Els Barretiners i el Pancaritat de Crestatx dels poblers
A molts de pobles de Mallorca, les festes de Pasqua no acaben el Diumenge de Resurrecció amb la celebració de la Processó de l’Encontre i l’Ofici Solemne, per després berenar del tradicional «frit de Pasqua». Pasqua, com Nadal, pel seu tradicional sentit de festes majors, a algunes comunitats de la geografia espanyola, i concretament a la nostra, tenen la que se anomena ‘segona festa’. O sigui, que també es considera festiu el dia següent de la mateixa. Una de les tradicions que se conserven a distints pobles de Mallorca, es la dels pancaritats anant, abans en romeria, a passar la diada a la seva ermita o oratori i manjar-se allà les darreres panades, o un bon calderó d’arròs, per exemple.
A sa Pobla, des de temps immemorial, la festa del pancaritat es celebra a l’oratori de Crestatx el dimarts de Pasqua, des de anys enrere, convertida amb una festa multitudinària i que pels poblers i pobleres, té un significat mol especial, malgrat el sentit ni l’esperit de la mateixa sigui mol distint del que tenia antigament, basat amb una manifestació de devoció cap a la Patrona del Poble Santa Margalida, que de sempre ha presidit l’ermita de CrestatxUna de les tradicions del passat que encare conserva l’esmentada festa, es la dels «barretiners», els portadors, a peu, de la imatge de la Santa des de la parròquia, a primera hora del matí a toc de campana i la tornada de la mateixa al poble l’horabaixa com a senyal de l’acabament de la festa.
Si bé no s’han trobat documents que certifiquin l’origen dels “barretiners”, en les celebracions religioses de sa Pobla, sí que consten en l’hemeroteca local escrits que fan referència a la seva presència a principis del segle XX, així com documents gràfics de diverses èpoques, alguna de per allà l’any 1920.
El vicari Parera, en una crònica publicada en els primers números de la revista Sa Marjal (1909-1928) ja cita als “barratiners” com a “guardians festius de la santa d’Antioquia, sobretot en la tercera festa de Pasqua que, per als poblers, es celebra a l’oratori de Crestatx…”(sic)
L’abillament que vestien, i vestixen encare, els “barretiners” consta de túnica blanca, de tela fina, fins als peus, barretina conoidal d’uns quaranta centímetres d’alt, de color verd, ornamentada amb cintes florejades de diferents colors, i capa vermella que cobreix el pectoral i l’esquena. Precisament de l’espectacular barretina ve el qualificatiu dels portadors. Segons es desprèn d’un article publicat per l’anterior rector de sa Pobla en el seu “Butlletí informatiu de l’oratori Santa Margalida de Crestatx” (núm. 2, juliol de 2013), confeccionaven la vestimenta, “Àvies i esposes van brodar les vostres túniques que blanquegen de cap a peus amb estufera, monges de Sant Francesc van acordonar les vostres cintures, destacades modistes van confeccionar les petites capes que cobreixen esquena i pit…”
Com si mossèn Pons pressentís i lamentés la seva possible desaparició, en el seu “Elogi als Barretiners”, lloa i enalteix la seva presència en les processons de Crestatx i del Corpus, dient, “…és l’efecte rebut de l’antiguitat i que es resisteix a arraconar-se en festes tan arrelades en la nostra vila”. Al temps, comentava, “Passen els anys, les modes es tornen obsoletes, entren noves cultures, però el barretiners resisteixen a la tradició rebuda dels seus avantpassats. Els vostres barrets” en forma de con, han cobert diferents testes i en totes s’han sentit a gust”. Així mateix, els anima a obrir les portes a nous rostres,”masculins o femenins, joves i no tan joves, de la nostra casa i arribats de fora. Ampliant el mural de devots servidors de la patrona que van triar els nostres avantpassats. A la institució centenària, dels barretiners, li auguro de, tot cor, una nova primavera”.
Els desitjos del rector Pons, fins aleshores s’han complerts, malgrat algunes discrepàncies i estires i amolles, actualment les dones ja no tenen cap problema ni entrebanc per esser portadores de la imatge de Santa Margalida; “barretineres”, que estan perpetuant una antiga tradició poblera.
El batle de Sa Pols
Un fet curiós que alguns encara recorden, és el paper que desenvolupava a la romeria de Crestatx l’anomenat “batle de sa pols”, figura que es va poder contemplar fins a finals dels anys 60, presidint la batllia de sa Pobla Pedro Ventayol i Qués.
Així ens ho recordava el llavors regidor Pau Torrens Mir “Nana”, qui va desenvolupar aquella funció durant quatre anys: “Era costum que per assistir a la romeria, el batle de torn delegava la representació de l’Ajuntament en els actes del pancaritat, des de la sortida de la processó fins a la seva tornada a sa Pobla, acompanyat de l’ecònom, el jutge de pau i altres autoritats civils i militars, a un regidor, normalment el primer tinent batle”.
Al regidor que ostentava orgullós aquelles funcions portant la vara del batle se l’anomenava “batle de sa pols”, perquè en temps que la carretera de sa Pobla a Crestatx encara no estava asfaltada, tant el batle com el jutge titular, delegaven als seus segons com a substituts, per no haver de fer ells el recorregut, respirant pols i empopant-se les sabates i els vestits de pols, o de fang si havia plogut.
Canvien els temps i canvien les costums, si bé, afortunadament, algunes de les costums que ens identifiquen com a poble, encare perdurem com, per exemple, la dels barretiners. Als que, evidentment, no els acompanya el «batle de sa pols», simplement perquè el camí està asfaltat.