MERCOSUR, entre l’oportunitat i l’amenaça: el camp europeu es divideix davant l’acord comercial

L’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el bloc sud-americà del Mercosur —format per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai— torna a situar-se al centre del debat polític i agrari. Mentre el Govern espanyol i la Comissió Europea el presenten com una palanca econòmica i geopolítica, una part important del sector primari europeu el percep com un risc directe per a la seva viabilitat. La confrontació de discursos arriba en un moment clau: la Unió Europea discuteix la reforma del marc financer posterior al 2027 i la ratificació definitiva del tractat.

L’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) ha estat una de les veus més crítiques. Coincidint amb una reunió extraordinària de ministres d’Agricultura de la UE, l’organització ha exigit al Govern espanyol una posició “clara i ferma” contra l’acord en la seva formulació actual. En una carta adreçada al ministre d’Agricultura, Luis Planas, ASAJA adverteix que el pacte pot tenir un impacte greu sobre sectors especialment sensibles com la carn de boví, l’aviram, el sucre, l’etanol, els cítrics, l’arròs, la mel o el blat de moro.

Manca de reciprocitat

L’eix central de la crítica és la manca de reciprocitat. Segons ASAJA, els productes importats des de Sud-amèrica no han d’assumir els mateixos requisits sanitaris, mediambientals i de traçabilitat que s’exigeixen als productors europeus. Aquesta asimetria, sostenen, afebleix la competitivitat de les explotacions locals i obre la porta a aliments amb estàndards de qualitat i seguretat inferiors.

La decisió recent del Govern francès de prohibir determinades substàncies fitosanitàries en fruites importades de Sud-amèrica ha reforçat, als ulls del sector, la idea que el problema no és només econòmic, sinó també de salut pública i sostenibilitat.

ASAJA considera insuficient el reglament de salvaguardes proposat per la Comissió Europea, ja que no preveu mecanismes preventius ni automàtics davant possibles pertorbacions de mercat. En un context marcat per l’augment de costos de producció, la pressió reguladora i la volatilitat de preus, l’organització alerta que milers d’explotacions podrien veure compromesa la seva continuïtat.

Pressupost agrari: més diners, però amb incerteses

Paral·lelament al debat sobre Mercosur, la Comissió Europea ha posat damunt la taula una nova proposta pressupostària per al període posterior al 2027. El document preveu un increment potencial de 45.000 milions d’euros per a l’agricultura mitjançant l’ús anticipat de marges del futur Marc Financer Pluriennal, l’obertura de 48.700 milions d’euros del Fons Rural per a mesures agràries i dues mesures addicionals vinculades als fertilitzants i a la reciprocitat comercial amb tercers països.

Tot i reconèixer alguns avenços, ASAJA alerta que aquests fons serien voluntaris per als estats membres, un fet que podria generar desigualtats entre països i fragmentar el mercat únic si no s’apliquen de manera homogènia. Per aquest motiu, l’organització reclama que qualsevol reforç pressupostari de la PAC sigui obligatori, exclusiu per a l’agricultura i acompanyat d’un marc d’avaluació que incorpori indicadors socioeconòmics, i no només ambientals.

El Govern espanyol: Mercosur com a “gran oportunitat”

A l’altra banda del debat, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, defensa l’acord com una peça clau per al futur de la Unió Europea. En declaracions als mitjans, ha qualificat de “greu error” interpretar Mercosur com una amenaça i ha insistit que es tracta d’“una gran oportunitat”, també per al sector agroalimentari.

Planas confia que aquesta setmana es pugui desbloquejar el procés i que els estats membres assoleixin una majoria qualificada per ratificar el tractat. El calendari apunta a una votació dels ambaixadors permanents davant la UE, amb la possibilitat que la signatura arribi en els dies immediatament posteriors. Des del punt de vista del Govern, l’acord és fonamental tant en l’àmbit comercial com en el polític, en un context internacional marcat per tensions geoestratègiques i per la necessitat de reforçar aliances.

El carrer entra en escena: tractors i carreteres tallades

El debat institucional té un reflex directe al territori. Aquesta setmana, mobilitzacions del sector agrari han tornat a ocupar carreteres a diferents punts de l’Estat. A Catalunya, pagesos han tallat trams de l’AP-7 fins a Figueres en suport a les protestes dels agricultors francesos, que han bloquejat l’A9 a l’altura de Perpinyà. A Vitòria-Gasteiz, una nova tractorada ha recorregut els carrers per mostrar el rebuig al tractat i reclamar que el Govern espanyol voti en contra d’un pacte que qualifiquen de “amenaça directa a la sobirania alimentària”.

Les protestes no es limiten a Mercosur. Organitzacions com Revolta Pagesa denuncien també la gestió de la fauna salvatge —que, segons afirmen, posa en risc explotacions i ramaderia— i els retalls en la Política Agrària Comuna. Entre les reivindicacions, hi ha la defensa de la sobirania i la seguretat alimentària, el foment del producte local, protocols sanitaris equitatius i una administració que considerin “responsable”.

A França, el bloqueig de la frontera ha anat acompanyat d’un dispositiu policial de la Gendarmeria per impedir el pas de camions, una imatge que evidencia fins a quin punt el conflicte traspassa fronteres i connecta agricultors de diferents estats en un mateix malestar.

Un acord amb múltiples lectures

MERCOSUR es presenta com un dels acords comercials més ambiciosos de la Unió Europea, tant per volum d’intercanvis com per abast polític. Per als seus defensors, obre mercats, reforça la posició europea en un món cada cop més competitiu i pot generar oportunitats per a determinats sectors exportadors. Per als seus detractors, posa en qüestió el model agrari europeu, basat en normes estrictes de qualitat, medi ambient i benestar animal, i accelera una competència que consideren desigual.

Entre Brussel·les, Madrid i els camps d’Europa, el debat continua obert, amb els tractors convertits en símbol d’una preocupació que va més enllà dels aranzels i els balanços comercials, i que apel·la directament a la manera com es vol produir i consumir aliments en el futur.