Mercosur ja és una realitat. Arranca a Asunción el nou acord de lliure comerç

Representants de la Unió Europea i del Mercosur s’han reunit aquest dissabte a Asunción per signar l’acord de lliure comerç entre ambdós blocs, després de més de dues dècades de negociacions. La trobada ha estat marcada per l’absència del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, considerat un dels principals impulsors polítics del pacte, tot i que la seva figura ha estat àmpliament reivindicada durant l’acte.

El president del Paraguai, Santiago Peña, que exerceix la presidència pro tempore del Mercosur, ha destacat el paper de Lula en el procés negociador i ha situat la signatura com una fita històrica. Peña ha subratllat que l’acord uneix dues de les regions econòmiques més importants del món i ha posat l’accent en el multilateralisme com a eina per fer front a les dinàmiques unilaterals en el context internacional actual. Segons ha recordat, la UE i el Mercosur sumen prop de 700 milions d’habitants.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha remarcat que l’acord suposa una aposta clara per la cooperació i ha assenyalat que els dos blocs representen gairebé el 20% del PIB mundial. Von der Leyen ha qualificat el tractat com “el gran assoliment d’una generació” i ha defensat que envia un missatge polític rellevant en un escenari global marcat per la fragmentació econòmica.

“Un bon moment”

En la mateixa línia, el president del Consell Europeu, António Costa, ha afirmat que l’acord arriba “en el moment oportú” i ha insistit que no es tracta de crear zones d’influència, sinó espais de prosperitat compartida basats en la cooperació, la confiança i el respecte a la sobirania democràtica.

Des del Mercosur, diversos mandataris han coincidit a destacar l’abast estratègic de l’entesa. El president de l’Argentina, Javier Milei, ha afirmat que l’acord no és un punt d’arribada, sinó el començament d’un procés més ampli d’obertura econòmica. Tot i això, ha reclamat que, durant la fase d’implementació, es preservi l’esperit del que s’ha negociat al llarg de 25 anys. El president de l’Uruguai, Yamandú Orsi, ha considerat que l’associació reforça les regles comunes en un context de volatilitat global, mentre que el president de Bolívia, Rodrigo Paz, ha defensat el potencial del Mercosur com a plataforma continental i ha reiterat la voluntat del seu país d’esdevenir membre ple.

També han participat a la cimera el ministre d’Afers Exteriors del Brasil, Mauro Vieira, que ha augurat beneficis tangibles en termes d’ocupació, inversions i integració productiva, així com el president de Panamà, José Raúl Mulino, que ha recordat el suport del seu país al Mercosur com a estat associat.

700 milions de consumidors

Segons les dades facilitades durant la trobada, l’acord UE-Mercosur suposa la integració d’un mercat de prop de 700 milions de persones, amb un PIB conjunt equivalent a una quarta part del PIB mundial i un intercanvi comercial que s’aproxima als 100.000 milions de dòlars anuals.

Des de l’Estat espanyol, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha defensat el tractat com una oportunitat històrica per al sector agroalimentari, especialment per als productors andalusos i espanyols, i ha minimitzat les reticències expressades per part d’algunes organitzacions agràries.

Les reticències

Aquestes reticències, però, continuen ben presents dins el món agrari, també a les Illes Balears. L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) ha reiterat la seva oposició a l’acord i ha recordat que ja el desembre de 2024 va alertar de les conseqüències que pot tenir per a la pagesia mallorquina. Segons l’entitat, el tractat facilita la importació de productes agrícoles elaborats amb estàndards socials, ambientals i sanitaris inferiors als exigits a la Unió Europea, fet que genera una competència que consideren deslleial.

APAEMA ha expressat el seu suport a les mobilitzacions de Revolta Pagesa de Catalunya i ha advertit que l’acord posa en risc un model agrari basat en l’arrelament al territori, l’agroecologia, els preus justos i la sobirania alimentària. L’associació reclama a les institucions europees que escoltin el sector agrari i que replantegin unes polítiques comercials que, segons denuncien, penalitzen les explotacions familiars i el teixit agrari local en benefici d’un mercat globalitzat desvinculat del territori.