Més de 20.000 aus aquàtiques hivernen a les Illes Balears

A mitjans de gener de 2026 s’ha realitzat el cens anual d’aus aquàtiques i limícoles a les Illes Balears, dins del marc del International Waterbird Census, coordinat per Wetlands International. Aquest any s’han comptabilitzat 22.174 aus de 71 espècies diferents que han passat l’hivern a les zones humides de l’arxipèlag, xifres similars a les de l’any anterior. Tot i això, comparant amb la mitjana dels darrers 10 anys, s’observa una baixa del 12,2% a nivell global de les Balears, seguint la tendència decreixent dels últims anys.

Per illes, les dades mostren disparitats importants. Menorca registra una baixada del 23,5% i Mallorca del 14,6%, mentre que les Pitiüses presenten increments significatius: Eivissa (+36,3%), impulsada per l’augment dels flamencs (Phoenicopterus roseus) hivernants, i Formentera (+24,3%).

Analitzant els grups d’aus, es constata una disminució del 36% dels gruiformes, sobretot de les fotges (Fulica atra), espècie indicadora de la qualitat de l’aigua dolça. També baixen un 16% les ànneres, especialment les capbussadores, així com els setmesons i els soterins. En canvi, es mantenen alts els nombres de flamencs i corpetasses (Phalacrocorax carbo), i augmenten les ànneres blanques (Tadorna tadorna), espècie pròpia d’aigües salobres, indicant un procés de salinització de les principals zones humides.

Pel que fa a les zones visitades, a Mallorca s’han censat 52 localitzacions, 21 a Menorca, 13 a Eivissa i 9 a Formentera. Les més destacades han estat el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca amb 8.636 exemplars i 58 espècies, la Reserva Natural de s’Albufereta, Pollença, amb 1.550 aus, i el Parc Natural de Es Trenc-Salobrar de Campos amb 1.435 exemplars. Aquestes tres zones concentren més de la meitat dels exemplars censats. A Menorca destaca s’Albufera d’es Grau amb 1.172 aus, i a les Pitiüses, Salines d’es Codolar d’Eivissa (1.339 exemplars) i Estany Pudent de Formentera (416 exemplars).

Les espècies més abundants, amb més de 1.500 exemplars cadascuna, han estat esplugabous (Bubulcus ibis), cullerots (Spatula clypeata), collverds (Anas platyrhynchos) i flamencs (Phoenicopterus roseus). Entre les espècies poc habituals destaquen una cigonya (Ciconia ciconia) a Menorca, un agró roig (Ardea purpurea) i dues garses de mar (Haematopus ostralegus) a Mallorca, així com quatre bec planers (Platalea leucorodia) distribuïts entre Mallorca i Menorca.

També s’han registrat espècies en perill, com 11 pardes (Aythya nyroca), 12 sel·les marbrenques (Marmaroneta angustirrostris) i 19 àguiles peixateres (Pandion haliaetus). En canvi, no ha hivernat cap morató de puput (Aythya fuligula) i només s’han comptabilitzat 20 exemplars de coer (Anas acuta), espècie cada vegada més escassa a la regió.

El cens ha comptat amb la participació de més de 150 voluntaris i la coordinació de GOB Mallorca, SOM Menorca i GEN-GOB Pitiüses, amb el suport de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, l’Agència de Reserva de Biosfera de Menorca i el Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico. Aquestes dades, recollides durant més de 50 anys a nivell internacional, permeten seguir l’evolució de la fauna i conèixer l’estat de les zones humides a les Illes Balears.