Menorca recupera una praderia de posidònia a Cala Blanca quinze anys després d’un vessament
La restauració de 1.800 metres quadrats de praderia de Posidonia oceanica a Cala Blanca, al terme de Ciutadella, ha arribat al seu punt final després de mesos de treballs submarins. L’actuació, impulsada per l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) en el marc del projecte europeu INTERREG ARTEMIS, permet començar a revertir els efectes d’un vessament de bentonita que, fa quinze anys, va malmetre aquest ecosistema marí durant la construcció de la dessaladora.
Els treballs han estat executats per l’empresa especialitzada Tecnoambiente SL, amb la participació d’un equip tècnic altament qualificat format per científics i bussejadors professionals, i amb el suport de l’empresa menorquina Servisub. El projecte ha comptat amb un pressupost de prop de 72.000 euros i s’ha desenvolupat seguint protocols científics consolidats a les Illes Balears.
La intervenció s’ha estructurat en diverses fases. En primer lloc, es va dur a terme una prospecció detallada del fons marí per cartografiar amb precisió l’àrea afectada. Aquesta feina va permetre analitzar la morfologia del terreny, la cobertura existent i, especialment, identificar la presència de mata morta —restes orgàniques de la mateixa posidònia—, considerada el substrat més adequat per afavorir la replantació.
Una vegada definida l’àrea d’actuació, els equips es van centrar en la recol·lecció de fragments vius de posidònia despresos de manera natural pels temporals d’hivern. Aquest material vegetal es va localitzar principalment en zones d’acumulació entre Cala Blanca i el cap des Mal Passar, a l’entorn del Cap d’Artrutx. Els tècnics van seleccionar únicament aquells fragments amb millors condicions per garantir-ne l’arrelament posterior.
En total, es van recollir prop de 1.100 fragments, que posteriorment es van traslladar a instal·lacions del Club Nàutic de Ciutadella per a la seva preparació. Durant el mes de febrer, els equips van treballar en l’adaptació del material, fixant els feixos de posidònia a estreps metàl·lics recoberts amb cera d’abella per reduir el fregament i facilitar-ne la implantació al fons marí.
La darrera fase
La fase final va consistir en la plantació dels feixos, distribuïts de manera regular a la zona afectada. Els estreps es van clavar cada 20 centímetres, una densitat que permet afavorir la recuperació progressiva de la praderia i estimular el creixement natural de la planta. Amb aquesta intervenció, es posa la primera pedra per a la regeneració d’un hàbitat clau per a la biodiversitat marina.
El projecte no acaba, però, amb la replantació. En els propers anys es durà a terme un seguiment científic exhaustiu per avaluar l’evolució de la praderia i determinar l’eficàcia de les tècniques emprades. Part dels feixos han estat etiquetats per facilitar-ne el control a llarg termini, i tot el procés ha estat documentat gràficament per analitzar-ne l’evolució.
Jorge Terrados i Inés Castejón
Aquest seguiment anirà a càrrec de l’equip científic de l’IMEDEA-CSIC, encapçalat pels investigadors Jorge Terrados i Inés Castejón, en col·laboració amb tècnics de l’OBSAM. La iniciativa compta també amb el suport de la fundació Menorca Preservation, que ha contribuït al finançament del projecte i en destaca la importància per a la conservació marina.
La restauració de Cala Blanca s’emmarca dins el projecte europeu INTERREG ARTEMIS, que té com a objectiu accelerar la recuperació de praderies marines a la Mediterrània. Aquest programa promou la integració dels serveis ecosistèmics en les polítiques públiques i aposta per solucions innovadores per preservar la biodiversitat i fer front al canvi climàtic.
El valor de la posidònia
Les praderies de posidònia són un dels ecosistemes més valuosos de la Mediterrània. Tot i que ocupen aproximadament un 25 % del fons marí entre els 0 i els 40 metres de profunditat, en les darreres dècades han patit una regressió estimada en un 34 %. La seva importància va molt més enllà de la biodiversitat que acullen —prop del 25 % de les espècies marines mediterrànies—, ja que actuen com un dels principals embornals de carboni del planeta, retenint una part significativa del CO₂ acumulat als sediments marins.
La intervenció a Cala Blanca representa, en aquest sentit, una passa rellevant en la recuperació d’un hàbitat degradat i un exemple de cooperació entre institucions, comunitat científica i entitats locals. Quinze anys després de l’impacte ambiental, la praderia inicia ara un nou cicle amb l’objectiu de recuperar la seva funcionalitat ecològica i el seu paper clau en l’equilibri del litoral menorquí.