El cost climàtic de criar musclos no és al mar, sinó a la fàbrica
El musclo, sovint reivindicat com una de les proteïnes marines amb menor impacte ambiental, amaga una paradoxa climàtica: la seva principal càrrega d’emissions no es genera a les ries ni a les plataformes d’aqüicultura, sinó a les plantes de processament i al llarg de la cadena logística. Així ho constata un estudi amb participació de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), que analitza per primera vegada a l’Estat tota la cadena alimentària del producte, des de la producció fins al consum final.
La recerca, publicada en accés obert a la revista Resources, Conservation and Recycling, ofereix una radiografia completa de la petjada de carboni del musclo a Espanya. L’anàlisi integra dades de producció aqüícola, transformació industrial, comerç i transport —tant internacional com estatal i intraprovincial— i compara els principals formats comercials: fresc, congelat i en conserva.
En conjunt, la cadena alimentària del musclo genera 287,8 mil quilograms de CO₂ equivalent anuals. Aquesta xifra és el resultat de l’acumulació d’emissions en cadascuna de les etapes, amb un pes determinant del processament industrial i de la distribució.
Les conserves, al capdavant de les emissions
Les emissions associades al consum domèstic s’eleven a 190,1 mil kg de CO₂eq anuals, l’equivalent a 6,3 kg de CO₂eq per cada quilogram de producte comestible —sense closca—. Tanmateix, la petjada varia de manera notable segons el format.
El musclo en escabetx és el que presenta un impacte climàtic més elevat. En l’extrem contrari, el congelat és el que registra menys emissions, gràcies al transport sense closca i a un processament menys intensiu. Les conserves, malgrat ser el format més consumit, concentren una petjada més alta per quilogram a causa dels processos industrials i de l’envasat.
L’estudi també evidencia el pes territorial de la producció: Galícia concentra el 99% del musclo estatal. Tot i això, només un 25% del musclo fresc disponible es destina al consum directe dins l’Estat; la resta s’exporta, fet que incrementa la petjada de carboni associada al producte final per l’augment dels fluxos comercials.
En comparació amb altres proteïnes
Per contextualitzar els resultats, la investigació compara el musclo amb altres fonts habituals de proteïna. La carn de boví presenta valors molt superiors —de desenes de kg de CO₂eq per quilogram—, mentre que el porc se situa entorn dels 7 kg de CO₂eq/kg. Algunes espècies pesqueres com el lluç ronden els 4,4 kg de CO₂eq/kg.
El musclo es posiciona així com una proteïna d’emissions moderades, però especialment sensible al grau d’industrialització i a la complexitat de la cadena comercial que l’acompanya.
Reptes i oportunitats per al sector
L’equip investigador apunta diverses línies d’acció per reduir la petjada climàtica del sector: incentivar el consum de musclo nacional fresc i congelat; millorar l’eficiència energètica en la producció i la transformació; optimitzar els fluxos logístics; incorporar materials d’embalatge més sostenibles, i aplicar tecnologies que redueixin l’ús de recursos i les emissions al llarg de tota la cadena.
Segons el personal investigador de l’IMEDEA, el model actual, basat en una elevada transformació industrial i en circuits comercials complexos, incrementa de manera significativa les emissions associades al producte. Racionalitzar el transport i apostar per formats menys processats emergeix com una via clara per avançar cap a sistemes alimentaris més sostenibles.
L’estudi ha comptat amb el suport de la Fundación Daniel y Nina Carasso i és fruit d’una col·laboració multidisciplinària entre personal investigador d’Alimentta, la Universitat Pablo de Olavide, la Universitat de Santiago de Compostel·la, l’IMEDEA, l’Institut de Ciències del Mar i el Centre Oceanogràfic de Balears (IEO-CSIC). Des de l’institut amb seu a les Illes subratllen que el treball proporciona una base científica sòlida per orientar polítiques públiques, estratègies empresarials i decisions de consum amb criteris climàtics més exigents.