Arranca l’època de cria dels rapinyaires. Un balanç del seu estat
El Govern Balear ha explicat avui que reforça el control dels grans rapinyaires de les Illes Balears en plena època de cria, un període clau per a unes espècies especialment vulnerables a les molèsties humanes. El balanç de la campanya de seguiment de la nidificació confirma l’estabilitat de diverses poblacions, tot i que en alguns casos la productivitat continua sent baixa, un fet que manté l’alerta entre els responsables de conservació.
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, ha duit a terme un any més aquest seguiment, amb la participació del Servei d’Agents de Medi Ambient i del Servei de Protecció d’Espècies. A Menorca, el control ha comptat amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient del Consell Insular i de la Societat d’Ornitologia de Menorca, especialment en el cas de l’àguila peixatera.
Les tasques de camp han inclòs visites als territoris de cria i als nius, tant des de terra com des de la mar, amb suport d’embarcacions i òptica especialitzada. L’objectiu ha estat comprovar l’ocupació dels territoris, la posta, l’eclosió i l’èxit reproductor, així com obtenir dades sobre la productivitat. Aquest seguiment anual és considerat essencial per entendre l’evolució de les poblacions en un arxipèlag amb poblacions reduïdes i aïllades del continent.
Àguila peixatera: estabilitat amb ombres
A Mallorca, s’han revisat 35 nius d’àguila peixatera i s’han detectat 11 parelles territorials. Vuit han fet posta i només cinc han culminat amb èxit la reproducció, amb un total d’11 polls. Tot i l’augment de parelles des de 2022, la productivitat es manté en nivells baixos, una situació que els tècnics relacionen amb les molèsties durant l’època reproductora i amb possibles dificultats per trobar aliment.
Al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera s’han localitzat cinc parelles territorials. Tres s’han reproduït amb èxit i han tret endavant quatre polls. La campanya, però, també ha deixat episodis negatius, com la pèrdua d’una posta i el rescat d’un poll abandonat, que va ser traslladat al COFIB i posteriorment cedit a la Comunitat Valenciana per a un projecte de reforç de l’espècie.
A Eivissa, la temporada ha estat especialment positiva, amb tres parelles reproductores que han tret quatre polls, una millora notable respecte de l’any anterior. A Menorca, s’han detectat quatre parelles territorials; tres han tingut èxit reproductor i han volat sis polls, amb una situació considerada estable malgrat una lleugera davallada respecte d’altres anys.
Milana: més parelles, menys polls
La milana continua sent una de les rapinyaires més abundants, especialment a Mallorca, on el seguiment es fa per sectors. Enguany s’han visitat 171 nius, amb 52 d’ocupats. A 49 s’hi ha detectat posta i un mínim de 62 polls, una xifra inferior a la de l’any passat. L’estimació poblacional del 2021 situava prop de 184 les parelles reproductores a l’illa.
En el marc dels programes de conservació, el Govern ha cedit enguany 15 polls de milana a Andalusia per reforçar la població del Parc Natural de Sierra de Cazorla, Segura y las Villas. A Menorca, s’han comptabilitzat 68 parelles territorials, més que l’any anterior, però amb una producció de 65 polls, clarament per sota dels 90 de la temporada passada.
Voltors i àguila coabarrada
La reproducció del voltor negre i del voltor lleonat es concentra exclusivament a Mallorca. En el cas del voltor negre, s’han detectat 54 nius ocupats, tots amb posta, però les pèrdues de polls han reduït el nombre final d’exemplars volats a 35. El voltor lleonat ha registrat 42 parelles, amb 38 polls que han arribat a volar.
Pel que fa a l’àguila coabarrada, s’han seguit 14 parelles territorials, vuit de les quals han tengut èxit reproductor, amb un mínim de 13 polls. A més, s’han detectat sis parelles addicionals que no s’han reproduït.
Crida al respecte durant la nidificació
La Conselleria insisteix que les Illes Balears es troben en plena època de nidificació i recorda que qualsevol molèstia pot provocar l’abandonament dels nius o la pèrdua de polls. L’accés a zones d’exclusió, l’escalada no autoritzada o els renous, tant des de terra com des de la mar, tenen un impacte directe sobre l’èxit reproductor d’aquestes espècies protegides.
En paral·lel, dins el Pla de Conservació Integral dels Rapinyaires Diürns, s’han marcat polls de milana amb emissors GPS per detectar amenaces com el verí, els trets o les electrocucions. També s’han col·locat dispositius de seguiment a polls d’àguila peixatera, voltor negre i voltor lleonat, amb l’objectiu de conèixer millor els seus desplaçaments i la supervivència juvenil en l’entorn insular.
Foto: Sebastià Torrens