preferida sempre havia estat La filla del Sol i la Lluna, però L’amor de les tres taronges també m’havia agradat molt i me l’havien contada sovint. Jo vaig ser escoltadora abans que escriptora, i això pesa molt a l’hora de triar.

P.- Quin va ser el principal repte a l’hora d’adaptar una rondalla tan coneguda?

R.- No ho vaig viure com un repte, en el sentit estricte de la paraula. No és com crear una història pròpia des de zero. Per a mi va ser, sobretot, un plaer. El que sí que hi havia era una responsabilitat molt clara: respectar absolutament la rondalla. No et pots inventar res. Has de respectar el llenguatge, que és molt característic, i aquelles frases tan emblemàtiques que formen part de la memòria col·lectiva, com el “creure i pensar i pensar i creure”. Això no es pot tocar.

Ara bé, les rondalles també tenen moltes repeticions, que formen part de la seva estructura tradicional: tres intents, tres gegants, tres cases… En el llibre, el que es va fer va ser simplificar una mica aquestes repeticions perquè fossin més comprensibles per als infants d’avui. Es tractava de fer-ho més planer, sense eliminar elements essencials. Tot això va requerir feina, però ho record com una feina molt agradable.

P.- Com es troba l’equilibri entre respectar l’esperit original i fer-lo accessible al lector actual?

R.- L’amor de les tres taronges és una rondalla molt llarga i amb moltes situacions diferents. Hi passen moltes coses i té diverses parts molt marcades. Primer hi ha el naixement d’en Bernadet, amb aquella celebració on tothom aporta oli, mel i farina, i la fada que s’ofèn perquè no la conviden i li tira la maledicció. Després hi ha tota la part del viatge, quan en Bernadet se’n va a cercar les tres taronges, enganya gegants, rep l’ajuda d’una jaia que li dona penyores per superar els obstacles, travessa el riu… I finalment hi ha la part en què apareix la princesa i el moment en què aquesta desapareix.

Tot això són gairebé quatre parts diferents dins una mateixa rondalla. Donar espai a totes, equilibrar-les i fer que el lector no es perdi requereix feina i una mirada molt atenta. Però no va ser difícil en el sentit negatiu. Sabia molt bé què havia de quedar i com havia d’estar explicat. El més important era no trair l’essència, i això sempre ho vaig tenir clar.

P.- Creus que les rondalles encara poden interpel·lar infants i joves avui en dia?

R.- És molt complicat. Avui en dia no llegim, i això no és una exageració. Vivim envoltats de pantalles, de tecnologia, de tot allò electrònic, i tot això juga clarament en contra de la lectura. I si ja és difícil que els joves llegeixin narrativa actual, encara ho és més amb les rondalles, perquè el seu llenguatge és més ric, més elaborat i menys immediat.

És una llàstima que es perdi aquest contacte amb unes paraules tan precioses com les de les rondalles mallorquines. Quan no hi ha ningú que t’ensenyi a estimar aquest llenguatge des de petit, després és molt difícil recuperar-lo. Jo ho veig a nivell personal: els meus fills no llegeixen gaire; la meva neta, sí, però no és el més habitual. No sé ben bé com se’n pot sortir, perquè la situació és realment difícil.

P.- Quin paper haurien de tenir avui les rondalles en la transmissió de valors i llengua?

R.- Un paper absolutament indiscutible. És el paper número u. Però per aconseguir-ho no poden quedar conservades com una relíquia, com si fossin dins un armari tancat amb set panys. Han de ser vives, han de sortir a fora, han de circular.

Això requereix molta bona voluntat i petites passes. Els contacontes, per exemple, fan una feina magnífica i arriben a molt de públic. A les escoles, en canvi, es fa llegir de tot: llibres de text, lectures obligatòries modernes… però no rondalles. Això és una mancança important. Si no es fan llegir, com a mínim s’haurien d’escoltar des de petits. L’escolta és una porta d’entrada natural a aquest món.

P.- Com dialoga el text amb les il·lustracions de Nívola Uyá?

R.- Les il·lustracions són extraordinàries. Aquest llibre va sorgir d’un concurs, i en aquell moment Nívola Uyá tot just començava. Era molt jove i encara no era gaire coneguda, però ja es veia clarament el seu talent. De fet, aquell llibre va ser dels primers que va fer.

Quan tens el llibre a les mans, t’adones que les il·lustracions són tan importants com el text. Van juntes. En aquesta nova edició, a més, els dibuixos tenen més espai, respiren millor, i això fa que el lector senti curiositat pel que explica el text. Les imatges no només acompanyen, sinó que conviden a llegir.

P.- Què t’aporta, com a escriptora, treballar amb materials de tradició oral?

R.- En el meu cas ha estat una experiència molt puntual. Jo, en general, sempre he escrit les meves pròpies històries. Però en una ocasió vaig fer un recull de contes inventats, escrits amb llengua de rondalla, com a homenatge, coincidint amb el centenari de la publicació de les rondalles.

Aquell recull el vaig presentar al premi Lola Anglada, que és un premi de literatura infantil per a contes curts, i el vaig guanyar. Després es va fer el mateix procés: il·lustracions, edició del llibre… Va ser una experiència molt enriquidora i el resultat va quedar molt polit. Va ser un projecte fet amb molt de respecte i amb voluntat d’homenatge.

P.- Què en penses de la declaració de les rondalles com a Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca?

R.- Em sembla absolutament necessari. Les rondalles han estat recollides, escrites, gravades, i es poden llegir, escoltar i gaudir en qualsevol moment. Formen part del nostre patrimoni lingüístic i cultural, i declarar-les patrimoni immaterial és una manera de reconèixer-ne el valor i la importància.

P.- La narrativa per a joves ha estat constant en la teva trajectòria. Què t’ofereix aquest públic com a autora?

R.- Des que vaig començar a escriure, sempre m’han convidada a escoles. He anat a moltíssimes, durant molts anys. Però és cert que he notat una baixada d’interès amb el temps. Tot i això, a mi sempre m’ha interessat molt despertar la curiositat del lector.

M’agraden especialment els finals oberts, aquells que no ho deixen tot tancat. Finals que obliguen el lector a continuar pensant després d’haver acabat el llibre, a demanar-se què ha passat, què podria passar, per què. Quan una història aconsegueix això, continua viva dins el lector, i per a mi això és fonamental.

P.- En quin punt creatiu et trobes ara mateix? Tens nous projectes entre mans?

R.- Tenc molts llibres publicats, tant de literatura infantil com juvenil, i també per a adults. Ara mateix estic dedicada a escriure, i en aquest moment concret estic treballant en una novel·la. És el projecte que m’ocupa actualment.