Un estudi basat en l’ADN ambiental identifica vuit espècies de taurons i rajades a les Pitiüses
Un estudi pioner basat en tècniques d’ADN ambiental ha permès identificar fins a vuit espècies diferents de taurons i rajades a les aigües d’Eivissa i Formentera, quatre de les quals es troben en situació de vulnerabilitat o perill segons la Llista Roja de la UICN. La recerca ha estat impulsada pel GEN-GOB, la Universitat d’Oviedo, IbizaPreservation, WWF i SOLDECOCOS, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, i s’ha presentat aquest dimecres en un acte obert al públic a les dependències municipals de Sant Jordi.
El treball es va iniciar el desembre de 2024 amb una primera campanya oceanogràfica durant la qual es varen recollir mostres d’aigua marina en diversos punts del litoral pitiús. Aquestes mostres, filtrades directament a bord de l’embarcació, varen ser analitzades posteriorment en laboratori per detectar el rastre genètic que deixen les espècies marines en el seu entorn. L’estiu de 2025 es va dur a terme una segona campanya, amb l’objectiu de comparar resultats entre dues èpoques de l’any i obtenir una visió més completa de la biodiversitat present.
Les tècniques d’ADN ambiental han fet possible confirmar la presència d’espècies sense necessitat de capturar-les, una eina especialment rellevant per a grups faunístics sensibles com els elasmobranquis. Entre les espècies detectades destaquen la manta raya (Mobula mobular) i el caçó (Galeorhinus galeus), dues espècies emblemàtiques que reforcen el valor ecològic de les aigües pitiüses.
Registres anteriors molt escassos
La biòloga marina Laura Miralles, experta en genètica i conservació marina de la Universitat d’Oviedo, ha explicat que, tot i que ambdues espècies ja havien estat observades anteriorment a les Pitiüses, els registres eren escassos. En el cas de la manta raya, pràcticament inexistent fa uns anys, els albiraments han augmentat recentment, una tendència que l’estudi confirma. El caçó està catalogat com a ‘Vulnerable’ al Mediterrani, mentre que la manta raya figura com a ‘En Perill’, fet que posa de manifest la necessitat de disposar de dades sòlides per reforçar-ne la protecció.
Des del GEN-GOB, el coordinador de l’Àrea Marina, Xisco Sobrado, ha remarcat que la recerca evidencia la presència d’una diversitat d’elasmobranquis a les Pitiüses que requereix mesures de conservació adequades basades en coneixement científic.
IbizaPreservation ha destacat el paper clau de taurons i rajades en l’equilibri dels ecosistemes marins i el valor del projecte com a eina per avançar en la protecció d’espècies en risc. La directora de l’entitat, Inma Saranova, ha subratllat la importància de la col·laboració entre el món científic i les institucions locals per avançar cap a una gestió més sostenible del medi marí.
El projecte tindrà continuïtat el 2026 amb una nova fase centrada en el marcatge satel·lital de rajades. A través de dispositius multiparamètrics, es preveu fer un seguiment d’uns 200 dies dels seus desplaçaments, profunditat i condicions ambientals, amb l’objectiu d’analitzar la seva mobilitat i les connexions entre poblacions dins l’arxipèlag balear.