La Reserva Marina de la Badia de Palma consolida la seva funció ecològica i pesquera amb el suport del sector
La Reserva Marina de la Badia de Palma, la més antiga de l’Estat —declarada l’any 1982—, continua oferint indicadors positius tant des del punt de vista ecològic com pesquer. Així ho posa de manifest la darrera reunió de la Comissió de Seguiment convocada per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, que ha servit també per reforçar la implicació dels actors del sector en la gestió d’aquest espai protegit.
La trobada, celebrada al Club Nàutic de s’Arenal, ha reunit representants institucionals del Govern, del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Llucmajor, així com membres del sector pesquer —professional i recreatiu—, centres de busseig, clubs nàutics i equips científics. Aquest òrgan participatiu s’ha consolidat com una peça clau per garantir la governança compartida de les reserves marines.
El director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha insistit en la necessitat de mantenir aquest model: la implicació directa de pescadors, entitats i investigadors permet ajustar la gestió a la realitat del medi i dels usos que s’hi desenvolupen.
Més peix i de major mida
Les dades científiques avalen l’evolució favorable de la reserva. Tot i tractar-se d’una zona oligotròfica —amb baixa productivitat natural i absència de fons rocosos—, la biomassa de peixos comercials s’ha incrementat de manera notable en les darreres dècades.
Segons el darrer seguiment disponible (abril de 2022), la biomassa a la reserva integral ha assolit els 2,7 kg per cada 250 metres quadrats, triplicant els valors registrats en el primer cens de l’any 2000. A la reserva general i a les zones de control, els increments també són significatius, amb augments del 200 % i del 160 %, respectivament.
Aquestes xifres apunten a una recuperació sostinguda de les poblacions, amb exemplars més abundants i de major talla, un factor que repercuteix directament en la viabilitat de la pesca artesanal.
Espai clau per a la reproducció d’espècies
Entre els projectes presentats durant la sessió, destaca la recerca liderada per l’IMEDEA (CSIC-UIB) sobre el paper de la reserva com a àrea de reproducció d’elasmobranquis, com rajades i taurons. Mitjançant tècniques de telemetria acústica, els investigadors han pogut identificar patrons migratoris que confirmen el retorn anual d’aquestes espècies a punts concrets de la costa mallorquina, com el cap Enderrocat, per reproduir-s’hi.
Un segon projecte aposta per la innovació tecnològica aplicada a la gestió pesquera. Es tracta d’un sistema basat en intel·ligència artificial capaç d’estimar automàticament la talla dels peixos a partir d’imatges de captures recreatives. Aquesta eina, desenvolupada amb la col·laboració de pescadors voluntaris, permet millorar la qualitat de les dades i afinar els models de seguiment.
En paral·lel, els estudis sobre la pesca del raor a la zona indiquen rendiments elevats, amb captures que superen les vint unitats per pescador i jornada, per damunt del llindar que el mateix sector considera òptim.
Activitat regulada i ús moderat
Pel que fa als usos, la reserva manté una activitat continguda i regulada. La pesca professional es concentra en els primers mesos de l’any, principalment dirigida al jonquillo, mentre que la resta del calendari no registra activitat extractiva. En l’àmbit recreatiu, hi ha més de sis-centes embarcacions registrades i una vuitantena de pescadors submarins, tot i que la pressió real és limitada.
El busseig, en canvi, manté una tendència de creixement moderat, amb unes 2.700 immersions anuals registrades el 2025, consolidant la reserva com un espai d’interès també per al turisme subaquàtic.
Actualització dels límits i mirada de futur
Durant la reunió també s’ha abordat la necessitat d’actualitzar el límit occidental de la reserva, definit fa més de quatre dècades amb criteris cartogràfics i batimètrics avui superats. La Conselleria preveu substituir aquest sistema per un traçat basat en línies rectes, més precís i adaptat als estàndards actuals.
A les Illes Balears, la xarxa de reserves marines suma dotze espais que superen les 63.700 hectàrees. L’experiència acumulada indica que aquestes figures de protecció són determinants per sostenir la pesca artesanal i afavorir la regeneració dels ecosistemes marins, alhora que esdevenen un recurs creixent per al busseig recreatiu.