La restauració de la posidònia a Cala Blanca ja té documental
L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM–IME) i la Fundació Medsea han difós el vídeo documental sobre el projecte de restauració de la praderia de posidònia a Cala Blanca, una actuació finalitzada el passat mes de març que ha permès recuperar 1.800 metres quadrats d’aquest valuós hàbitat marí.
La peça audiovisual, titulada Menorca: Recuperant una praderia perduda, s’ha elaborat en el marc del projecte europeu INTERREG Euro-MED ARTEMIS i mostra tot el procés de restauració dut a terme a la zona. El documental recull des dels treballs inicials de prospecció i cartografia del fons marí fins a la recol·lecció i selecció de fragments de posidònia despresos de manera natural, la seva preparació i la posterior replantació sobre substrat de “mata morta”, que afavoreix l’arrelament.
El vídeo també posa de manifest la dificultat de la recuperació natural d’aquest ecosistema. Més de quinze anys després de l’impacte ambiental, la zona només havia recuperat una petita part de la superfície original.
L’actuació s’ha centrat en un espai degradat arran d’un vessament de bentonita durant les obres de la dessaladora de Ciutadella, que va provocar la desaparició gairebé total de la praderia submarina. La restauració ha consistit en la plantació d’uns 1.100 fragments de posidònia viva, en una intervenció executada per Tecnoambiente i basada en el projecte tècnic desenvolupat per l’OBSAM–IME i l’IMEDEA.
Segons Eva Marsinyach, responsable de medi marí de l’OBSAM, “del vídeo es desprèn un missatge destacat: la restauració porta temps, però la inacció costa encara més”. Per la seva banda, Irene Estaún, coordinadora del projecte ARTEMIS a Menorca, ha remarcat que “protegir el que queda és tan important com restaurar el que s’ha perdut”, incidint en la necessitat de conservar les praderies de posidònia.
El projecte ARTEMIS té com a objectiu accelerar la restauració de praderies de fanerògames marines a la Mediterrània i avaluar els serveis ecosistèmics que aporten, com ara la biodiversitat, la protecció del litoral o el segrest de carboni blau, amb la voluntat d’incorporar aquest valor a la presa de decisions i a les polítiques públiques.
Menorca és una de les quatre zones pilot del projecte, juntament amb Sardenya, Creta i Monfalcone. A l’illa, la iniciativa compta amb la participació de l’IMEDEA i la col·laboració del Govern de les Illes Balears, l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, Menorca Preservation i el Club Nàutic de Ciutadella.