Rècord històric en l’atenció de fauna silvestre a les Balears: més de 7.600 animals el 2025
Els Centres de Recuperació de Fauna Silvestre (CRFS) del Govern Balear han tancat l’any 2025 amb la xifra més alta d’ingressos des de la seva creació: 7.637 animals atesos arreu de la comunitat autònoma.
Per illes, Mallorca encapçala les dades amb 5.605 exemplars, seguida de Menorca (1.473), Eivissa (547) i Formentera (12). Del total, un 47% han pogut ser rehabilitats i retornats al medi natural, una taxa que el Govern considera especialment positiva si es té en compte que molts animals arriben morts o en estat crític, amb lesions greus o patologies que en dificulten la recuperació.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat la solidesa i professionalització del sistema balear de recuperació, fruit —ha dit— de la coordinació institucional i de la implicació ciutadana. En la mateixa línia, la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha remarcat el paper dels centres no només com a servei públic, sinó també com a font d’informació científica i suport als plans de conservació d’espècies amenaçades.
Des de 2004, aquesta tasca recau en el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), integrat per la Conselleria i la Fundació Natura Parc, que gestiona els CRFS a tot l’arxipèlag.
Tortugues, aus marines i rapinyaires
L’espècie amb més ingressos enguany ha estat la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), amb 1.897 exemplars, seguida de les falzies (Apus apus), amb 1.334, i dels eriçons (Atelerix algirus), amb 745.
Entre les espècies catalogades en perill d’extinció, destaca per primera vegada l’atenció d’un exemplar viu d’àguila de Bonelli procedent de la població reintroduïda a Mallorca, avui consolidada. També s’han registrat 61 milanes (Milvus milvus), principalment per inanició, i 12 virots petits (Puffinus mauretanicus), sovint afectats per desorientació o traumatismes.
Pel que fa a espècies vulnerables, els centres han tractat 38 virots grossos (Calonectris diomedea), 24 gavines roges (Ichthyaetus audouinii), 5 àguiles peixateres (Pandion haliaetus), 10 voltors negres (Aegypius monachus), 26 corbs marins (Gulosus aristotelis) i 354 tortugues mores (Testudo graeca), moltes d’elles ingressades per casos de captivitat. En nombrosos casos, els exemplars han pogut ser retornats al seu hàbitat, contribuint al reforç dels ecosistemes insulars.
La ciutadania, peça clau
La implicació social continua essent determinant. L’aplicació Línia Verda s’ha consolidat com el principal canal per comunicar incidències relacionades amb fauna, especialment amb espècies invasores. El 2025 s’hi han registrat més de 1.200 notificacions, que s’integren a la base de dades operativa del COFIB i complementen la informació obtinguda mitjançant el trampeig i les prospeccions de camp.
Amb aquestes xifres, el Govern reivindica un model de gestió que combina atenció directa, recerca i coordinació institucional, en un context d’augment de pressions sobre la fauna silvestre i els hàbitats insulars. Cada exemplar recuperat, recorden des de la Conselleria, representa una aportació tangible a la salut ecològica de les Illes.