Un estudi alerta de l’impacte desigual de les algues invasores al litoral de Menorca
Un seguiment científic de llarg recorregut ha posat llum sobre l’evolució de les algues no autòctones a les aigües de Menorca. La investigació, coordinada per l’Instituto Español de Oceanografía en el marc del programa de l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer, analitza 17 anys de dades, entre 2008 i 2024, per determinar la distribució i l’impacte de cinc espècies invasores al litoral de l’illa.
L’estudi s’ha desenvolupat a partir de 30 estacions de mostreig repartides per tota la costa menorquina i ha avaluat tant l’evolució temporal com l’afectació sobre hàbitats bentònics d’alt valor ecològic, com el coral·ligen o les praderies de Posidonia oceanica.
Els resultats evidencien comportaments diversos entre les espècies analitzades. Algunes han reduït la seva presència amb el pas dels anys, mentre que d’altres mantenen una incidència elevada en determinats entorns. En aquest sentit, la més preocupant actualment és Womersleyella setacea, que presenta cobertures molt altes en el coral·ligen, especialment a partir dels 30 metres de profunditat. En alguns punts del nord de l’illa arriba a ocupar entre el 60% i el 80% del fons, amb un impacte directe sobre un dels ecosistemes més rics del Mediterrani.
En canvi, Acrothamnion preissii, que havia estat molt abundant en els primers anys de seguiment, ha experimentat una davallada significativa, tot i que encara es manté de manera localitzada, sobretot associada als rizomes de posidònia.
Pel que fa a Lophocladia trichoclados, ha protagonitzat una expansió ràpida des de la seva detecció inicial, l’any 2008. Tot i presentar cobertures baixes, en els darrers anys s’han detectat impactes locals rellevants en zones rocoses amb poca llum.
Les altres dues espècies analitzades, Asparagopsis taxiformis i Caulerpa cylindracea, es troben àmpliament distribuïdes però amb una incidència limitada i sense un comportament invasor sever a l’illa en l’actualitat.
En comparació amb altres zones de la Mediterrània occidental, Menorca presenta una situació menys agressiva pel que fa a la pressió d’aquestes espècies. Tot i això, els investigadors adverteixen que aquest equilibri es podria veure alterat si augmenten factors com la pressió humana, la degradació dels hàbitats o els efectes del canvi climàtic, que afavoreixen la proliferació d’espècies oportunistes.
L’estudi posa en relleu la importància dels programes de seguiment a llarg termini per detectar canvis progressius, avaluar riscos i orientar la gestió del medi marí. Les dades obtingudes esdevenen una eina clau per a la conservació del litoral menorquí i per anticipar escenaris futurs en un context de canvi global.