El principi 3-30-300, en evidència
Una nova anàlisi sobre l’accés a la natura dins les ciutats europees posa en evidència una realitat preocupant: només una petita part de la població urbana viu en entorns que compleixen els estàndards considerats òptims per a una vida saludable i sostenible. L’estudi, publicat a la revista científica Nature Communications, assenyala que tan sols el 13,5% dels ciutadans analitzats es beneficien plenament del principi d’enverdiment conegut com a 3-30-300.
Aquesta regla, cada vegada més adoptada per administracions públiques i organismes internacionals, estableix tres criteris clars: poder veure almenys tres arbres des de cada habitatge, disposar d’un 30% de cobertura arbòria al barri i tenir un espai verd de qualitat a menys de 300 metres. En contraposició, el 21% de la població urbana europea viu en zones que no compleixen cap d’aquests requisits.
La investigació ha estat impulsada per la Comissió Europea en col·laboració amb la Universitat de Copenhaguen, i s’ha basat en imatges de satèl·lit d’alta resolució combinades amb dades socioeconòmiques. Una de les conclusions més rellevants és l’existència d’una clara “bretxa verda”: els barris amb rendes més altes disposen de més arbres i millor accés a espais naturals que les zones amb menys ingressos.
Una eina clau per a la salut urbana
Els espais verds no només tenen un valor paisatgístic. Diversos estudis científics demostren que contribueixen a reduir la temperatura urbana, minimitzar l’efecte d’illa de calor, disminuir la contaminació acústica i millorar la qualitat de l’aire. A més, tenen un impacte directe sobre la salut física i mental de la població.
Malgrat això, el creixement urbà continua exercint pressió sobre aquestes àrees. Entre el 2010 i el 2020, la població urbana europea va augmentar un 16%, mentre que l’expansió física de les ciutats es va limitar al 2,3%. En aquest mateix període, les zones verdes es reduïren un 0,3% i la cobertura arbòria un 1,6%, una tendència que dificulta encara més l’assoliment dels objectius del model 3-30-300.
En paral·lel, la Unió Europea ha reforçat el seu compromís amb la renaturalització urbana a través del Pacte Verd Europeu, amb iniciatives com l’Acord per a la Ciutat Verda o el Reglament de restauració de la natura, que fixa com a obligació evitar la pèrdua d’espais verds urbans fins al 2030 i promoure’n l’expansió posterior.
Un mapa desigual: del nord verd al sud deficitari
L’estudi revela diferències geogràfiques notables. Les ciutats del centre i nord d’Europa presenten els nivells més alts de compliment del model. Hèlsinki lidera el rànquing amb un 57% de població que compleix els criteris, seguida de Hamburg (55%) i Cracòvia (47%).
En canvi, les ciutats mediterrànies queden molt enrere. Atenes registra només un 3,3% de compliment, Palerm un 1,9% i Còrdova tot just un 1%. Aquest contrast s’explica en part pel clima: les regions més humides del nord faciliten el creixement de la vegetació, mentre que els entorns més àrids del sud requereixen una gestió més intensiva.
Però el factor climàtic no és l’únic determinant. L’anàlisi apunta també a una relació directa amb el nivell econòmic. Les ciutats amb un PIB per càpita més elevat ofereixen, de mitjana, més accés a espais verds. En les zones amb menys recursos, menys del 10% de la població compleix la regla 3-30-300, mentre que en les més riques les xifres se situen habitualment entre el 15% i el 20%, amb casos que superen el 45%.
Reptes i oportunitats per a les ciutats
L’aplicació d’aquest model en entorns urbans densos i amb traçats històrics complexos planteja dificultats evidents. Els experts apunten, però, diverses línies d’actuació. Entre elles, la potenciació dels boscos periurbans, la plantació d’arbres en espais privats i residencials, o la recuperació de sòl urbà actualment destinat a infraestructures viàries.
També guanya pes l’anomenat enverdiment vertical: teulades verdes, façanes vegetals o balcons amb plantes poden compensar la manca d’espai a peu de carrer i contribuir a incrementar la cobertura vegetal.
El principi 3-30-300 es consolida així com una eina operativa per orientar les polítiques urbanes. Els mapes de compliment permeten identificar desigualtats, fer seguiment de l’evolució i planificar intervencions amb criteris d’equitat. El repte, segons conclou l’estudi, passa per garantir que l’accés a la natura deixi de ser un privilegi i esdevingui un dret compartit dins les ciutats europees.