La UIB identifica els punts més crítics on les rissagues poden fer destrosses
Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) ha elaborat el primer estudi regional que analitza de manera conjunta les rissagues —o meteotsunamis— a la Mediterrània occidental. La recerca, basada en 17 anys de dades d’alta resolució, ofereix una nova radiografia d’un fenomen sovint associat a la calma meteorològica, però amb capacitat per provocar inundacions sobtades i danys en infraestructures portuàries.
L’estudi es fonamenta en registres minut a minut procedents de 27 estacions costaneres repartides entre les Illes Balears i la costa nord-oriental de la Península Ibèrica. Aquesta base de dades ha permès, per primera vegada, analitzar el comportament de les rissagues a escala regional i detectar quins ports presenten una major vulnerabilitat.
Un fenomen discret però potent
Les rissagues són oscil·lacions brusques del nivell de la mar generades per canvis sobtats de pressió atmosfèrica. A diferència dels tsunamis sísmics, tenen origen meteorològic, però poden arribar a produir efectes similars a petita escala. Es tracta d’ones llargues —de diversos quilòmetres— que mobilitzen tota la columna d’aigua i que, en determinades condicions, poden amplificar-se dins ports i badies fins a superar el metre d’altura.
Aquesta amplificació depèn de factors com la forma i la profunditat dels ports, que poden actuar com a ressonadors naturals. És en aquests escenaris on el fenomen esdevé especialment perillós, tot i produir-se sovint en absència de tempestes severes.
Nous “punts calents” més enllà de Ciutadella
Fins ara, el port de Ciutadella era considerat un dels principals punts calents a escala mundial. L’estudi confirma aquesta condició, però també amplia el mapa de risc amb altres localitats que fins ara havien estat poc analitzades.
Entre aquestes destaquen Portocolom, Port de Sóller, Porto Cristo o Sant Antoni de Portmany, així com Vilanova i la Geltrú. En aquests indrets s’han registrat oscil·lacions superiors al metre, resultat de la combinació entre les pertorbacions atmosfèriques i la ressonància pròpia dels ports.
Per contra, infraestructures portuàries de major dimensió o amb una morfologia menys favorable —com les de Barcelona, Tarragona, Palma o València— presenten una incidència molt menor del fenomen.
Episodis simultanis i patrons compartits
Un dels resultats més rellevants és la constatació que les rissagues sovint no es produeixen de manera aïllada. A l’Estartit, fins al 88% dels episodis detectats coincideixen amb oscil·lacions significatives en altres punts de la regió. Aquest comportament simultani respon a patrons meteorològics comuns, especialment freqüents a la primavera i a l’estiu, capaços de generar ones atmosfèriques que afecten àmplies zones de la Mediterrània occidental.
Amb tot, l’estudi també documenta episodis hivernals en indrets com la badia d’Alcúdia, associats a situacions de mal temps com fronts freds o tempestes profundes.
Una xarxa d’observació sense precedents
La recerca es basa en una xarxa d’observació excepcionalment densa, formada per 27 mareògrafs. Entre aquests hi ha els dispositius de Puertos del Estado, els sensors del SOCIB i equips desplegats per PortsIB, així com la xarxa VENOM, integrada per sensors de baix cost desenvolupats per la UIB i l’IEO.
A aquest conjunt s’hi afegeix la sèrie històrica de dades recollides des de 1969 per Josep Pascual a l’Estartit, ampliada des del 2006 amb registres d’alta freqüència. Aquest volum d’informació ha estat clau per caracteritzar el fenomen amb un nivell de detall inèdit.
Impacte i projecció
El treball consolida la UIB com un dels referents internacionals en l’estudi de les rissagues i posa damunt la taula la necessitat de reforçar les xarxes d’observació d’alta freqüència. Tot i ser un fenomen associat sovint a condicions de bon temps, les rissagues poden tenir conseqüències rellevants en la seguretat costanera i en l’activitat portuària.
Amb aquest nou mapa de vulnerabilitat, la recerca obre la porta a millorar els sistemes de predicció i a dissenyar estratègies de gestió més adaptades a la realitat dels ports mediterranis.