Balears i Canàries sol·licitaran a la Unió Europea un tractament específic en els ajuts de minimis per la seva condició insular
Les Illes Balears i Canàries han decidit unir esforços per defensar davant la Unió Europea una adaptació del règim d’ajuts de minimis a la realitat dels territoris insulars. Aquesta és la principal conclusió de la trobada mantinguda aquest divendres entre el conseller balear Joan Simonet i el seu homòleg canari Narvay Quintero.
Ambdós responsables traslladaran conjuntament a Brussel·les la necessitat d’establir un tractament específic per a les regions insulars en aquest tipus d’ajuts, amb l’argument que els límits actuals no reflecteixen les particularitats estructurals dels seus sectors primari i pesquer.
El model productiu de les illes, marcat per explotacions petites, una forta vinculació al territori i condicionants logístics evidents, dificulta competir en igualtat de condicions amb altres regions del continent. En aquest context, Simonet defensa que la reivindicació no passa per obtenir més recursos, sinó per ajustar-los a la realitat existent: “no demanam més que ningú, demanam que se’ns tracti de manera justa”.
La insularitat, un factor determinant
La coincidència entre Balears i Canàries pivota sobre un element compartit: la insularitat. Tant Simonet com Quintero han posat l’accent en els sobrecosts estructurals derivats de la llunyania, la fragmentació territorial i les limitacions productives. Segons el conseller canari, aquesta situació obliga a replantejar instruments com els ajuts de minimis per poder sostenir l’activitat agrària i pesquera en un escenari econòmic complex.
Els límits actuals, sostenen, redueixen la capacitat de resposta de les administracions davant crisis o increments de costs, un fet que incideix directament en la viabilitat de moltes explotacions.
Pesca artesanal i comercialització de proximitat
La jornada de treball també ha servit per mostrar sobre el terreny les singularitats del sector primari balear. La delegació canària ha visitat la llotja de Palma, on ha conegut el funcionament de la comercialització en origen mitjançant la subhasta de peix, així com el paper de l’Organització de Productors Mallorcamar.
Durant la visita s’ha destacat la importància dels canals curts de comercialització, amb una presència notable del peix local en la restauració, un factor que reforça el valor afegit del producte i la seva connexió amb el territori.
Un altre dels punts analitzats ha estat el model de cogestió pesquera, en què participa més del 70 % de la flota professional. Aquest sistema, basat en la col·laboració entre sector, administració i comunitat científica, permet adaptar les decisions a la realitat local i garantir la sostenibilitat dels recursos.
El sector pesquer balear, amb una flota majoritàriament artesanal i un fort arrelament territorial, es configura com un exemple de model lligat a la qualitat i a la gastronomia, amb el suport de figures com les reserves marines i les vedes.
Cooperativisme i valor afegit
La jornada ha continuat amb visites a diferents iniciatives vinculades al sector agrari, com el mercat de Pere Garau o la cooperativa Camp Mallorquí, on s’ha posat en valor el paper del cooperativisme en la vertebració del camp balear.
Aspectes com la gestió eficient de l’aigua, especialment en un context d’escassetat hídrica, o el desenvolupament de productes amb valor afegit —com l’ametlla o la garrova— han centrat part de les converses.
El recorregut es tancarà a Petra amb la visita a Terracor, una iniciativa que combina producció, distribució i experiència de consum, reforçant la connexió entre el sector primari i la societat.